Costa

[Cada dia a les nou del vespre Pere Martí publica aquest article, ‘L’última’. És un repàs de l’actualitat del dia, especialment als Països Catalans, fet des de la perspectiva personal del periodista.]

TEMA DEL DIA

Fets paral·lels. No hi ha cap prova per a poder demostrar que l’esperpèntica operació de la Guàrdia Civil entrant a les seus d’Òminum i l’Assemblea per cercar correus electrònics dels seus líders cent dies després de ser empresonats tingués per finalitat tapar mediàticament l’anunciada i previsible declaració de Ricardo Costa, que ha confirmat que Francisco Camps era qui dirigia la trama del finançament il·legal del PP valencià. Si era això, no se n’han sortit.

Les revelacions de l’ex-secretari general del PP Ricardo Costa han assenyalat l’ex-president valencià com la persona que prenia totes les decisions sobre la trama corrupta, fins i tot si s’havia de posar banda de música i focs artificials en un míting de Mariano Rajoy l’any 2007, que es va pagar amb diner negre. En un país normal, després d’aquesta confessió, les dimissions haurien de caure en cadena, però Rajoy ja es va encarregar ahir de dir que ell no en sap res, com sempre, i Camps s’amaga darrere el fet que ja va ser jutjat pel cas Gürtel, en una peça separada, on només li imputaven un presumpte suborn per haver acceptat uns vestits pagats per empreses vinculades a Orange Market.

Camps va ser absolt i com que el judici del cas Gürtel ja és a la fase oral, no pot ser inclòs en aquesta instrucció, sinó que s’hauria d’obrir una causa nova, cosa que cal no descartar. A més, escoltades les paraules de Costa, esdevé absolutament necessari. Però també cal tenir present que el president del TSJV, Juan Luís de la Rua, va intentar arxivar el cas dels vestits l’any 2009. De fet, ho va fer aprofitant les vacances durant el mes d’agost i va ser el Suprem que el va haver de reobrir a causa de la polèmica suscitada. Actualment Camps continua cobrant un sou públic com a membre del Consell Jurídic Consultiu, del qual forma part com a ex-president, tot i que la majoria de partits ja n’han reclamat la dimissió per higiene democràtica. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ja l’ha demanada.

Quan Costa feia aquestes acusacions feina poc que la Guàrdia Civil s’havia presentat a les seus d’Òmnium i l’Assemblea, a Barcelona, amb una ordre del jutge Llarena per a cercar correus electrònics als ordinadors de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Des del punt de vista policíac és si més no sorprenent que les forces de seguretat triguin cent dies a adonar-se que hi pot haver informació important per a la instrucció del cas. Si hi hagués material suposadament delictiu, han trigat molt a anar-lo a buscar. I políticament, fer coincidir aquest escorcoll amb els cent dies de l’empresonament només serveix per a augmentar la sospita que tot plegat és una persecució política contra els dirigents independentistes que té molt poca solidesa jurídica.

MÉS QÜESTIONS

Prohibir una reunió. El govern espanyol ha tornat a demostrar que no té cap intenció de disminuir la pressió sobre les institucions catalanes. El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol ha ordenat el tancament de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les perquè era previst que s’hi reunissin el president del Parlament, Roger Torrent, i el candidat a presidir la Generalitat, Carles Puigdemont. Amb el tancament ha enviat els treballadors a casa ‘fins a una nova ordre’. Un comportament del tot autoritari, que viola el dret de reunió entre dos representants democràtics i altera greument el funcionament normal de la delegació. La reunió s’ha fet a la seu de l’Aliança Lliure Europea i el president Puigdemont ha reiterat la voluntat de ser investit en el debat que previsiblement es farà el dimarts 30 de gener.

Rajoy ratifica la República. El president del govern espanyol ha tornat a tenir un dels seus reconeguts lapsus i durant una entrevista a Onda Cero s’ha referit ‘a les últimes eleccions de la República de Catalunya’. Aquest és el moment:

França no fa cabal de Zoido. La policia francesa no organitzarà cap dispositiu especial a la frontera en vista d’un possible retorn clandestí de Puigdemont per assistir a la seva investidura, segons que informa L’independent. De moment, els policies francesos no obriran maleters als vehicles que passin la frontera, cosa que sí que faran els agents espanyols, segons que va explicar el ministre Juan Ignacio Zoido.

Roses grogues per a Jordi Cuixart. Com una diada de Sant Jordi avançada, desenes d’amics del president d’Òmnium van portar 100 roses grogues a casa dels seus pares, a Santa Perpètua de Mogoda, per denunciar que fa 100 dies que està empresonat.

 

TAL DIA COM AVUI

Matança d’Atocha. La nit del 24 de febrer de 1977, fa 41 anys, un escamot d’ultradretans van entrar en un despatx d’advocats especialistes en dret laboral de Comissions Obreres (CCOO) i militants del Partit Comunista d’Espanya (PCE), encara il·legal a Espanya, situat al número 55 del carrer d’Atocha, i van disparar contra els presents. Van matar cinc persones i van deixar-ne quatre de ferides. L’atemptat va marcar la transició espanyola, es van detenir la majora dels autors materials, però els caps pensants de l’acció van restar protegits. Una protecció que encara explica moltes coses que passen avui, com ara que els ultres jutjats i condemnats per l’agressió a Blanquerna no hagin entrat a la presó.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.