Actualment s’ha estès la creença que la primera dona d’Einstein, Mileva Marić, va contribuir de manera significativa al seu treball científic. Des de 1990, nombroses publicacions han defensat diverses afirmacions, com ara que va ser coautora dels cèlebres articles de 1905 d’Einstein, que va realitzar els càlculs matemàtics de l’article sobre la relativitat especial o fins i tot que va continuar col·laborant amb ell fins al naixement del segon fill de la parella en 1910. En aquest article, l’autor esmenta les afirmacions més esteses i ofereix proves que aquestes no resisteixen una anàlisi minuciosa. Se citen també les refutacions més detallades d’aquestes afirmacions. La conclusió és que no hi ha proves clares que Mileva Marić fora una col·laboradora secreta d’Albert Einstein.

Mileva Marić, la primera dona d’Albert Einstein, va nàixer el 19 de desembre de 1875 del matrimoni entre Miloš i Marija Marić, a la localitat sèrbia de Titel, a la regió de Voivodina, que en aquells dies formava part de l’Imperi austrohongarès. Els relats biogràfics indiquen que va excel·lir en la majoria d’assignatures en els seus primers anys d’educació, encara que el desavantatge que representava la seua coixesa, com a resultat d’haver nascut amb un maluc desplaçat, l’aïllava dels seus companys. Després que el seu pare entrara a formar part del Tribunal Superior de Justícia de Zagreb, a Croàcia, en 1892, ella es va matricular en el desè curs de la Reial Escola Superior (predominantment masculina) per a l’any acadèmic 1892/93. Va romandre allí durant dos anys i, tal com va quedar registrat en els Arxius Estatals de Zagreb, les seues qualificacions en l’últim semestre de 1894 van ser moderadament bones, amb notables baixos en la majoria de les assignatures, i alts en física i matemàtiques (Esterson i Cassidy, 2019, p. 269).

Mileva Maric en 1896

Els relats biogràfics indiquen que Mileva Marić va excel·lir en la majoria d’assignatures en els seus primers anys d’educació. Marić es va traslladar a Zuric en 1894 per a poder rebre formació universitària, ja que a Sèrbia les dones no podien assistir a la universitat. En la imatge, Mileva Marić en un retrat de 1896. / Bernisches Historisches Museum / Public Domain

Com que en l’Imperi austrohongarès en aquell moment no es permetia que una xica rebera formació universitària, Milŏs Marić va acompanyar la seua filla a Suïssa a la tardor de 1894 perquè poguera matricular-se a l’Escola Superior Femenina de Zuric. Marić es va matricular tard, per la qual cosa el seu últim any acadèmic (el dotzè curs) es va estendre fins a la primavera de 1896. Els registres de notes de l’època no han sobreviscut fins als nostres dies; no obstant això, va aprovar el Matura (examen d’accés a la universitat) a la primavera del mateix any. En el semestre d’estiu de 1896 va assistir a un curs en la Facultat de Medicina de la Universitat de Zuric, de manera que pot ser que estiguera considerant desenvolupar la seua carrera en el camp de la medicina. Arribat el moment, després que li exigiren triar les assignatures de matemàtiques en els exàmens d’entrada de la Universitat Politècnica de Zuric (la seua nota mitjana en l’assignatura era de 4,25 sobre 6 [Trbuhović-Gjurić, 1988, p. 60]), es va matricular en el curs VIA per a futurs professors de secundària de matemàtiques i física. En aquell moment tenia vint anys.

En el mateix xicotet grup, a més d’altres quatre joves, hi havia Albert Einstein, de disset anys. Gràcies a la correspondència entre ells a la tardor de 1897 –durant el semestre que Marić va decidir acudir com a oïdora a la Universitat de Heidelberg–, sabem que en el transcurs d’un any van entaular una forta amistat. Einstein prompte acabaria desil·lusionat amb el pla d’estudis de física, que no incloïa avanços recents com les equacions electromagnètiques de Maxwell, per la qual cosa va buscar llibres de física extracurricular de científics famosos. A instàncies d’Einstein, els dos alumnes van estudiar junts aquest material, habitualment a la casa en què Marić s’allotjava amb altres joves. En 1899 estaven clarament enamorats, com queda àmpliament demostrat en la seua correspondència durant aquest període. Encara que els dos van obtenir bones notes en els seus exàmens intermedis de la universitat politècnica, aquesta circumstància no es va repetir quan es van presentar als exàmens finals per a aconseguir el títol al juliol de 1900. Mentre que Einstein va aconseguir qualificacions raonablement bones que li van permetre aconseguir el seu diploma, a Marić li va anar pitjor. A causa de les seues males notes en la part matemàtica (teoria de funcions), amb un 2,5 sobre 6, va suspendre els exàmens. D’un total de cinc notes, Einstein va obtenir millors puntuacions que Marić en quatre, mentre que en Física Experimental tenien la mateixa nota. D’igual manera, en els seus respectius certificats de fi d’estudis, que pel que sembla utilitzen la mitjana de notes per semestre, Einstein va aconseguir una puntuació major que Marić en la majoria d’assignatures que tenien en comú (Einstein, 1987, docs. 28, 67; Trbuhović-Gjurić, 1988, p. 61).

«Mileva Marić es va matricular en el curs VIA per a futurs professors de secundària de matemàtiques i física. En el mateix grup hi havia Albert Einstein»

Després d’intentar sense èxit obtenir un lloc d’ajudant amb el cap del Departament de Física, Heinrich Weber (amb qui tenia mala relació), Einstein va accedir a llocs temporals d’ensenyament durant els dos anys següents, mentre que Marić es va quedar a Zuric per a tornar a examinar-se al juliol de 1901. Aquesta vegada estava embarassada de quasi tres mesos de la filla d’Einstein, i va suspendre per segona vegada sense millorar la seua nota mitjana (Stachel, 2002, p. 40, 52, n. 22). Va tornar a casa dels seus pares a Novi Sad, a Sèrbia, on va romandre la major part de 1902, sense aconseguir el seu objectiu d’obtenir el títol d’ensenyament (es desconeix el destí de la seua filla, a la qual van anomenar Lieserl; pot ser que morira en la infància o que fora donadaen adopció). La parella va acabar casant-se al gener de 1903 a Berna, on Einstein ocupava un lloc en l’oficina de patents. Tindrien dos fills més, Hans Albert i Eduard, nascuts en 1904 i 1910 respectivament.

La suposada col·laboració Einstein-Marić

Tenint en compte aquests antecedents, ara examinarem les afirmacions més esteses que defensen que Marić va col·laborar en el treball científic d’Einstein, especial ment quant als seus cèlebres articles de 1905 i, segons algunes persones, durant molt més temps. Prendré algunes d’aquestes afirmacions per separat i examinaré les proves que suposadament els donen validesa. Una al·legació freqüent en relació als tres articles més trencadors de 1905 és, en paraules de Senta Troemel- Ploetz, aquesta: «Abram F. Joffe, el famós físic rus, que era llavors ajudant de [Wilhelm] Röntgen (membre de l’equip editorial que va examinar els articles enviats a Annalen der Physik per a publicar-los) va escriure en la seua Erinnerungen an Albert Einstein  (Joffe, 1960) que els manuscrits originals […] estaven signats Einstein-Marić» (Troemel-Ploetz, 1990, p. 419; vegeu també Gagnon, 2016, p. 240). Quant a una qüestió menor, l’article commemoratiu de Joffe es va publicar en 1955, no en 1960. Però el que és més important, Troemel-Ploetz i comentaristes posteriors (per exemple, Gabor, 1995, p. 20) han pres el relat de Trbuhović-Gjurić (1988) com a prova històrica que Mileva era coautora dels articles en qüestió (segons Trbuhović-Gjurić, Joffe va veure els articles quan Röntgen [el seu tutor de doctorat] li va demanar que l’ajudara a revisar-los per a publicar-los en Annalen der Physik).

Marić i Einstein amb el seu fill Hans

Mileva Marić i Albert Einstein, amb el seu fill Hans, en un retrat pres entre 1904 i 1905. La parella s’havia casat en 1903. Hi ha qui defensa que Marić va treballar amb Einstein en les seues teories físiques, però aquestes idees només estan basades en rumors. El que sí que sabem és que Mileva Marić va representar un paper pioner en un moment en què les dones tenien poques oportunitats de cursar estudis de física i matemàtiques. / ETH Bibliothek Zürich, Bildarchiv / Hs_1457-72 / CC BY-SA

La veritat és que, en lloc de citar les paraules de Joffe, Trbuhović-Gjurić les parafraseja enganyosament i afegeix les seues pròpies opinions. Joffe no va dir que haguera vist els manuscrits originals, ni que estigueren signats «Einstein-Marić». Ell va indicar explícitament que els articles eren obra d’un buròcrata de l’oficina de patents de Berna, concretament Albert Einstein. La confusió posterior sorgeix del fet que Joffe es va referir a Einstein com «Einstein-Marić», explicant entre parèntesi que (com pensava) a Suïssa el marit inclou el cognom de soltera de la seua dona en el seu cognom de casat. Igualment, la idea que Joffe va veure els articles originals i va demanar a Röntgen que els revisara és producte de la imaginació de Trbuhović-Gjurić, com demostra John Stachel en la seua exhaustiva anàlisi d’aquest cas, en la qual inclou una traducció de les paraules reals utilitzades per Joffe (Stachel, 2005, p. LIV-LXIII).

Llig l’article complet al web de Mètode

Allen Esterson. Acadèmic independent (Regne Unit). Exprofessor de física i matemàtiques del Southward College de Londres. Ha publicat articles sobre Freud, Darwin i Einstein en History of the Human SciencesHistory of PsychologyHistory of Psychiatry, i SAGE Open. En 2019, ha publicat juntament amb David C. Cassidy, Einstein’s wife: The real story of Mileva Einstein-Marić (MIT Press).

Què és Mètode?

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.