La llavor de ‘La Evolución’

  • El desenvolupament de la Paleontologia Humana a Espanya en les últimes dècades

VilaWeb
Redacció
29.05.2018 - 05:10
Actualització: 29.05.2018 - 09:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La paleontologia humana a Espanya ha experimentat un creixement extraordinari en les últimes dècades. En aquest treball indaguem la influència que el llibre La evolución (1966) i els seus editors, Miquel Crusafont, Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre, han pogut exercir en aquesta explosió de resultats. Dues àrees han protagonitzat un especial desenvolupament: l’estudi dels hominoïdeus del miocè, vinculable en el seu origen a la figura de Crusafont i als jaciments de la conca del Vallès-Penedès (Barcelona), i el de les primeres ocupacions humanes a Europa, íntimament relacionat amb la figura d’Aguirre i les excavacions d’Atapuerca (Burgos). Diferents factors han contribuït a aquest progrés, però la inèrcia investigadora de La evolución i els seus fonaments conceptuals han estat clau per al desenvolupament de la disciplina.

«‘La evolución’ va significar la llavor necessària de l’explosió que la paleoantropologia experimentaria a Espanya a partir dels anys vuitanta del segle XX»

Des que a començament del segle xix es van anar establint els fonaments d’una concepció evolucionista del món, la investigació de les pautes i processos de l’evolució humana, particularment el seu vessant paleontològic (la paleoantropologia), es va desenvolupar ràpidament en països com França, Gran Bretanya, Itàlia o els EUA. Per contra, a Espanya, la investigació en aquest camp ha estat esquitxada d’alts i baixos i discontinuïtats, a més del desinterès institucional, i jalonada d’investigadors i professionals de talent però aïllats i sense els mitjans necessaris (Aguirre, 1992). La conseqüència no pot ser una altra que un retard secular de la disciplina. És un fet destacable que aquesta situació ha quedat feliçment superada en els últims anys (Pelayo, 2013) i, avui dia, la paleontologia humana a Espanya està al capdavant internacional en diferents àmbits de l’especialitat.

La recuperació d’aquest temps perdut ha estat un procés llarg i sostingut, que arranca a finals dels anys setanta del segle xx (Aguirre, 1992). Diferents factors socials, polítics i econòmics han tingut influència, necessàriament, sobre aquest fenomen (Hochadel, 2013). No obstant això, la influència dels anomenats «treballs seminals» en el desenvolupament de les disciplines científiques és un fet ben reconegut en la història de la ciència (Gould, 2004). En aquest article plantegem com a hipòtesi que la publicació del volum La evolución (Crusafont, Meléndez i Aguirre, 1966) va donar a conèixer programes d’investigació i principis científics que van acabar exercint un paper clau en el camp de la paleontologia humana a Espanya en les últimes dècades.

 Llig l’article sencer al web de Mètode

Antonio Rosas és director del grup de Paleoantropologia del Museu Nacional de Ciències Naturals – Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC, Madrid). Responsable dels estudis antropològics dels neandertals d’El Sidrón, a Astú­ries. Ha participat en el Projecte Genoma Neandertal. És autor de llibres com Los primeros homininos. Paleontología humana (CSIC-Catarata, 2015) i Los neandertales (CSIC-Catarata, 2010). Ha publicat més d’un centenar de treballs en revistes científiques d’àmbit internacional.

QUÈ ÉS MÈTODE?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes