Si finalment el dia 26-J fos jornada electoral a l’estat espanyol, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) impulsaria la unitat de les forces polítiques, segons que recull el full de ruta que es va aprovar a l’assemblea general ordinària que va fer a Manresa el dia 17 d’abril. La proposta inicial era de formar una candidatura que unís les forces independentistes al màxim, però finalment va prosperar una esmena de les bases que la va tombar. Segons l’acta de la jornada, de fet, aquesta esmena va ser elegida per només 58 vots de diferència. En total, va haver-hi 971 vots a favor, 913 en contra i 248 abstencions, una votació ajustada que va demostrar la divisió de les bases de l’ANC en aquesta qüestió. Un altre punt polèmic va ser una esmena als estatuts que proposava que les bases escollissin la presidència de l’entitat per vot directe: va obtenir el suport de la majoria simple de l’assemblea però no va assolir el 65% necessari perquè es pogués modificar als estatuts.

L’ANC no promourà una candidatura d’unitat independentista si finalment s’esgota el termini per a la investidura al govern espanyol i es convoquen comicis automàticament al juny. L’esborrany de ponència política ja ho defensava i, de fet, aquest es va convertir en un dels punts més polèmics i mediàtics dels dies previs a l’assemblea ordinària: el paràgraf que promovia una candidatura de la màxima unitat independentista va rebre vuit propostes de modificació i supressió. Finalment, les bases van optar per canviar la proposta inicial. Així, de les 2.132 persones que van participar en aquella votació, 971 van donar suport a l’esmena que promovia la unitat de les forces politiquees, 58 vots de diferència –913 socis– respecte als partidaris del ‘no’. Es van abstenir 248 persones. Així ho recull l’acta de l’assemblea, que l’entitat ha publicat al web. El resultat de la votació de les esmenes no es va fer públic a Manresa.

També van ser 58 els vots de diferència entre ‘sí’ i ‘no’ que van evitar que prosperés una altra esmena sobre el rol de l’ANC a les noves eleccions estatals. Aquesta no optava ni per una candidatura d’unitat ni per la unitat de les forces polítiques sinó pel suport a les diferents candidatures que es presentessin en clau independentista.

L’elecció de la presidència
Un altre punt polèmic va ser el sistema per a escollir la presidència i la vice-presidència de l’entitat. Fins ara, eren els membres del secretariat que elegien cada càrrec, segons els estatuts, però una de les esmenes que va arribar a la IV assemblea general de l’ANC proposava que fossin les bases que escollissin el president per vot directe.

Segons les dades que ha publicat l’ANC, aquesta proposta va rebre el suport de la majoria simple de les bases. En total, 1.183 persones hi van votar a favor, 843 en contra i 179 es van abstenir. Malgrat aquest resultat, no va prosperar perquè una modificació estatuària requeria de superar el llindar del 65%. Per tant, a les eleccions del dia 14 de maig al secretariat nacional, es mantindrà el sistema tradicional.

Hi va haver tres esmenes més que es van moure en la matreixa tessitura: una que introduïa canvis en la distribució dels membres del secretariat (61,3%), una que proposava modificar el pes d’alguns territoris al secretariat (59,4%) i una altra que pretenia que no es distingís entre secretari nacional i secretari territorial (47%).

 

 

 

 

 

 

 

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.