La justícia espanyola escanya el Catalangate

Són les dues vares de mesurar de la justícia espanyola sobre un mateix delicte: amb Sánchez van per feina i amb els catalans, silenci

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
07.06.2022 - 21:45
Actualització: 08.06.2022 - 20:27

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El juliol del 2020 el diari The Guardian va destapar que el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, havia estat víctima d’una infecció amb el programari espia Pegasus al seu telèfon mòbil. No pas ell i prou: també es va saber que Ernest Maragall, Anna Gabriel, un tècnic del Consell per la República i un soci de l’ANC havien estat espiats. Dos anys després, la denúncia de Torrent i de Maragall en un jutjat de Barcelona ha estat provisionalment arxivada. I això que el seu cas fou la punta de l’iceberg d’un gran escàndol d’espionatge, el Catalangate. Però allò que la defensa del president del parlament no ha aconseguit en dos anys, per més que disposés de les proves aportades per un organisme independent i de prestigi com Citizen Lab, ho ha tingut en poques setmanes el president del govern espanyol, Pedro Sánchez: una comissió rogatòria a Israel i la citació perquè declari com a testimoni el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Perquè així ho ha decidit el jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama en la investigació del suposat cas d’espionatge al president espanyol i a la ministra Margarita Robles.

Són les dues vares de mesurar de la justícia espanyola sobre un mateix delicte. Deu dies després d’haver esclatat l’escàndol del Catalangate, el govern espanyol va anunciar sorprenentment que Sánchez i Robles havien estat espiats el maig i el juny de l’any passat. I que no ho havien sabut fins ara, després d’haver sotmès sengles telèfons mòbils a una anàlisi del Centre Criptològic espanyol, depenent del CNI. Cap organisme internacional independent –que se sàpiga– no ha validat les anàlisis forenses dels mòbils.

Però en aquest cas el jutge de l’Audiència espanyola ha anat avançant a una gran velocitat, després d’haver desestimat que la Generalitat de Catalunya pogués presentar-se a la causa com a acusació popular: ja va prendre declaració a l’ex-directora del CNI Paz Esteban i al funcionari d’aquest organisme encarregat d’elaborar els informes sobre espionatge; ha acordat d’ampliar la comissió rogatòria a Israel perquè una comissió judicial que ell mateix encapçalaria vagi a prendre declaració a Shalev Hulio, el director general de la companyia propietària de Pegasus, NSO, i ha citat a declarar Bolaños el 5 de juliol vinent a les nou del matí com a testimoni.

Si l’Audiència espanyola s’ha arromangat amb la denúncia que va presentar-hi l’advocacia de l’estat, el titular del jutjat 32 de Barcelona ha anat deixant que s’esllanguís la investigació que va obrir per l’espionatge a Torrent i Maragall, i s’ha tret del damunt –o no ha respost– les querelles que fa poc van presentar-hi més afectats per l’espionatge amb Pegasus, com ara els de la CUP (David Fernàndez, Carles Riera i Albert Botran), els d’Òmnium (Marcel Mauri, Txell Bonet, Jordi Bosch i Elena Jiménez), els de l’ANC (Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé) i una part dels espiats d’ERC, aquells que no formen part del govern.

La pretensió de tots era de formar una macrocausa al jutjat 32, que ja tenia oberta la de Torrent i Maragall. Però el jutge no va pas acceptar d’acumular les noves querelles que li han anat arribant, que han acabat en uns altres jutjats d’instrucció de Barcelona, el 21, el 22 i el 24, que ara han de decidir què en fan. La fiscalia tampoc no és partidària d’acumular-ho tot en una sola causa i vol limitar les investigacions, tot deixant fora la petició dels demandants perquè s’investigui qui va comprar Pegasus, quin organisme estatal va ser responsable d’utilitzar-lo. La resposta a les pretensions dels demandants es mou entre el silenci i la negativa dels jutges.

Les querelles dels afectats d’Òmnium i la CUP anaven enfocades a investigar NSO, per estirar el fil i arribar fins als responsables espanyols. Això mateix pretenia l’advocat Andreu Van den Eynde amb la querella de Torrent i de Maragall, però ha topat, primer, amb la lentitud exasperant de la instrucció i, després, amb la negativa del jutge a continuar prorrogant-la si no tenia resposta a les comissions rogatòries demanades a Israel. Si hi hagués cap resposta a les peticions d’informació que fa temps que es van fer, el jutge podria reobrir el cas. Van den Eynde va demanar al jutge, José Antonio Cruz de Pablo, que reconsiderés l’arxivament provisional, però encara ara no n’ha obtingut resposta.

Els afectats de l’ANC encara esperen resposta a les querelles que van presentar, també al jutjat 32. El fet que les seves demandes no anessin adreçades contra NSO els fa pensar que potser en el seu cas hi haurà més sort, perquè ells demanaven empara al jutjat per violacions de drets, i assenyalaven el CNI, la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Però ara com ara, en aquest cas també hi ha silenci. Cap resposta.

A l’estat espanyol encara hi ha oberta una altra querella, la de l’advocat Gonzalo Boye, presentada al jutjat 39 de Madrid. Fa més d’un mes, que la va presentar, i tampoc no n’ha tingut resposta. Boye es querellava contra els responsables jurídics de NSO. La seva estratègia, que seguiran els afectats de Junts en el Catalangate, és presentar les querelles en diversos jutjats, d’acord amb el lloc on s’esdevingués l’espionatge documentat per Citizen Lab. Això implica que hi haurà més d’una vintena de noves querelles que es presentaran en jutjats de l’estat espanyol, però també de l’estat francès, Alemanya, Portugal, Bèlgica i Suïssa. L’objectiu d’aquesta estratègia és mirar de jugar a més d’una carta, i, tot aprofitant jurisdiccions europees diverses, superar una situació de blocatge i d’ofec de les demandes com la que ja es va veient.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes