La meteorologia és ara una professió de risc

Tràsil fou un astròleg i erudit grec que formà part del cercle de confiança de l’emperador romà Tiberi. Tan il·lustre associació li guanyà la pervivència als textos d’autors tan reeixits com ara Tàcit, Suetoni, Plutarc i Cassi Dió, que ens relaten, amb diferents versions, l’anècdota que forjà aquell estret lligam. Sembla que Tiberi, abans de ser emperador, gaudia de la conversa amb els astròlegs de l’illa de Rodes, on vivia retirat de la vida pública després dels seus grans triomfs militars i les grans desavinences amb la seua esposa i amb l’emperador August. Dèspota com ja era, feia preguntes a aquells astròlegs amb la intenció d’esbrinar si eren falsos cultivadors de la predicció amb els astres. Si trobava que eren uns impostors, un serf els llançava a la mar des d’un penya-segat o a terra des de les muralles de la ciutat. Tràsil també habitava a Rodes i, en el curs d’una passejada per l’abrupte litoral de l’illa, Tiberi volgué saber si aquell home, impregnat d’una pregona tristesa, seria capaç de predir el seu destí. Inquirit per Tiberi, Tràsil li expressà que sentia que la seua vida estava en una cruïlla crítica, que hi albirava un canvi radical; i que tot açò el feia sentir molt preocupat. Tiberi entengué que Tràsil havia endevinat el perill de ser despenyat, la qual cosa provava que era un astròleg genuí i brillant. Quan Tiberi tornà a Roma requerit per l’emperador, Tràsil l’acompanyà i restà per sempre al seu servei.

Ser astròleg a la Roma imperial era una ocupació de risc. No tan sols a Roma: les execucions i desterraments d’astròlegs que no encertaven les prediccions no resulten estranys en uns altres contexts històrics i culturals. Coses de la superstició, conclouríem ara amb to burleta i amb el menysteniment propi de considerar-nos ungits pel saber de la ciència moderna. En realitat, l’astrologia era en aquells temps una cosa prou més seriosa del que assumeixen tals actituds. Tràsil no només era un emissor de pronòstics, sinó també un teòric del seu art. Un art endevinatori que es basava en l’observació acurada dels cels, és a dir, en una detallada i ajustada pràctica astronòmica. Que avui dia distingim netament entre astrologia (una mera creença) i astronomia (una veritable ciència), no implica que aquesta situació siga aplicable a l’antiguitat. I ni tan sols ho seria en èpoques molt més recents, com les que acolliren, al parer de molts autors, el naixement de la ciència com ara l’entenem. L’obra de Johannes Kepler, l’autor que enuncià a començaments del segle XVII les tres lleis de la mecànica celeste, n’és un exemple ben conegut.

D’aquestes coses, en sap molt Victòria Rosselló, autora del llibre Tradició i canvi científic en l’astronomia espanyola del segle XVII (PUV, 2000), basat en la seua tesi doctoral. En tot cas, la presència pública de Victòria ha estat molt més lligada al seu vessant de comunicadora meteorològica que no pas al d’historiadora de la ciència. La seua tasca a la televisió pública valenciana, primer a Canal 9 i ara a À Punt, on ha excel·lit per la seua seriositat i sentit de la responsabilitat a l’hora de dur la informació de l’oratge als espectadors, és ben coneguda i reconeguda. És autora, a més, d’un magnífic llibre divulgatiu, No dispareu al meteoròleg (Onada, 2014), de què són també autors Vicent Gómez i Joan Carles Fortea, rostres igualment benvolguts de la informació meteorològica valenciana i que, com la seua companya, representaven un oasi de bon fer i afany de servei públic en els pitjors temps de manipulació a Canal 9, que ara alguns malden per restaurar a À Punt.

Aquest és el llibre que haurien d’haver llegit Mazón i Pradas, si de debò volien saber com es formen al nostre país les situacions de pluges torrencials que generen riuades i barrancades com les del 29 d’octubre de 2024. Hi trobarien també el coneixement bàsic –molt bàsic, en realitat– que cal tenir per a interpretar un avís meteorològic. Victòria i els seus coautors també expliquen amb claredat en el llibre un tema un poc més complicat, el dels models meteorològics de predicció. El mateix Mazón, i la seua ferotge pretoriana, Susana Camarero, hagueren fet bé de documentar-s’hi, abans d’insultar el cap de climatologia de l’AEMET al País Valencià, José Ángel Núñez, que declarà al jutjat el caràcter fantàstic de la pretensió d’encertar la quantitat de precipitació en un punt concret del territori amb la ciència actual. Camarero s’astorà moltíssim amb el testimoni de Núñez, quan la cosa veritablement astoradora és adonar-se que una vice-presidenta de la Generalitat Valenciana creu encara que la predicció de l’oratge és cosa d’àugurs, profetes o vidents, com als temps de Tiberi.

Clar que, açò, és coherent amb les pulsions, repressores del bon fer dels practicants i comunicadors de la ciència, d’un govern basat en la construcció de la ignorància, l’ús sistemàtic de la mentida i el recurs constant a la manipulació informativa; tasques iniqües per a les quals tenen una host de col·laboradors sempre disposats a executar les ordres. Tiberi no manà llançar cingle avall Tràsil, però els directius d’À Punt sí que han disposat la degradació de Victòria Rosselló de la posició de cap de meteorologia, simplement per haver fet les coses com calia en la informació sobre el risc extrem en què es trobava el País Valencià aquell maleït 29 d’octubre. També, és clar, per haver denunciat d’aleshores ençà tanta incompetència en la comprensió i gestió d’una situació d’emergència meteorològica amb resultats espaordidors. Amb Núñez, fora de la seua mà administrativa, ho tenen més difícil i, per això, han de recórrer als atacs a les xarxes socials i a acusacions populars que encarnen els antivalors dels qui no entenen que el món és millor quan els governs fan un bon ús de la ciència, i no quan converteixen la meteorologia en una professió de risc.