05.10.2017 - 14:29
La fundació promourà una mostra dedicada a Miserachs al febrer de 2018
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
La Fundació Catalunya La Pedrera de Barcelona dedica la major exposició antològica al “món inquietant i suggeridor” del pintor oníric català Joan Ponç en una mostra, que recull pintures inèdites i suposa un reset en l’estudi de l’artista que va participar del moviment de ‘Dau al set’ i que va morir fa 33 anys.
Ho ha explicat la comissària de l’exposició ‘Joan Ponç. Diàbolo’, al costat de la directora de l’Àrea de Cultura de la fundació, Marga Viza, en roda de premsa, en què han subratllat que el recorregut recull 150 obres, moltes de col·leccions particulars, museus i família de l’artista.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 4 de febrer, arriba 15 anys després de la retrospectiva que li va dedicar el Palau Macaya 2002 a l’artista, si bé els organitzadors han considerat l’actual mostra com la més important feta fins al moment.
La mostra tracta de llegir a Ponç d’una altra forma, amb vida més enllà de la seva col·laboració amb el moviment de ‘Dau al set’, i comença amb un tríptic que va dedicar a Paul Cézanne, pintor a qui va considerar la seva “estrella polar”.
El ‘realisme màgic’ de Ponç està plagat de figures monstruoses, algunes de les quals al·ludeixen la malaltia d’autisme que sofria la seva germana, i pren el títol de ‘Diàbolo’ per la seva connotació lúdica relacionada amb el malabar xinès i, potser, el fet que els integrants de ‘Dau al set’ es consideraven, en to de broma, uns diablets, ha explicat Parcerisas.
Els seus companys del moviment d’avantguarda, Antoni Tàpies i Jordi Cuixart van prendre altres camins artístics cap a l’informalisme, que Ponç no va seguir, i presumptament la disputa per una beca de l’Institut Francès –que finalment va ser per a Tàpies perquè no podia ser para tots– va dinamitar el grup.
Les obres de l’artista plasmen el món interior de l’artista amb temes com el dia i la nit, la foscor, el joc, l’angoixa i el deliri, amb una parada específica en la seva faceta d’il·lustrador en contacte amb la poesia de J.V.Foix, Pepe Corredor-Matheos, Joan Brossa i Joan Fusté, ha destacat Viza.
“REALISME MÀGIC”
“No és fàcil abordar una pintura que no respon a cap dels cànons estètics que han marcat la història dels ismes i tendències artístiques del segle XX i que l’únic consens que ha generat entre la crítica i els historiadors de l’art és la qualificació de màgica o d’un realisme màgic”, ha dit la comissària.
L’exposició també mostra obra que va fer al Brasil, on es va anar amb una recomanació de Joan Miró i on s’autoconsideraba un nàufrag salvat gràcies a la pintura: a cada moment de la seva trajectòria, Ponç llançava els daus, trencava la baralla i proposava un joc nou.
A artistes de ‘Dau al set’ com Tàpies, Ponç no els atreia al final de la seva vida perquè els recordava a l’obscurantisme de la postguerra civil espanyola dels anys 40 i 50.
CRIDA DE LA VÍDUA
La crida de la vídua de l’artista Mar Corominas a la fi de 2014 per recuperar l’obra de Ponç va coincidir amb l’interès de la Fundació Catalunya La Pedrera per exposar a l’artista i amb el fet que el Macba va descartar dedicar-li una mostra, malgrat anunciar-ho abans.
Dels préstecs de particulars, procedeixen 44 obres mentre que també han cedit obra el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), l’Associació Joan Ponç –encapçalada per Jordi Carulla– i les fundacions Foix, Abelló i Suñol, a més d’una col·laboració amb el Museu de Céret, on Ponç va passar nombrosos estius.
Una de les obres inèdites més destacades de l’exposició és la de ‘La gran pastoral. Homenatge a Joan Miró’, que fins fa poc es trobava en el saló d’una persona que la comissària no ha volgut desvetllar i que s’ha restaurat amb motiu de l’exposició.
A més, han anunciat la programació d’una exposició dedicada al fotògraf Xavier Miserachs a partir d’entre febrer i març del proper any, en què la fundació tornarà a la fotografia, després de la polèmica mostra que li va dedicar el Macba a l’autor el 2015.
