Castellanos, Boira, Rafart, Juste, Canal Malaia i Arnal, guanyadors dels premis.

Els premis Prudenci Bertrana han entrat en una nova etapa i es nota prou, al capdamunt i tot. La fundació, que ara presideix Mariàngela Vilallonga (ex-consellera de Cultura), ha anunciat un nou premi Aurora Bertrana per a la convocatòria de l’any vinent. Vilallonga, en el discurs de l’acte de lliurament, s’expressava sense embuts: “Hem de fomentar la llengua catalana, que és el pilar vertebrador de la cultura, i ja sabem que sense cultura no hi ha nació. La nostra fundació defensa la literatura i la llengua catalanes i encara mereix moltes atencions, com hem vist aquests darrers dies. Nosaltres continuarem treballant per Catalunya, pels Països Catalans i per la llengua catalana.” En el mateix discurs va anunciar el nou guardó, que serà el setè que concedeix la fundació, però no se sap què es premiarà ni amb quina dotació. També va recordar: “La llengua s’ha d’usar i el català se salvarà si l’usem, si el parlem i el llegim; parlar en català és una necessitat clau per a la supervivència nacional.”

El premi Lletra ha estat per a Canal Malaia, un projecte que neix per potenciar el català entre els joves a les xarxes socials. En opinió del jurat, el jovent és el que ha respost millor a l’envit: com fem que la literatura catalana arribi a més lectors i en entorns digitals de conversa i intercanvi social? Els guanyadors s’han endut 4.000 euros i una residència virtual a la UOC, on podran desenvolupar el seu projecte interactiu, que consistirà sobretot a fer atractives les deu lectures prescriptives de batxillerat que entren a la selectivitat.

Qui ha aconseguit una unió de referents literaris per transformar-los en un altre llenguatge és Maria Arnal, que finalment s’ha imposat a vuit candidats i s’ha endut el premi Cerverí a la millor lletra de cançó. El premi honorífic ha recaigut en Arnal per “Meteorit ferit“, del seu àlbum Clamor. La peça, elegida per votació popular, té influències de Mercè Rodoreda i Verdaguer, i tot aquest llenguatge s’ha transformat en una cançó. Cal recordar que Arnal és especialista en interaccions. Per exemple, va fer la banda sonora de la instal·lació Air/Aire/Aria per al pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.

El 36è premi Ramon Muntaner de literatura  juvenil, de 7.500 euros i la publicació per Estrella Polar, ha estat per a L’assassina de Venècia, de Pol Castellanos (Barcelona, 1991). És la seva segona obra, una novel·la d’aventures ambientada a Venècia i més ciutats europees durant la Primera Guerra Mundial, en què la Carla, una noia amb poders per a veure esdeveniments tràgics del futur, és acusada injustament d’uns assassinats que no ha comès. “Vaig escriure la novel·la el darrer any, en plena pandèmia –explica Castellanos–, amb una sensació de final de món semblant a la que tenien els protagonistes.” Entre els seus referents literaris, Stefan Zweig, la literatura finisecular i la sèrie Harry Potter. Tot plegat per a crear un univers ple d’aventures trepidants però amb personatges molt profunds i ben treballats, segons el jurat.

Castellanos ha elogiat el premi per al Canal Malaia: “És molt important atrapar els joves des dels clàssics, però també des de la literatura contemporània. Hem de tenir aquesta visió, la de crear sempre nous lectors.”

Assaig amb informació de primera mà, des del govern espanyol

Al guanyador del premi Carles Rahola d’assaig, Josep Vicent Boira, segurament li agradaria tenir els poders de la Carla per a poder veure el futur. Boira s’ha endut 6.000 euros per La via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l’Espanya radial, publicat per Pòrtic. S’escau que l’autor és actualment el coordinador per al desenvolupament del corredor mediterrani del govern espanyol i va ser membre de govern del primer pacte del Botànic, entre el 2015 i el 2018, per Compromís. En l’assaig, que toca de ple les seves responsabilitats polítiques actuals, repassa l’accidentada trajectòria del corredor mediterrani. “Era fonamental que el llibre sortís enguany –diu–, any europeu del ferrocarril, ara que el tema s’ha posat tan de moda. És el moment del ferrocarril i no el de les ampliacions d’aeroports.” Boira recorda que a l’estat espanyol el 96% de les mercaderies es continua transportant per carretera, cosa que troba un disbarat. A parer seu, el corredor serà important per a reforçar el projecte europeista, per a dir adeu a l’Espanya radial i per a provocar una recomposició política i territorial a Espanya.

El corredor del mediterrani fa molts anys que s’hauria d’haver enllestit i Josep Vicent Boira haurà estat un dels protagonistes de la seva història. Primer, perquè en va encapçalar la reivindicació durant anys. Després, perquè serà un dels polítics responsables d’acabar-lo des del govern espanyol, un govern que sistemàticament ha boicotat el projecte sense cap mena de vergonya. I, ara, sorprenentment, pel fet de guanyar un premi amb un llibre que tracta sobre aquest tema. No és gaire habitual que els dirigents polítics guanyin premis parlant dels projectes que fan, mentre ocupen el càrrec. En això, no es pot negar que el jurat ha estat original.

On hi ha hagut una complicitat evident entre la presidenta del jurat i la premiada ha estat en el lliurament del premi Miquel de Palol de poesia, que s’ha endut Susanna Rafart, ex-alumna de Vilallonga. El premi té una dotació de 2.400 euros i la publicació del llibre a la col·lecció Óssa Menor de l’editorial Proa. El llibre de Rafart es titula D’una sola branca. La mort i els records en són un tema constant, com palesa aquest poema:

Cada matí escoltes el revolt de les fulles seques
sobre una terra humida. Per sempre hauràs d’escriure
el camí que t’hi mena:
era una estreta carretera i el vent amorosia
l’aigua escapçada per la rocalla. Hi havia un pont,
tan insegur com l’aire, i tres arbres alçats
en el fraseig del riu.
La tomba del teu pare.

“El poema és vigilància i no hi ha llibertat sense llibres; per això hem de protegir aquesta cultura nostra”, diu Rafart. La poetessa es va endur el premi Carles Riba de poesia fa vint anys i ara torna a publicar a la mateixa col·lecció. “Per a mi és com tornar a casa”, diu.

Finalment, el premi més veterà de la casa, el Prudenci Bertrana, ha estat per a Tània Juste, per Amor a l’art. Amb aquesta novel·la ha guanyat els 30.000 euros del guardó i la publicació a Proa. Ens hi explica la història de l’Olívia, una dona que a la Barcelona del 1974 és a punt de llicenciar-se en història de l’art i que descobreix, buidant un pis, una autora totalment desconeguda, Valèria Sans, que va viure a París, al Montparnasse dels anys vint, i s’hi va relacionar amb els grans artistes d’avantguarda. Amb aquesta novel·la, Juste, llicenciada en història de l’art, ha volgut donar veu a moltíssimes artistes invisibilitzades en el curs del temps.

Amb un palmarès eminentment femení i amb l’anunci del nou premi Aurora Bertrana i el discurs eloqüent de la nova presidenta, els Bertrana emprenen una nova etapa en què es mantenen, això sí, més fidels que mai a la llengua, la cultura i el país.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.