La relliscada de Llarena amb l’amnistia de Puigdemont

El jutge Pablo Llarena és qui haurà d’aplicar una possible amnistia al president Carles Puigdemont, i als consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, i també a Lluís Puig i a Marta Rovira. Perquè en el cas d’aprovació d’una possible llei d’amnistia haurà de ser cada tribunal sentenciador o cada jutge que investigui una causa oberta que haurà de decretar l’extinció de la responsabilitat penal de la persona afectada, sempre d’acord amb allò que digui el text de la llei. Ara, l’última paraula la tindran els jutges, tant si són de primera instància com del Tribunal Suprem. Vet aquí un possible escull que pot impedir que l’amnistia es pugui fer realitat de manera immediata, perquè el Suprem ja va fer córrer la setmana passada que no la veu amb bons ulls, i perquè dilluns Llarena mateix va fer unes declaracions públiques que l’haurien d’invalidar a l’hora de decidir sobre el cas de Puigdemont i la resta d’exiliats.

Llarena va fer una conferència a la Facultat de Dret de la Universitat de Burgos, on va parlar de la possibilitat d’una amnistia dels represaliats durant el procés d’independència de Catalunya. Segons les declaracions que va recollir l’agència EFE, va començar dient que calia tenir clar si una llei com aquesta seria constitucional. “Calen molts matisos que encara no són damunt la taula”, va dir. I va qüestionar que l’ordenament constitucional permeti l’amnistia. “Si concloem que no, aleshores el debat s’acaba”, però si fos constitucional –va dir– “caldria mirar si la possible llei és legítima o justificada”.

I per això va dir que calia veure l’exposició de motius de la llei, si hi hauria “una finalitat constitucionalment legítima que justifiqués que es desactivessin principis constitucionals fonamentals”, en referència al principi d’igualtat. Però va insistir que encara no se’n sabien gaires coses, que per això no s’hi podia pronunciar. Ara per ara, va dir, “només sabem que hi ha un senyor [en referència a Carles Puigdemont] que, després d’un procés [contra ell] s’ha determinat que hi ha indicis racionals de criminalitat” i que demana una amnistia. I es va enfangar, una vegada més, parlant de Puigdemont.

Perquè ell, com a jutge que sap d’una causa que afecta una persona, no hauria de fer manifestacions públiques ni sobre aquesta causa ni sobre aquesta persona si vol respectar l’aparença obligada d’imparcialitat que se li suposa i a què resten obligats tots els jutges. I si, a més, és possible que, en un futur més o menys pròxim, hi hagi una possible amnistia pels fets pels quals fa gairebé sis anys que l’investiga i que l’empaita (sense èxit) per tot Europa i ell és qui l’ha d’aplicar, també és obligat que s’abstingui d’emetre qualsevol mena d’opinió o de fer qualsevol consideració.

Però Llarena, segons el relat que fa EFE de la conferència, s’hi va anar embolicant, perquè va dir de Puigdemont: “Cal veure si això que reclama aquest senyor s’ajusta als principis constitucionals.” I també que la contrapartida de donar el suport polític necessari a Pedro Sánchez per a una investidura “no sembla que sigui una raó que tingui prou força”. I, encara més greu, del president a l’exili va dir que “insisteix” a defensar que la seva actuació ha estat legal, però, en canvi, la causa que ell instrueix no ho diu pas, i el va criticar per les seves referències a l’exercici del dret d’autodeterminació, pel fet de “vantar-se de dir que hi té dret”.

No és pas la primera vegada que Llarena fa declaracions públiques sobre la causa del Primer d’Octubre. Fou denunciat per Puigdemont i els consellers exiliats arran d’unes declaracions després d’una conferència a Uvieu el 2018. Hi va dir que els consellers empresonats no eren presos polítics. I sobre els fets investigats, va dir: “Són comportaments que el codi penal recull i que, amb independència de quin motiu els hagi empès a cometre’ls, han de ser investigats.” Allò va portar a una demanda davant la justícia belga per la vulneració del seu dret a la presumpció d’innocència i a un judici just. La causa fou acceptada però es va encallar, i encara no s’ha resolt.

Tanmateix, ara Llarena va més enllà. I les seves paraules qüestionant la constitucionalitat de l’amnistia i, més concretament, la de Carles Puigdemont, comprometen més encara la seva obligada aparença d’imparcialitat. I és greu perquè Llarena hauria d’aplicar d’ofici una possible amnistia, o fer-ho a instància d’alguna de les parts en la causa. Però les seves paraules tenen més a veure amb les crítiques que el Suprem va fer córrer als passadissos del palau de les Saleses sobre l’amnistia la setmana passada en la jornada d’inauguració de l’any judicial espanyol. En les converses amb periodistes després de l’acte, al qual va, assistir la plana major de la judicatura i el rei Felipe VI, es va fer córrer que l’amnistia seria inconstitucional, i que els jutges podrien barrar-hi el pas presentant qüestions d’inconstitucionalitat al Constitucional i qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre si seria compatible amb el dret de la Unió.

I és, si fa no fa, això que Llarena deixa entreveure que farà arribat el cas. Si fos el cas, la defensa del president hauria de presentar la recusació del jutge perquè, arran d’aquestes declaracions –segons diverses fonts jurídiques consultades per VilaWeb–, no tindria la imparcialitat necessària per a decidir si amnistia els exiliats.