Junta Electoral

Parcial. La Junta Electoral espanyola ha aconseguit de convertir-se en la protagonista de la precampanya de les eleccions del 28 d’abril amb la seva actuació parcial, obsessiva i, fins i tot, un punt ridícula si no fos que parlem de llibertats públiques i drets civils. La prohibició de parlar d’exiliats i presos polítics als mitjans públics catalans és un acte de censura sense escrúpols que atempta directament contra la llibertat d’expressió i de premsa. I la decisió d’obligar TV3 a ‘compensar’ la manifestació de Madrid amb missatges dels partits que no hi van donar suport implicar lliurar la graella de la televisió pública catalana a persones alienes a l’empresa pública i és un insult als professionals que hi treballen.

Quan la Junta Electoral va prohibir els llaços grocs, hi va haver gent que va dir que era només una batalla simbòlica i arrufava el nas davant la coherència del president Quim Torra de defensar-los. Una coherència que li ha costat una querella que pot acabar inhabilitant-lo. Però un cop la Junta Electoral va conquerir el balcó del Palau de la Generalitat, ara es veu amb cor de dir quins programes s’han de fer a TV3 i quines paraules poden fer servir els seus professionals per a informar. No som davant una guerra de símbols, ni una persecució de l’independentisme, sinó davant un problema de llibertats. Si els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, o els seus treballadors, a banda de protestar per la decisió de la Junta, no l’acatessin, tancarien la televisió i la ràdio. Fa molt de temps que els van al darrere.

La reacció dels periodistes de TV3 ha estat intel·ligent. Llegiran un missatge recordant la censura de la Junta Electoral quan es vegin obligats a modificar una informació: ‘En aquest informatiu no s’han pogut fer servir expressions utilitzades anteriorment amb criteris periodístics, com “exili” o “presos polítics”, en compliment de la resolució de la Junta Electoral, que les considera contràries al principi de “neutralitat informativa”.’ Els criteris de la Junta Electoral no tenen res a veure amb la neutralitat informativa, sinó que són clarament polítics. L’objectiu és el mateix que amb els llaços grocs: negar el conflicte, invisibilitzar-lo. Definir una persona com a pres polític o com a exiliat no és una opinió partidista, és un fet. En periodisme, els fets són sagrats. I les opinions, lliures.

La decisió també aprofita un clima de fons que fa temps que es va alimentant des de determinats sectors sobre la presumpta manca de neutralitat de TV3 pel que fa al procés d’independència. És igual que els informatius hagin estat reconeguts internacionalment per la seva professionalitat. Els partits unionistes fixen el relat que no és una televisió plural, tot i que després farceixen les seves llistes d’ex-tertulians de TV3 i Catalunya Ràdio. I també hi ha qui, des d’una falsa equidistància, organitza debats per a parlar-ne des d’una televisió privada presumptament progressista. Sempre és bo debatre, però també se’n podria fer un altre sobre el pluralisme a TVE, que paguem entre tots, o sobre el pluralisme de les televisions privades, perquè encara que siguin privades, haurien d’estar subjectes a la deontologia professional.

Aquest clima facilita la ingerència de la Junta Electoral en la campanya, posant les seves decisions al servei de l’unionisme. Unes decisions que ja han entrat en la fase del ridícul quan, avui, ha arribat a prohibir la pancarta ‘Llibertat peixos polítics’ que l’Ajuntament de Port de la Selva va penjar al balcó. També ha prohibit els llaços que porten els funcionaris de l’Ajuntament de Reus i els que hi ha en un parell de facultats de la Universitat de Barcelona. Encara falta un mes per a les eleccions, però s’ha obert la veda a la censura, que no té límits. La Junta Electoral encara no ha descobert que el millor espot electoral per a l’independentisme és la transmissió del judici al Tribunal Suprem espanyol o la mala educació de Josep Borrell davant la premsa internacional. Si de cas, hauria de suspendre el judici o prohibir les entrevistes a Borrell.

MÉS QÜESTIONS
El candidat de Vox a la Generalitat Valenciana va cobrar de Blasco. El dirigent de Vox i candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, José Maria Llanos, va cobrar durant vuit anys d’una fundació lligada al cas Blasco. Entre el 2005 i el 2013, Llanos va facturar com a assessor jurídic extern a la Fundació per a la Solidaritat i el Voluntariat de la Comunitat Valenciana (Fundar). Fundar era una entitat creada per Rafael Blasco en col·laboració amb Bancaixa que també estava vinculada a l’ex-president de les Corts Juan Cotino quan era conseller de Benestar Social. La fundació va ser investigada per pràctiques irregulars en l’anomenat cas Cooperació, que va portar l’ex-conseller Blasco a la presó. L’ex-president Alberto Fabra va començar el desmantellament d’aquesta fundació, sostinguda principalment amb fons públics i que va arribar a tenir cinquanta treballadors i contínues sospites de favors. L’operació per a tancar-la la va culminar la vice-presidenta Mónica Oltra quan el govern del Botànic va arribar a la Generalitat. Sembla que el candidat de la formació d’extrema dreta a la Generalitat va facturar a Fundar per dues vies: per mitjà de la seva consultora jurídica i com a professor universitari. Diverses fonts xifren en 52.000 euros, com a mínim, els pagaments a Llanos i al seu despatx.

El Consell aprova el decret que obliga a contractar els VTC amb 15 minuts d’antelació, com a mínim. El ple del Consell ha aprovat el decret llei dels vehicles de transport amb conductor. La nova regulació fixa una contractació prèvia de quinze minuts d’antelació al servei, com a mínim, un temps que cada ajuntament pot ampliar. A més, prohibeix l’ús d’eines de geolocalització per a captar clients i l’estacionament a les vies públiques. Tampoc no permet d’aparcar en llocs de concentració i generació de demanda de serveis de transport com ara aeroports, estacions de ferrocarril i d’autobusos i centres comercials. Així mateix, segons que ha informat la consellera María José Salvador, haurà de quedar constància de la contractació dels serveis en un registre de comunicacions, tret dels que s’hagin de fer de manera immediata com a conseqüència d’urgències i assistència en carretera. Com ja va passar a Barcelona, les dues principals plataformes de VTC, Uber i Cabify, han amenaçat de deixar d’operar al País Valencià. Tot i que el Consell defensa la legalitat del decret, Unauto, la patronal del sector, estudia de demandar el govern i xifra les indemnitzacions en 166 milions d’euros. La norma entrarà en vigor quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat. En el cas de Barcelona, Cabify ja hi ha tornat a operar.

La primera tanda de consultes sobre el model d’estat es farà a onze municipis de Mallorca. La primera tanda de consultes populars sobre el model d’estat es farà aquest diumenge, 31 de març, a Valldemossa, i durant el cap de setmana del 6 i 7 d’abril a deu municipis més: Artà, Alaró, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles i Sineu. Josep de Luis, president de l’Obra Cultural Balear (OCB), entitat que aixopluga legalment les convocatòries, ha explicat que l’OCB portava ‘a la seva genètica el respecte als valors democràtics’ i ha denunciat que de les institucions de l’estat volguessin posar límits als drets de la ciutadania. L’entitat ha alertat de la deriva prohibicionista d’aquestes darreres setmanes: ‘Primer ens prohibeixen símbols, després ens prohibeixen expressar l’opinió i ara ja han començat a prohibir paraules com exili o presos polítics’, i ha fet un paral·lelisme entre tot això que vivim i la novel·la de George Orwell 1984. També ha explicat que des del moment que van veure que s’intentava limitar la llibertat, van posar l’OCB a disposició del grup impulsor de les consultes i van tramitar una comunicació genèrica que cobrís els 67 municipis de les Illes.

LA XIFRA
1.200 euros de pensió mínima demana la Federació de la Gent Gran d’Andorra, ara que hi ha eleccions generals al Principat.

TAL DIA COM AVUI
El 29 de març de 1939, la ciutat de València era ocupada pels franquistes, que escamparen la llarga ombra de terror, repressió i venjança. Més de 50.000 persones van ser empresonades entre 1939 i 1942. D’aquestes, 2.238 van ser executades al camp de tir militar de Paterna.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb