La reacció per la detenció de la vice-presidenta del Parlament Europeu aixeca sospites sobre l’abast real de la corrupció a la cambra

  • La presidenta Metsola ha violat la immunitat d'Eva Kailí, en un moviment que hi ha qui interpreta com un intent de contenir la crisi, que podria ser més àmplia que no sembla

VilaWeb
Vicent Partal
11.12.2022 - 21:40
Actualització: 12.12.2022 - 19:08

La detenció de la vice-presidenta del Parlament Europeu, Eva Kailí, ha causat una gran sorpresa tant a Brussel·les com a Grècia. Les proves en contra seu són evidents, sobretot perquè el seu pare va ser enxampat fugint amb bosses plenes de diners. Però el reglament de la cambra no permet de detenir cap eurodiputat si no és en el moment mateix de la comissió del delicte o havent-hi hagut una demanda d’un suplicatori, tràmit que no s’ha fet. La presidenta Metsola, doncs, ha actuat amb una contundència sorprenent perquè no ha recordat a les autoritats belgues la immunitat parlamentària de Kailí i, a més, li ha retirat totes les competències i poders. Hi ha qui interpreta aquest gest com l’intent de contenir un escàndol que pot esquitxar els noms més importants de la política europea.

Estupefacció a Grècia

A Grècia la sorpresa ha estat enorme. El PASOK és un partit en què històricament hi ha hagut molts casos de corrupció, però Eva Kailí tenia un prestigi i una credibilitat que s’han fet miques de sobte, abruptament. Una periodista grega va explicar ahir a VilaWeb que la majoria dels mitjans grecs en parlen amb sordina, d’aquest cas, en part per la vergonya que un dels polítics grecs més importants haja estat detingut, però en part també per la incredulitat arran de la notícia. Evidentment, la detenció del pare de la vice-presidenta ha esvaït qualsevol dubte, però, així i tot, una forta incredulitat es manté entre els qui la coneixen. “Ací ningú no té tants diners. Totes les cases de Kailí eren plenes de diners en metàl·lic i, per tant, no hi ha excuses. Però, malgrat això, costa de creure que haja passat una cosa com aquesta.”

L’espectacularitat de la detenció, sense esperar cap investigació interna del parlament ni la presentació de cap suplicatori, i sense que la presidenta defensàs la vice-presidenta, és vista a Grècia com una mena d’escarn o bé com un intent de controlar la crisi, opinió que coincideix amb allò que diuen diverses fonts a Brussel·les i en algunes altres capitals. La sobreactuació de la presidenta Roberta Metsola seria raonable d’aquest punt de vista.

Perquè, sens dubte, una cosa és que l’abast de la corrupció detectada al Parlament Europeu reste circumscrita a una sola organització, com ara un lobby, i a un grapat de polítics, i una altra de molt diferent que vaja més enllà i pose en qüestió fins i tot el funcionament de les institucions europees i la flexibilitat i permissivitat amb els lobbies de poder, tan criticades.

Violació de la immunitat parlamentària

La detenció de Kailí i la suspensió de totes les seues funcions per la presidenta Metsola han sorprès especialment perquè el Parlament Europeu no ha recordat a les autoritats belgues la immunitat parlamentària que té la vice-presidenta i també perquè la presidenta Metsola ha pres un seguit de decisions sobre les responsabilitats de Kailí –que ocupa una de les catorze vice-presidències del parlament– que requeririen la implicació de la cambra.

Per a justificar aquestes accions s’ha invocat la clàusula que permet la detenció d’un eurodiputat en cas de delicte flagrant, és a dir, que es comet en el moment de la detenció. Però aquesta clàusula no es pot aplicar per un delicte comès mesos abans. L’únic fet flagrant del cas és la fugida del pare de la vice-presidenta d’un hotel de Brussel·les amb bosses plenes de diners, quan fou detingut. Però, tot i l’espectacularitat, això no afecta el fet que la vice-presidenta cometés el delicte molt temps enrere.

El paper de lobbista del marit de Roberta Metsola

Es pot entendre que, atesa la raó de la detenció i arran de la prevenció que es descobresquen noves connexions que puguen implicar més gent en els suborns fets per Catar, impere la prudència en les reaccions polítiques a Brussel·les. Però moltes de les mirades van adreçades justament cap a la presidenta del parlament i el seu marit, Ukko Metsola, un conegut lobbista de la indústria dels creuers que té relacions importants amb diversos països àrabs.

La polèmica pel paper que ha tingut el seu marit en el curs dels anys, de fet, ha perseguit Metsola. Roberta i Ukko Metsola, que és finlandès, es van conèixer l’any 1999 quan ella era una candidata jove del Partit Nacional a Malta i ell ja treballava per al primer ministre del seu país. El 2005 es van casar i Roberta Metsola es va establir a Brussel·les per treballar com a experta en afers judicials a la representació permanent de Malta davant la Unió. Tots dos es van prometre que si un dels dos era elegit diputat l’altre deixaria la carrera política. I això va passar el 2013, quan Roberta va ser elegida eurodiputada.

Ukko Metsola, que ara té quaranta-set anys, va estudiar a la prestigiosa Kennedy School de Harvard i a partir d’aleshores es va dedicar als negocis privats: L’any 2020 va ser nomenat director general de la Cruise Liner International Association, el potent lobby de les empreses de creuers. Després va ser nomenat vice-president de Royal Caribbean per a les relacions amb els governs d’Europa, l’Orient Mitjà i Àsia-Pacífic. Quan Metsola va arribar a la presidència del parlament es va comentar molt que els socialistes i els liberals li havien posat com a condició que en el seu discurs defensàs el Pacte Verd Europeu i reclamàs que Europa fos el primer continent amb emissions zero. Una condició clarament adreçada a fer valer la seua independència respecte de les pràctiques de lobby del seu marit. Ho va fer.

Les relacions especials de Malta amb Catar

Tanmateix, Catar no és un país qualsevol per a Malta, que fa anys que cultiva unes relacions excepcionals amb el règim que ara és al centre de totes les mirades per la corrupció del Parlament Europeu. D’ençà del 2009, els dirigents de Catar han visitat l’illa mediterrània de la mateixa manera que els dirigents maltesos han anat a Catar per mirar d’imitar allò que anomenen “miracle catarès” –que un país petit com el seu arribe a acumular tant de poder al món. I, de fet, una de les poques ambaixades que Malta té al món –només en té vint-i-quatre– és precisament la de Doha, inaugurada el 2013.

Un exemple de la bona salut de les relacions entre els dirigents és un episodi que s’esdevingué a la Xina el 2015, quan el ministre d’Afers Estrangers maltès d’aleshores, George William Vella, va ser evacuat per dificultats de salut gràcies a l’enviament d’un avió medicalitzat que normalment fan servir els dirigents cataresos.

I, encara, el mes de juny proppassat, el president de Malta, George Vella, va visitar Catar i va proclamar que la Copa del Món de Futbol era una gran oportunitat perquè el món conegués la realitat d’aquell país. Alhora, va manifestar el seu desacord amb les crítiques a la competició, base de l’escàndol que ara sacseja el Parlament Europeu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any