15.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 16.04.2025 - 07:44
Dimarts passat, dia 8, a les dues del migdia, VilaWeb va publicar que el govern de la Generalitat estudiava de destituir el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person, i nomenar nou delegat Albert Piñeira, ex-batlle del PDECat de Puigcerdà. La informació que teníem ara fa una setmana –tant la destitució com el nom del nou delegat– l’havíem contrastada prou per a publicar-la, i una setmana després s’ha confirmat. Però de manera vergonyosa.
Dic de manera vergonyosa perquè el govern de Salvador Illa ha anunciat la decisió provant de fer-nos creure que el polèmic Christopher Daniel Person havia decidit de dimitir ell “per motius personals” i, per tant, no havia estat destituït. La propaganda del govern és d’un infantilisme que tomba de tos. Christopher Daniel Person no podia haver fet més coses malament en el poc temps que va estar al capdavant de la Casa de la Generalitat: havia aconseguit la indignació unànime al nord i al sud i havia demostrat no solament un desconeixement monumental del país, indigne, sinó també una indolència i una vagància èpiques.
De manera que el president Illa tenia un problema greu i l’ha hagut d’encarar. Mantenir un personatge com aquell en la posició que ocupava era una via d’aigua que no podria taponar mai, però, segons que es veu, destituir-lo tampoc no li venia de gust. Per això s’han inventat l’ensarronada aquesta dels motius personals, intentant que la cosa esguite el president tan poc com siga possible.
Tanmateix, les maneres, el numeret, és ben significatiu. Perquè amb tot aquest xou el president de la Generalitat també –també– pretén negar un triomf al catalanisme, a l’independentisme, per no haver de reconèixer una nova derrota seua.
Si Christopher Daniel Person ha hagut de tornar a sa casa és perquè Catalunya Nord ha pressionat tant com ha estat possible. I perquè els partits independentistes del sud han posat el crit al cel. I perquè la premsa hem esbombat totes les seues barbaritats –de trametre la felicitació de Nadal en francès a no acceptar que es puga dir “Catalunya Nord”. Això ho sap tothom, i tothom sap que aquestes poca-soltades han estat la causa de la destitució. Però Illa –i l’aparell de propaganda– vol que semble tota una altra cosa. Segurament perquè ell intenta de fer veure que té un govern estable i assenyat, però en molt pocs mesos ja ha rebut uns quants torpedes que han fet impacte en la línia de flotació. Primer va haver de destituir la parella de la consellera Paneque, Alfons Jiménez –que també va dir, és clar, que se n’anava ell– i ara Daniel Person. La consellera mateix ha estat reprovada pel parlament, que ha demanat que plegue. No té pressupost ni res que s’hi assemble. I la seua feblesa parlamentària tan sols la pot dissimular convencent la CUP que oblide la línia vermella que havia promès als electors i s’afegesca a l’aprovació de decrets fantasiosos que tothom sap que no serviran de gairebé res, a efectes pràctics.
Però, dit tot això, aquesta segona vergonya –la de provar d’enganyar la població sobre els motius del canvi–, essent greu, no arriba ni a la sola de la sabata de la primera i principal, que va ser nomenar aquest personatge –un personatge com aquest– director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. I d’això, per més que vulga amagar-se’n ara, el president Illa també n’és responsable. També n’és el responsable.
PS1. L’última malifeta del senyor Christopher Daniel Person havia estat desdenyar completament la celebració de Sant Jordi i no fer res. Per sort a Perpinyà les organitzacions civils s’espavilen totes soletes. Us ho expliquem en aquest article.
PS2. L’absurd referèndum sobre la llengua a l’escola, provocat pel govern valencià, ha tingut un resultat interessant: s’ha demostrat que a les comarques històricament castellanoparlants una part significativa dels pares volen que els seus xiquets cresquen aprenent el català –cal recordar que, de manera absurda, aquestes comarques estaven “exemptes” d’haver de tenir cap relació amb la llengua dels valencians. Amb les dades a la mà, un grup de famílies de Torrevella ha decidit de lluitar per tenir una línia escolar en català l’any vinent. La història ens la conta Laura Escartí: “‘Vull que la meua filla siga bilingüe’: les famílies de Torrevella que lluiten per una línia en català”.
PS3. Blai Avià parla avui amb Irene Zurrón sobre el seu llibre Un gat negre al jardí, que va guanyar ex-aequo el darrer premi Documenta: “Els pobles també tenen les seves perversitats”.
PS4. VilaWeb és el diari dels Països Catalans, autocentrat en la nació sense deixar de ser obert al món. Com ho són tots els grans diaris nacionals en qualsevol país. Reforçar-lo és fer-se’n subscriptor. Vosaltres trieu si voleu tenir una alternativa com aquesta o bé no ens mereixem de ser un país normal. Subscriviu-vos-hi ací.
