Moment de l'arribada d'un tren de Gandia el dilluns 13 de desembre (foto cedida per l'usuari de Twitter @Don_pesimo)

Dilluns, o dimarts o dimecres o dijous… Les set i mitja del matí, o les vuit o les nou o les quatre de la vesprada. L’andana, qualsevol andana de qualsevol estació, és plena de persones que esperen el tren per anar a València a treballar, a estudiar o a fer qualsevol altra gestió. A l’Estació del Nord de València, l’escena es repeteix amb persones que volen eixir de la ciutat. Ha tornat a passar. El tren de rodalia no arriba a l’hora prevista i els viatgers fan anar la mirada del rètol lluminós de l’estació a la pantalla del mòbil. Gestos de nerviosisme i murmuris. Algú diu que Renfe anuncia un tren d’ací a deu minuts o potser vint. Els comentaris apugen de to. També, la gesticulació d’uns i altres.

El compte de Twitter del servei de rodalia de Renfe es troba entre els destacats dels usuaris del tren. Alterna la publicació de recomanacions sanitàries amb propostes per a visitar un betlem gegant o la publicitat del Bioparc, amb els avisos de les cancel·lacions dels trens i dels retards. A voltes anuncia que la ruta es farà en autobús. Fins i tot, a última hora del vespre, avança els trens que no circularan l’endemà. Això es pot saber perquè si un conductor es posa malalt i demana una baixa, ja se sap que deixarà de fer tots els serveis que tenia assignats. Poden ser cinc o sis recorreguts i, per tant, cinc o sis cancel·lacions totes d’un cop.

Un darrere l’altre. Dilluns van ser prop de vint al llarg de tot el dia, però els dies anteriors, eren deu o vuit o dotze. I ahir dimarts, més de quinze. Un rosari de notificacions. Depèn de la sort en aquesta ruleta incerta que és el servei de rodalia de Renfe que els usuaris que esperen a les andanes arriben puntuals a fer un examen o a saber els resultats d’unes proves mèdiques.

Vuit anys d’un declivi planificat

Aquesta situació no és nova. Juan Ramon Ferrandis, maquinista, delegat sindical de CGT i membre de la plataforma Indignats amb Renfe, explica a VilaWeb que les anomalies en el servei van començar fa vuit anys, aproximadament. El deteriorament del servei ha estat constant i progressiu. “Hi ha molta falta de personal. Renfe ha tret molt poques places per a substituir el personal que es jubilava. El primer any es podia suportar. Es treballava un poc més o s’ajornaven els descansos als moments de menys feina, però això ha anat sumant i hi ha un dèficit tan gran que han començat a suprimir trens.” Segons Ferrandis, a tot el País Valencià hi ha 450 maquinistes, i perquè el servei funcione correctament, se n’han de menester 520.

Ferrandis denuncia que, a banda de maquinistes, també falta material. Molts viatges se suspenen perquè no hi ha trens disponibles per a eixir a fer el servei. De retruc, això impedeix que es complesca la promesa de fer circular dobles unitats per a evitar aglomeracions quan s’ha anul·lat un tren anterior o en dies que es preveu la presència de més viatgers. I aquesta mancança de material rodant pot ocórrer o bé perquè no hi ha combois físics aturats a les estacions, o perquè el que hi ha està avariat i no es pot reparar perquè també falta personal als tallers.

Segons les dades facilitades per Ferrandis, durant els cinc anys anteriors a la pandèmia, Rodalies València va suprimir 20.500 trens. És a dir, una mitjana de 4.100 cada any. L’any que més se’n van anul·lar va ser el 2019, amb 7.590. Això fa una mitjana de vint trens diaris. Trens de rodalia que havien d’eixir, que estaven programats i no van eixir. Són els registres més recents que hi ha, perquè l’any 2020 va ser extraordinari per l’aturada global.

Un matí negre de supressió de trens fa créixer la indignació dels usuaris de Renfe a València

Indignats

Aquest deteriorament progressiu del servei ha ocasionat un malestar, també creixent i progressiu, dels usuaris. Fa més de tres anys que la plataforma Indignats amb Renfe organitza protestes per a reclamar un servei digne de ferrocarril. N’hi ha una altra de ben activa que és Usuàries del Tren Valencià. Totes dues treballen conjuntament.

L’última acció que han posat en marxa per les xarxes socials és demanar als usuaris que facen visible l’enuig fent onejar mocadors al vent cada volta que hi haja una cancel·lació o un retard. Espontàniament, Twitter ja s’omplia diàriament de fotografies i de vídeos d’usuaris que se senten molt mal tractats per la companyia pública. Aquests dies, el ressò s’ha multiplicat.

Els usuaris, de totes les edats, de totes les procedències, posen en solfa els retards constants, les anul·lacions i les condicions insalubres en què s’han de fer molts trajectes. Els vagons van plens de gom a gom i els viatgers denuncien que no es poden mantenir les normes de prevenció de la covid que el mateix compte de Twitter de la companyia recomana.

Rafael Villalba és un dels portaveus de la plataforma d’indignats. Viu a València i treballa a Vila-real. És un usuari contumaç i convençut del ferrocarril. “Sempre hem intentat protestar utilitzant les poques eines que tenim. Hem parlat amb polítics, hem fet protestes i hem recollit signatures. Ens hem mogut molt de manera molt respectuosa i pacífica, però veiem que això no funciona i que les institucions no responen i no ens donen suport.”

Ara se senten estafats, diu, i intentaran obrir una via judicial contra Renfe encara que reconeix que tenen pocs recursos econòmics. “Els usuaris ens pressionen perquè fem accions més contundents. La gent comença a enfadar-se i tenen tota la raó. Hi ha persones que han hagut de deixar la feina perquè no poden conduir i l’únic mitjà de transport possible era el ferrocarril”, diu Villalba, que lamenta que fins i tot el Síndic de Greuges haja respost a la seua queixa enviant-los la carta de resposta de Renfe, sense prendre cap més iniciativa.

Mala gestió

En la conversa amb VilaWeb, Villalba i Ferrandis coincideixen a atribuir a la mala gestió dels recursos la principal causa del caos ferroviari que es viu darrerament. “Una empresa que gestiona un servei públic com el ferroviari ha de preveure que els maquinistes es jubilen o es posen malalts. El que volem és que Renfe gestione bé. No ens resol res que ens retornen els diners, volem que Renfe ens done el servei que té encomanat”, diu Villalba.

Relacionen aquesta mala gestió amb les inversions milionàries en el TGV o en infrastructures que no tenen una relació directa amb la millora del servei. A la vegada, denuncien deixadesa en el manteniment d’algunes línies, com la R5 de Sagunt a Caudiel. “Han llevat vies a les estacions perquè els trens cada volta hagen d’esperar més per a creuar-se, perquè no hi ha doble via i ni tan sols està electrificada”, denuncia Rafael Villalba.

Des de la seua experiència com a sindicalista i treballador de l’empresa pública, Ferrandis explica que, aquests darrers anys, Renfe ha treballat amb els recursos mínims perquè hi havia la intenció de privatitzar el servei. “Va fer eixa aposta, va suprimir personal, però no s’ha arribat a privatitzar aquest servei i ara els ha agafat el bou. Fan ofertes de fins a mil llocs de treball a tot l’estat, però un maquinista tarda vora un any i mig a formar-se.”

La pandèmia i el canvi climàtic

A la vista de les condicions en què es fan alguns trajectes, Rafael Villalba insisteix a demanar la intervenció de la Conselleria de Sanitat. Es declara un amant del ferrocarril, perquè viatjar en tren permet descansar, estudiar o fins i tot dormir, però reconeix que molts usuaris han deixat d’utilitzar-lo. “Molts usuaris han optat per anar amb cotxe. Si és això el que persegueixen, ho han aconseguit. Això empitjora la congestió a l’entrada de les ciutats en hora punta. És un problema sanitari que no s’aposte pel ferrocarril.” Villalba remarca el fet que el vestíbul de l’Estació del Nord de València serveix moltes voltes de lloc d’exhibició i promoció per a marques d’automòbil. “És lamentable que promocionen els cotxes i no el tren. No ho entenem de cap manera.”

Quant a la pèrdua de viatgers a rodalia, Juan Ramon Ferrandis diu que fa una dècada es feien més de vint-i-quatre milions de viatges anuals. Enguany no arribaran als deu milions.

Les transferències

La insatisfacció dels usuaris i de tantes persones pel nefand servei de Renfe al País Valencià ha provocat diversos moviments polítics aquestes darreres setmanes. D’una banda, Compromís ha insistit a demanar la transferència del servei de rodalia a la Generalitat. Consideren que sense mantenir la dependència de Madrid se’n podria millorar la gestió. La coalició ha insistit a remarcar quines són les inversions estatals en els trens de proximitat i les ha comparades amb el que s’inverteix en les grans infrastructures. Segons les seues dades, l’estat espanyol inverteix 98 euros per cada usuari de TGV i 0,0015 euros per cada usuari del tren de rodalia.

Han recordat també que entre els anys 2010 i 2020 s’havien pressupostat 3.400 milions d’euros dels quals s’ha executat un 0,009%.

Fa mesos, Compromís va obrir una web que du el compte dels trens que s’anul·len cada dia, dels que circulen amb retard i, fins i tot, dels minuts de temps que els usuaris han perdut esperant a les andanes.

També el Partit Socialista demana la transferència del servei. Ho va anunciar el president Ximo Puig en el debat de política general fa uns mesos, i ara, el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha recordat que el procés ja ha començat. Són en la fase preliminar de les reunions tècniques, i la conselleria desconeix si el pressupost general de l’estat del 2022 preveu una transferència econòmica a la Generalitat per a fer front a la gestió.

El conseller ha respost, per escrit, a preguntes de VilaWeb que lamenta profundament els incidents i els problemes que el servei causa a totes les persones per motius laborals o d’estudis, i ha reconegut que el servei és millorable. Ha dit també que s’havia reunit amb el responsable dels trens de rodalia de València, Juan Carlos Fulgencio, qui va ser delegat del govern espanyol al País Valencià, per a demanar-li solucions immediates.

España es va reunir a final de novembre a Madrid amb el president de Renfe, Iasías Táobas, per fer-li saber la indignació entre els usuaris pel funcionament del tren de rodalia. “El president de Renfe ens va traslladar que l’escenari plantejat és que en els primers mesos de l’any vinent es vaja recuperant progressivament la normalitat al servei de Rodalia.”

Mocadors

L’escena del principi d’aquest reportatge es repeteix cada dia a moltes estacions de línies diferents. Després de rebre el missatge de la incomptable anul·lació del tren, tímidament algú fa voleiar un mocador. I una altra persona fa sonar un xiulet. I després ja són quatre mocadors i tres xiulets i molts crits.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.