Hans Rosling (1947-2017) fou un metge i estatístic suec. Les conferències públiques que impartia generaven gran expectació i, gràcies a internet, van tenir un gran ressò mundial. Hi posava un gran èmfasi mostrant amb dades que les societats humanes millorem ràpidament. Conferències que sovint eren rebudes, prèviament, amb escepticisme i, posteriorment, fins i tot amb la negació. No podia ser que, amb una percepció pública que el món com més va més empitjora, vingués un científic a dir tota la contrària. Diversos acadèmics continuen la lluita de Hans Rosling per fer arribar una visió més positiva de la nostra evolució com a societats. Tampoc no es pot dir que el científic suec estigués allunyat de la problemàtica dels països més desafavorits. Va ser a l’Àfrica diverses vegades, l’última, per a ajudar en la lluita contra la recent epidèmia d’Ebola.

Els mecanismes que fan percebre que els humans anem empitjorant
És normal que els humans tendim a veure els fets de manera pessimista, ja que estem condicionants pel nostre arbre evolutiu. Un dels mecanismes principals de qualsevol animal és el de la supervivència. La natura és plena de perills i per sobreviure hi hem d’estar atents. Podem gaudir d’un bon paisatge, però és més important fixar-nos si hi ha cap animal predador que ens pugui atacar enmig d’unes muntanyes idíl·liques. Així doncs, tenim un biaix evolutiu per a atorgar més importància als aspectes negatius que no pas als positius. Un sol llop farà que qualsevol altra consideració del lloc on som passi a un segon terme.

Un segon aspecte rellevant és que normalment els aspectes negatius són identificables de seguida, mentre que els positius són més difícils d’identificar i acostumen a necessitar un desenvolupament molt més llarg. Per exemple, l’incendi d’un bosc i les seves conseqüències són fàcilment perceptibles. Sabíem com era el bosc abans i com ha quedat. Tanmateix, el bosc s’anirà recuperant els anys següents i fins i tot pot acabar amb una qualitat ecològica superior. Però, atès que això trigarà molt temps, donarem més pes al moment de l’incendi que no pas al fet que el bosc s’acabi recuperant –al nostre país, la superfície boscosa ha crescut aquestes últimes dècades, tot i els incendis.

Un altre aspecte important és la perspectiva temporal. Les persones que viuen una millora notable en la qualitat de vida tenen la memòria de com era la situació anteriorment. Tanmateix, els seus descendents donaran per descomptada la millora, i no tindran cap record de com es vivia anteriorment. Per exemple, avui pràcticament no hi ha europeus que sàpiguen què és viure sense electricitat o aigua corrent. Quan veiem altres països on aquestes innovacions tecnològiques, que considerem bàsiques, no hi són, és fàcil que no siguem conscient que la situació normal dels humans durant 200.000 anys ha estat la de no gaudir d’aquestes comoditats. No és que aquests països hagin empitjorat, sinó que encara no han arribat al nostre grau de desenvolupament. No podem passar per alt, però, que els països poden patir, efectivament, retrocessos en la qualitat de vida en moments de guerres, catàstrofes naturals i canvis polítics.

Un quart aspecte és el mediàtic. Les catàstrofes són fàcilment noticiables, per l’impacte que generen tant a escala econòmica com des d’un punt de vista emocional. En canvi, és més difícil que els mitjans de comunicació dediquin la portada d’un diari o l’entrada d’un telenotícies a dir, per exemple, que la muntanya de Montserrat està completament recuperada de l’incendi que patí els anys vuitanta. Tot això ens condiciona completament: no parem de rebre notícies negatives, gairebé no en rebem de fets positius, i el nostre cervell fa que amplifiquem encara més aquestes notícies negatives.

Our World In Data, el nostre món en dades
Una de les persones que segueix els passos de Hans Rosling és l’economista alemany Max Roser (twitter) de la Universitat d’Oxford. És el principal impulsor del projecte Our World In Data (twitter), l’objectiu del qual és mostrar dades sobre el progrés humà obtingudes mitjançant recerca científica. Sovint, aquesta mena de dades són complexes i difícils de trobar. Our World In Data se centra especialment a recopilar aquestes dades i mostrar-les d’una manera senzilla. Al seu web podem trobar una gran quantitat d’informació agrupada per temàtiques i amb articles explicatius elaborats per acadèmics amb diversos gràfics interactius, que podem personalitzar. A més a més, els membres d’Our World in Data utilitzen profusament les xarxes socials per difondre els gràfics. Un dels últims que han tingut gran ressò ha estat el següent, que es fixa en sis paràmetres bàsics de la qualitat de vida.

L’evolució del món durant dos segles per a cent persones. Font: Our World in Data. (Si feu clic a la imatge podreu veure-la en resolució més alta.)

Titulat ‘El món, si fossin 100 persones, durant els últims dos segles’, hi podem observar com la gent en pobresa extrema ha passat, en només 200 anys, de ser el 94% de tots els humans a ser-ne només un 10%, fins i tot quan la població mundial s’ha multiplicat per set en el mateix període de temps. Certament, uns 700 milions de persones vivint en condicions d’extrema pobresa no és acceptable, però no es pot menystenir la gran quantitat de gent que ja no viu en aquestes condicions. A més, l’evolució del gràfic mostra que, si persistim en l’esforç, en pocs anys s’acabarà la pobresa extrema –tot i que haurem de continuar lluitant contra la pobresa no extrema, que també es va reduint.

Un altre aspecte bàsic que no podem passar per alt és la millora de paràmetres bàsics de salut. Així, la mortalitat infantil ha passat d’un 43% a un 4% a escala planetària, amb un descens lent però constant, especialment aquest últim segle. Al nostre país, fins fa no gaire temps, no era pas infreqüent que en una família morís un dels fills. Això avui dia pràcticament ha desaparegut al primer món i, igual d’important, va millorant en el món en desenvolupament. Un altre paràmetre, l’accés a vacunes, ha evitat desenes de milions de morts, i ha millorat de manera molt ràpida els últims seixanta anys –que és quan la recerca mèdica permeté de desenvolupar-ne. Avui dia, les vacunes poden arribar a un 86% de la població, i han desaparegut de la memòria malalties que fins fa no gaire eren comunes. Un fet molt remarcable i d’un gran esforç, tot i que el donem per descomptat al món occidental.

Un altre aspecte cabdal per a la millora de la qualitat de vida és l’alfabetització i l’accés a l’educació bàsica. Hi ha una relació directa entre ensenyament i qualitat de vida: les persones que tenen més educació viuen millor. L’analfabetisme era la norma fa dos segles, quan només les elits masculines podien tenir estudis. Actualment, la gran majoria de població mundial sap llegir i escriure i ha pogut rebre educació primària. Com en el cas anterior, és cert que cal continuar millorant perquè tota la població pugui estudiar més enllà dels nivells primaris, però això ha significat una millora de la qualitat de vida per a milers de milions d’éssers humans.

Finalment, amb les notícies de guerres civils, règims dictatorials i estats autoritaris, podem pensar que les llibertats democràtiques van retrocedint. Malgrat tot, si fa dos segles només el 10% de la població mundial vivia en democràcia, actualment al voltant de la meitat de la població mundial viu en estats democràtics. Encara que siguin estats on la democràcia pot ser formal i no pas real, i siguin lluny de l’ideal final, en molts aspectes representa un progrés per a les llibertats col·lectives i personals i també una millora en la qualitat de vida. A la web d’Our World in Data podem trobar moltes més dades, com ara l’evolució de la felicitat i la satisfacció amb la vida, la participació de la dona en l’àmbit laboral o com va disminuint la desigualtat econòmica de gènere.

Deu raons per les quals estem equivocats sobre el món
Un dels grans problemes quan es treballa amb dades és que els humans som visuals. Comprendre taules amb un gran volum d’informació se’ns fa molt difícil. Els gràfics, en aquest sentit, són molt més indicats. Però fer gràfics simples i fàcilment comprensibles és una tasca complexa. Si Hans Rosling es va fer famós, va ser sobretot perquè amb l’ajuda del seu fill, Olag Rosling, van desenvolupar un programari que permetia de mostrar dades complexes de manera fàcil i, especialment, veure’n l’evolució al llarg del temps. El programari es deia TrendAnalyzer i per continuar-lo desenvolupant i promoure el desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida mitjançant la comprensió de les dades científiques, van crear, juntament amb Anna Rosling Roennlund, la Fundació Gapminder.

El programari fou adquirit per Google, però la Fundació continua la tasca començada per Hans Rosling. L’última acció ha estat la publicació del llibre, signat pels tres fundadors de la fundació –de moment, no disponible en català–, Factfulness: Ten Reasons We’re Wrong About The World. And Why Things Are Better Than You Think (‘Fets: deu raons per les quals estem equivocats sobre el món. I per què les coses van més bé que no et penses’). El llibre no tan sols ens mostra les dades que va ajudar a conèixer Hans Rosling a les seves conferències, sinó que també analitza els mecanismes que, com hem explicat breument, fa que els humans rebutgem d’entrada la idea d’un món que millora. Més que no pas donar una visió optimista de la situació actual, prova de mostrar les dades científiques per posar en un context històric l’etapa que ens ha tocat viure.

No hem de passar per alt que tota dada científica és qüestionable, i que molts paràmetres poden ser molt genèrics o abstractes o tenir una qualitat que no és la ideal. Tanmateix, són dades exposades en un entorn acadèmic i, per tant, sotmeses a la revisió, l’escrutini i la crítica de tot el món acadèmic. Només des de la seva exposició pública i una crítica constructiva ens podrem fer una idea general de com vivim. I tot sembla indicar que cada vegada vivim millor.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb