Cuixart

TEMA DEL DIA
Rebaixar el conflicte. El polèmic nomenament de l’ex-ministra Dolores Delgado com a fiscal general de l’estat espanyol havia de convertir-se en una peça clau per a rebaixar el conflicte català. Pedro Sánchez va explicar que volia una persona de la màxima confiança per a controlar el ministeri fiscal, un organisme jeràrquic, amb estructura militar, que ha estat la punta de llança de l’ofensiva judicial contra l’independentisme. Les tres dretes espanyoles van posar el crit al cel, denunciant que era una violació de la separació de poders. Una denúncia hipòcrita perquè a Espanya, pel que fa a les qüestions relacionades amb l’independentisme, la separació de poders no existeix. Tots els fiscals generals són nomenats per governs i, per tant, són fruit d’una decisió política.

La missió de Delgado era desactivar el búnquer de la fiscalia per desjudicialitzar la política i afavorir la distensió per establir un marc de diàleg amb el govern català sense interferències. Però com ja va passar amb la seva predecessora, Maria José Segarra, sembla que té problemes per aconseguir-ho, tot i que fa poc temps que és al càrrec. La decisió de la fiscalia de denegar un permís penitenciari de 72 hores a Jordi Cuixart demostra que aquest organisme manté l’ofensiva contra l’independentisme. La cosa més greu no és la denegació del permís, sinó sobretot l’argument amb què ho justifica, que és la manca de penediment. També hi afegeix que el temps de compliment de condemna és massa ‘escàs’ perquè el pres polític s’hagi ‘rehabilitat’, com si fos un delinqüent comú. Ni Cuixart ni cap altre dirigent independentista empresonat no s’ha de rehabilitar de res.

La qüestió més greu és que el representant del ministeri públic espanyol compara Cuixart amb un assassí o amb un violador. En el seu text recorda la frase ‘ho tornarem a fer’ pronunciada per Cuixart durant el judici al Suprem i sosté que si ho hagués dit un intern que complís condemna ‘per un homicidi, una agressió sexual amb penetració o un delicte contra la salut pública’, la junta de tractament en cap cas li hauria concedit un permís penitenciari. Fins i tot, recorda que Cuixart ha fet un llibre amb el títol Ho tornarem a fer, com a prova del risc de reincidència. Una argumentació jurídicament absurda i políticament inacceptable perquè només busca deshumanitzar el president d’Òmnium, negar-li la seva condició de pres polític i humiliar-lo premeditadament.

Des del punt de vista tècnic, la decisió de la fiscalia, si és aprovada pel jutge de vigilància penitenciària, obligarà Cuixart a demanar permisos de 48 hores com a màxim, que no requereixen el vist-i-plau judicial. Amb l’autorització del Servei de Classificació de la Generalitat n’hi ha prou. El problema és que si es confirma la negativa, serà un entrebanc en l’estratègia dels presos polítics per a arribar al tercer grau. Les defenses van optar per acceptar el segon grau amb la previsió d’anar demanant permisos, primer de dos dies, després de tres, i anar ampliant-los fins a acollir-se a l’article 100.2, que els permetria de sortir de la presó per anar a treballar si tinguessin un contracte laboral. L’anul·lació d’un permís de 72 hores és una mala notícia per a aquesta estratègia.

Des del punt de vista polític, es demostren dues coses. La primera, que la fiscalia no està disposada a facilitar cap sortida esglaonada dels presos independentistes i que manté l’aposta per la repressió nua i crua. La segona, que les promeses de distensió fetes pel govern de Pedro Sánchez tindran molts problemes per a fer-se efectives, suposant que hi hagi intenció de fer-les efectives. La fiscalia espanyola, escorada cap a la dreta extrema, no és en treva, sinó al contrari. Pedro Sánchez es vantava durant la campanya electoral que controlava la fiscalia per poder portar Puigdemont a Espanya. Era la versió de perdonavides de l’estil Jorge Fernández Díaz, que en privat però enregistrat assegurava ‘la fiscalia t’ho afina’ a un corrupte encarregat de perseguir corruptes. Ara s’ha demostrat que Sánchez no controla la fiscalia per a respectar els drets dels presos polítics. L’única via perquè els presos surtin de la presó seria una amnistia, però això requereix que s’aprovi una llei al congrés espanyol. L’amnistia serà una de les qüestions que el president Torra posarà damunt la taula quan es reuneix amb Sánchez la setmana que ve al Palau de la Generalitat. La resposta és perfectament previsible.

MÉS QÜESTIONS

El requisit lingüístic en la llei de funció pública divideix el Botànic. Nova picabaralla entre els socis del Botànic per la llengua. El requisit lingüístic ha tornat a causar desavinences entre el PSPV i Compromís i bloca la futura llei de la funció pública. Era previst que el ple del Consell aprovés avui l’avantprojecte de llei per a començar a tramitar la norma que va començar a gestar-se el 2016. La nova llei que es redacta exigeix de certificar el coneixement del català, però de manera proporcional al lloc que ocupi cada funcionari nou que accedeixi a l’administració de la Generalitat. L’objectiu és garantir l’atenció en català a la persona que ho demani. En principi, hi havia un acord sobre la taula entre les conselleries d’Educació i Justícia però, finalment, ha saltat per l’aire i això ha obligat a ajornar l’aprovació del projecte. Compromís s’ha desmarcat del text proposat perquè creu que no assegura l’aplicació del requisit lingüístic a tots els llocs de feina. Per la seva banda, el PSPV diu que no acceptarà posicions ‘totalitàries’ i es remet al pacte existent. Amb tot, la vice-presidenta, Mónica Oltra, ha negat discrepàncies entre els socis de govern sobre aquesta qüestió. Per la seva banda, Acció Cultural ha emès un comunicat en què considera urgent i necessària la inclusió de la competència lingüística com a condició per a l’accés a la funció pública valenciana, i que la nova llei consideri un termini no ajornable i concret per a l’aprovació del reglament que la reguli. Sense el reglament, ha advertit l’entitat, la llei naixerà coixa i serà una ‘greu decepció’.

El govern demana un creixement ‘sostenible’ de l’aeroport de Palma. L’ampliació de l’aeroport de Son Sant Joan de Palma ha aixecat controvèrsia entre els socis de govern i diverses entitats ecologistes pel possible impacte ambiental que pot tenir. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha defensat un creixement com més sostenible millor i proporcional amb les necessitats de les Illes, davant el projecte d’ampliació que impulsa AENA. En la compareixença de premsa posterior al consell executiu, ha reconegut que no disposava de prou xifres per a donar una resposta amb rigorositat i ha derivat la qüestió a la Conselleria de Mobilitat, perquè en té la informació més concreta. Més per Mallorca, que és el soci de govern, ja ha avançat que no acceptarà cap ampliació de l’aeroport encaminada a absorbir més trànsit aeri. Els ecosobiranistes neguen que si no s’amplia l’aeroport es perjudiqui l’economia de Mallorca i recorden que l’illa té una massificació turística. A més, també recorden que l’ampliació va en direcció contrària a la situació d’emergència climàtica.

Creixen les denúncies per l’incompliment de la llei del català a Andorra. El servei de Política Lingüística rep entre vint i trenta queixes anuals per incompliment de la llei de l’ordenació de l’ús de la llengua oficial. L’any passat en va tramitar vint-i-vuit. Enguany, encara no n’ha rebut cap, però aquests darrers anys la xifra ha anat creixent, tot i que no s’ha arribat a posar cap sanció. La cap del servei, Marta Pujol, explica que els motius de les queixes són diversos: usos lingüístics irregulars en la publicitat de les empreses, en la documentació, a vegades, en els tiquets de caixa, que es comprova que no són en català, en l’atenció al públic i en la restauració, en les cartes i els menús. Les queixes es poden lliurar presencialment, per telèfon o per un formulari en línia. El pas següent per part del servei és fer una inspecció: els tècnics es desplacen a l’empresa objecte de denúncia per informar sobre l’article que podrien infringir. Es dóna un temps de marge per a fer la correcció, que solen ser quinze dies. Després d’una segona inspecció, si cal es dóna una altra oportunitat. Pujol diu que la voluntat del servei és arreglar el problema, no pas sancionar: ‘És informar, sobretot, perquè a vegades hi ha empreses que desconeixen la legislació sobre la llengua oficial.’

LA XIFRA
31 cossos de víctimes del règim franquista seran exhumats de fosses comunes a Monòver i Benissa, segons la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que ha signat un contracte amb l’empresa arqueològica Dakar. Concretament, s’exhumaran cinc cossos a Benissa pertanyents a brigadistes internacionals que van morir a l’hospital de guerra instal·lat en aquell moment a la localitat, i vint-i-sis a Monòver.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de gener de 1893, la marca comercial Coca-Cola es registra per primera vegada a l’oficina de patents dels Estats Units d’Amèrica.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.