La Plataforma del Sénia retreu al govern espanyol que no reclami la indemnització pel projecte Castor a ACS

  • L'entitat lamenta que la paralització dels pagaments als bancs no implicarà pas cap rebaixa del preu del gas per als consumidors ni recuperar els diners que ja han abonat

VilaWeb
Redacció / ACN
01.02.2018 - 18:22
Actualització: 02.02.2018 - 00:06

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha rebut amb escepticisme l’anunci de la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) i les explicacions del ministre d’Energia espanyol, Álvaro Nadal, sobre la paralització dels pagaments del crèdit de 1.350 milions d’euros pel tancament del projecte Castor. En declaracions a l’ACN, el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort, ha retret al govern espanyol que, més enllà d’acomplir la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant bona part del decret llei que va aprovar l’operació financera, resulta imperatiu d’exigir el retorn de la indemnització a l’ex-concessionària del magatzem submarí, Escal UGS –controlada pel grup ACS. Per contra, lamenta Monfort, a més d’evitar exigir responsabilitats a l’empresa, la paralització del retorn del crèdit als bancs no significarà cap rebaixa del cost fix en la factura del gas ni permetrà de recuperar allò que els consumidors ja han pagat.

‘Sempre havíem dit que els ciutadans no havíem de pagar els errors d’una empresa privada. Però el ministre ja ha dit que sí, però no. Pagarem per posar diners pel desfasament entre allò que el govern paga i allò que nosaltres paguem a les companyies. Continuarem pagant però amb un nom diferent’, ha dit Monfort, que considera un engany la manca d’explicacions del ministre Nadal sobre l’actuació futura del govern espanyol. ‘Durant trenta anys, continuarem pagant el Castor i ara tindrà un altre nom’, ha insistit. Monfort ha afegit que els efectes de la sentència del Constitucional no fan preveure que la paralització dels pagaments s’acabi traslladant als consumidors amb una reducció dels costos regulats a la factura.

Ahir, en la comissió d’Energia del congrés espanyol, Nadal es va limitar a constatar l’evidència que la paralització del pagament ordenada per la CNMC a partir del 2017 implicarà una ‘enorme litigiositat’ entre operadors privats i entre privats i públics. És a dir, que els bancs que van prestar a Enagás els 1.350 milions d’euros perquè el govern espanyol indemnitzés l’empresa de Florentino Pérez en menys de trenta-cinc dies –Santander, Caixabank i Bankia– acabaran acudint als tribunals ordinaris per exigir-ne el cobrament. L’operació, a trenta anys i un 4,3% d’interès, implicava carregar a la factura del gas dels consumidors 80,66 milions d’euros anuals: uns 2.420 milions, amb interessos, en tres dècades.

Ni una paraula de Nadal sobre la possibilitat d’exigir el retorn dels 1.350 milions d’euros a Escal UGS i ACS. Tampoc sobre una possible modificació en el tràmit, tot i que el Constitucional espanyol va qüestionar directament l’ús de la fórmula del decret llei perquè va considerar que no hi havia raons d’urgència en l’aprovació del mecanisme de la indemnització. La inacció del govern espanyol deixa el camp adobat a una batalla de demandes judicials de llarg abast. ‘Des de la Plataforma sempre hem demanat que el govern espanyol reclami a ACS que torni els diners i no que paguem tots cada vegada que engeguem el gas. Cal que tot allò que hem pagat es retorni, amb efectes retroactius, als consumidors. Tota la resta és enganyar-nos’, ha reblat.

El ministre va voler tancar el debat dient que l’impagament a Escal UGS hauria causat una fallida del sistema gasista espanyol, hauria enutjat el Banc Europeu d’Inversions i hauria pogut causar una crisi del deute sobirà, en un moment que la prima de risc era molt alta i la confiança en l’euro era baixa. Tanmateix, la Plataforma continua recordant que, darrere el projecte i la seva planificació, hi ha responsabilitats tècniques i polítiques que cal continuar exigint, en vista de les mancances, errades i negligències que haurien pogut presentar totes les fases de construcció i execució del magatzem de gas submarí. Sobre això, el Síndic de Greuges enllesteix un informe tècnic per a reclamar a les autoritats judicials que investiguin la responsabilitat per l’episodi de més d’un miler de terratrèmols arran de la injecció de gas; així mateix demana a la Unió Europea l’encàrrec d’una auditoria tècnica completa que posi llum sobre el cas. El document del Síndic ja ha aplegat el suport de col·lectius professionals, encapçalats pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya.

Ahir, al congrés espanyol, el ministre va tornar a passar de puntetes sobre la qüestió del desmantellament que el moviment ciutadà i diversos partits polítics de l’oposició continuen exigint. Va escudar-se en l’argument que els experts del Massachusetts Institue of Technology recomanaven d’esperar ‘dos o tres anys’ perquè s’estabilitzés el subsòl abans d’actuar. ‘Senyor ministre, han passat cinc anys –des que es van tancar les instal·lacions–: ja es podria desmantellar’, ha inquirit Monfort. Nadal va insistir que calia extreure el gas abans del desmantellament, en contra dels procediments habituals en la indústria petroliera i gasista.

Per una altra banda, Josep Giner, geòleg i professor de la UB, amb dècades d’experiència al món dels hidrocarburs, ha dit: ‘Hauria d’explicar les raons tècniques que impedeixen d’abandonar aquests camps. Això no és ciència de l’espai, es fa cada dia a centenars de pous de tot el món i en condicions més complicades. No hi veig res d’extraordinari.’ Reclama que es demani l’opinió d’empreses especialitzades en aquestes tasques i no només la d’institucions de recerca.

Giner, que ha fet un estudi independent i exhaustiu dels fonaments tècnics i l’evolució del projecte Castor, està convençut que darrere el fracàs del magatzem de gas submarí hi ha raons geològiques i que l’auditoria tècnica les podria acabar revelant. ‘Hi ha prou indicis que hi ha coses que s’han fet molt malament des del punt de vista tècnic’, sosté. Apunta, fins i tot, que caldria esbrinar si, realment, els promotors sabien que el projecte ja estava condemnat abans d’injectar-hi el gas que va originar més d’un miler de terratrèmols. ‘S’ha de comprovar si abans d’injectar el gas l’empresa era conscient que no tiraria endavant, segons que es desprèn de l’informe de l’IGME de final del 2013. És molt probable que ho sabessin abans d’injectar’, diu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any