Entre dijous passat i ahir el Principat ha viscut algunes de les hores més fosques i difícils d’aquests darrers anys. Els atemptats de la Rambla i la Diagonal, a Barcelona, i després el de Cambrils han significat una sotragada enorme i han tingut un impacte descomunal que hem de reconèixer sense recança que ens ha fet molt de mal. Molt.

En l’Europa en què vivim, avui, ningú no pot assegurar al cent per cent que això que ha passat a Barcelona no puga passar en qualsevol altra ciutat. En tenim proves tan evidents que no paga la pena de perdre temps a discutir-les. Alguns mesquins, per contrarestar tanta obvietat, s’entretenen en els detalls mínims, però a nosaltres que no ens distraguen ni un minut.

Evitar això que va passar era extraordinàriament difícil. Reaccionar bé, també ho era. I és en aquest sentit que, al costat del dolor i de la ràbia, hem de fer lloc a l’orgull i a la tranquil·litat de veure que bé que ha reaccionat la nostra societat. La societat, les institucions –el govern i els ajuntaments– i els Mossos d’Esquadra han fet tots allò que calia perquè el país s’alçàs de pressa i no es deixàs aixafar per les morts.

La gent va encapçalar des del primer moment el suport a les víctimes i va marcar un camí ferm en què no hi ha lloc ni per a la xenofòbia ni per a cap retallada de les llibertats. Ni als llocs més difícils, Ripoll especialment, no hi ha hagut cap incident remarcable. I això ho diu tot. La reacció dels musulmans catalans, per una altra banda, ha estat ben clara i contundent. És evident que tenim molta feina, que encara hem de fer molts esforços, però siguem conscients que aquest atemptat ens empenyia al caire de l’abisme i que tots junts hem evitat de caure-hi.

Les institucions han governat el país amb molta eficàcia, amb gran rigor i serenitat i amb un sentit altíssim de servei als ciutadans en els moments més difícils. I els Mossos, les guàrdies urbanes i els serveis auxiliars han treballat sense defallir fins a aconseguir que l’amenaça deixàs de ser-ho. I han desarticulat en un temps de rècord una organització que anava molt més enllà del que vam creure de primer.

Particularment, l’actuació dels Mossos mereix un reconeixement explícit. Tant per l’eficàcia demostrada en termes policíacs, com per la sensibilitat informativa envers la població. La policia de Catalunya ha demostrat amb matrícula d’honor que està preparada per a assumir qualsevol gestió que li encarreguen, qualsevol funció que en un futur immediat haja d’assumir. En aquesta ocasió és molt difícil de fer cap crítica a un operatiu tècnicament complicadíssim –vuit-cents controls simultanis, s’han arribat a desplegar–, científicament impecable i políticament molt més que digne. I, a més, sense col·laboració. Desconnectada dels bancs de dades internacionals i amb un estat inexistent, l’espanyol, que ja s’ha demostrat que no és necessari per a garantir el funcionament normal de Catalunya.

Això no s’ha acabat, és evident, però en cinc dies Catalunya ha sabut donar una resposta exemplarment serena al terror i alhora ha estat capaç d’acorralar i desarticular els qui el causaven. És un balanç molt important, un tresor per a les setmanes que han de venir.

PD: I, dit tot això, estic segur que parle en nom de tots si dic que tot, tot, ho canviaria ara mateix perquè aquella furgoneta mortífera no hagués entrat pel passeig central de la Rambla, perquè Pau Pérez no s’hagués trobat amb el seu assassí a l’aparcament de les facultats a la Diagonal, perquè la dona morta de Cambrils no hagués topat de cara amb aquell ganivet…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]