Si posem al cercador de Google les paraules “intolerància alimentària”, el primer que ens apareix a la pantalla són infinitat de suposats tests que permeten detectar aquestes intoleràncies, a les quals el nostre cos pot estar exposat. Però, què significa ser intolerant? Les intoleràncies afecten el metabolisme i al sistema digestiu, però a diferència de les al·lèrgies, no reaccionen contra el sistema immunològic del nostre cos. Un exemple clar és la intolerància a la lactosa.

Les persones que pateixen aquesta aversió als productes làctics manquen de la lactasa, un enzim digestiu que descompon el sucre de la llet. Un altre exemple és la malaltia celíaca, és a dir, la intolerància al gluten. Aquesta té lloc quan l’organisme de la persona no paeix bé la gliadina, un dels components del gluten, danyant així el seu intestí.

Al llarg de l’última dècada, l’augment de persones amb algun tipus d’intolerància ha estat desproporcionat. Segons Oriol Sans, fundador d’ADILAC, Asociació d’intolerants a la lactosa Espanya: “els intolerants, com per exemple a la lactosa, sempre han existit, el que ha passat és que s’han produït millores en els sistemes de diagnòstic i s’ha convertit en un tema social. Els mitjans de comunicació cada vegada en parlen més i cada cop es fan més treballs sobre aquesta problemàtica”.

S’estima que, a Espanya, hi ha unes 450.000 persones intolerants al gluten, el que equival a un 1% de la població. Tot i això, la FACE, Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya , calcula que el 75% dels pacients encara estan sense diagnosticar, d’aquesta manera, l’associació defensa que un dels punts claus per dur a terme un correcte diagnòstic és detectar els símptomes correctament i, duent a terme una avaluació en centres mèdics especialitzats.

L’errònia identificació d’aquestes intoleràncies pot acabar provocant una intolerància real a la persona. Per exemple, si una persona se li diagnostica intolerància a la lactosa equívocament, deixarà de consumir productes làctics, això, acabarà provocant que el seu cos faci desaparèixer l’enzim lactasa fent que, al final, aquesta persona acabi essent intolerant.

El cost de ser intolerant
La correcta identificació d’una intolerància alimentària s’ha de fer des d’un centre de salut. En primer lloc s’ha de tenir una sospita, realitzar proves bioquímiques, cutànies, serològiques o tests d’hidrogen espirat i quan aquesta estigui identificada establir un règim d’eliminació d’aliments, tal com indica l’Associació d’Estudis Nutricionals . Seguidament us deixem el mètode més habituals per detectar la intolerància al gluten i a la lactosa.

Loading...

Loading…

A banda, existeixen altres tests comercialitzats, que no tenen cap garantia per part de la Seguretat Social, ni base científica contrastada, tal com afirma el nutricionista Julio Basulto. “Aquest tipus de proves no contrastades poden ser perjudicials, perquè poden treure d’una dieta normal i equilibrada determinats aliments fonamentals”.

Per això, institucions com la British Society for Allergy and Clinical Immunology (BSCI) , la Australasian Society of Clinical Immunologi and Allergy (ASCIA) o la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, desaconsellen l’ús d’aquests tests per detectar intoleràncies.

Oportunisme o necessitat?
Les intoleràncies alimentàries acceptades per la medicina són molt poques, les més habituals i conegudes són la intolerància a la lactosa i al gluten. Tot i això, existeixen altres tipus d’intoleràncies, però molt més minoritàries i amb menors efectes, com per exemple a algun tipus d’hortalissa o de llegum.

La detecció d’aquestes intoleràncies no es pot realitzar mai amb un test d’intolerància comercialitzat, sinó que s’han de dur a terme proves empíriques realitzades per especialistes al·lergòlegs o doctors titulats, que determinen una a una les possibles intoleràncies.

D’aquesta manera, la indústria alimentària s’ha hagut d’adaptar a aquesta problemàtica i evolucionar creant productes aptes per a tots els individus. Pel que fa a productes per celíacs, hi ha diverses multinacionals pioneres que amb la seva marca blanca posa a l’abast del consumidor una gran varietat de productes de consum diari sense gluten.

A més, estan sorgint marques especialitzades i noves companyies en aquest tipus de productes. Fins i tot, companyies que elaboren productes on l’ingredient principal és el cereal, com la indústria de la cervesa, estan adaptant les seves receptes.

Tot i això, ser intolerant o al·lèrgic no és fàcil a l’hora de portar una dieta diària, ja que la diferència de preus entre els productes per tot tipus de consumidors i intolerants és molt elevada. Des de les diferents associacions d’intoleràncies i al·lèrgies, com per exemple la FACE, fa molts anys que lluiten per aconseguir la igualació dels preus dels productes bàsics.

A causa d’aquest fet, la federació va mostrar en el seu “Informe de preus sobre productes sense gluten 2018” que una família amb un únic celíac, té una despesa de 1.028,22 € més a la cistella de la compra anual que un nucli familiar sense cap intolerant alimentari.

Alicia Alonso, al·lergòloga i propietària d’una botiga especialitzada en productes per a intolerants i al·lèrgics, afirma que ells no posen els preus, sinó que “són les empreses les que marquen el preu dels productes en els quals es garanteix l’absència de traces”. Alonso al·lega que “les matèries primeres d’aquests productes van molt controlades, i per tant, per les empreses això suposa un cost extra.”

A continuació, us deixem una petita mostra de l’increment de preu que suposa ser intolerant al gluten i a la lactosa. Des dels darrers anys les famílies que pateixen aquesta problemàtica dins el seu nucli familiar estan reivindicat una immediata igualació de preus, ja que no els hi queda més alternativa que comprar aquest tipus productes.

Tot i això, Oriol Sans, president d’ADILAC exposa que “la fabricació és un procés i entenc que els fabricants ho cobren i calculen els seus marges amb un cost més elevat”. Per tant, l’alt preu de la matèria primera d’aquests productes i de la maquinaria emprada fa que els fabricants augmentin els preus d’aquests productes. No obstant això, segons Sans “la tendència (dels preus) serà a igualar-se, sobretot quan la demanda d’aquest sector vagi creixent, ja que no serà una minoria, sinó que cada cop hi haurà més gent”.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]