TEMA DEL DIA

Fredor. La desaparició definitiva d’ETA és una notícia històrica que hauria de ser celebrada amb entusiasme per tots els demòcrates. Que la violència deixi de ser un instrument per a aconseguir uns objectius polítics i que ara aquests objectius polítics passin a ser defensats pacíficament és una bona notícia. En canvi, a Espanya, la desaparició d’ETA ha estat rebuda amb un cert rebuig i menyspreu, que no es justifica únicament pel dolor que ha causat. Hi ha hagut una certa fredor política, si no una clara hostilitat, que es fa difícil d’entendre. O no.

Aquesta hostilitat només s’explica perquè ETA deixa sense coartada de l’espanyolisme que la feia servir per criminalitzar qualsevol intent de defensar la independència dins i fora del País Basc. Mentre hi havia violència no es podia parlar de res i en certa manera els funcionava, perquè qualsevol identificació d’una idea amb la violència quedava automàticament desacreditada a escala internacional, sobretot després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones.

Ara hem descobert que sense violència tampoc es pot parlar de res, si més no des de Catalunya, amb la qual cosa l’espanyolisme queda una mica més desemmascarat, perquè l’excusa ja no és la violència, sinó el nacionalisme espanyol. Per això hi ha aquesta obsessió dels partits nacionalistes espanyols per identificar qualsevol actuació reivindicativa amb la violència. Fins i tot, apliquen la terminologia de la lluita antiterrorista per a referir-se a les accions de protesta dels CDR, equiparant-los a la ‘kale borroka’ i agrupant-ne els membres en ‘escamots’, com ha dit Albert Rivera reiteradament. I encara pitjor, les seves accions, com ara obrir peatges, són equiparades judicialment al delicte de terrorisme. Aquesta obsessió és compartida per la majoria de mitjans de comunicació espanyols. La portada de La Razón d’avui obria amb aquest titular: ‘ETA es dissol per començar el “procés” al País Basc’. És un intent barroer però paradigmàtic d’identificar el procés català amb la violència. Hi ha un intent de convertir els independentistes en els nous etarres del segle XXI per justificar la repressió policíaca i judicial.

Però la desaparició d’ETA fa que l’única violència que hi pugui haver a Espanya, deixant de banda la d’arrel gihadista, és la del mateix estat, com es va veure durant el referèndum d’octubre. Una actuació policíaca que en un context de violència com el que generava ETA quan existia era més fàcil de justificar, però que exercida contra ciutadans pacífics d’una causa defensada de manera pacífica i democràtica és injustificable. Per això intenten penjar a l’independentisme l’etiqueta de violent, per poder judicialitzar el problema i evitar d’abordar el conflicte políticament, que és la cosa que els fa pànic. Espanya sempre s’ha sentit més còmoda lluitant contra el conflicte basc que no pas havent d’abordar el procés català. Això no ho dic jo, ja ho va dir Felipe González a Toledo l’any 1984: ‘El terrorisme al País Basc és una qüestió d’ordre públic, però el veritable perill és el fet diferencial català.’ Doncs així estem.

MÉS QÜESTIONS

El PP diu que ha rebut un centenar de queixes de professors en vint-i-quatre hores. El PP valencià ha rebut més d’un centenar de queixes de professors el primer dia de funcionament de la plataforma de denúncia anònima ‘No a l’adoctrinament a les aules’. Segons que diu en un comunicat, en aquestes queixes es denuncia, amb diferents arguments, la carta remesa pel conseller d’Educació, Vicent Marzà, als docents dels centres públics, la qual consideren ‘autobombo’ i que ‘no reflecteix en cap cas la realitat del sistema educatiu’. El PP diu que en l’escrit presentat a la plataforma, ubicada a la web de la formació, els mestres es queixen que els tracten ‘com si fossin menors d’edat’ i acusen la conselleria ‘de voler dirigir la manera de pensar dels docents, que són els qui dia a dia són al peu del canó i coneixen la veritat de les escoles’. La portaveu d’educació del grup popular a les Corts, Beatriz Gascó, ha anunciat que ‘arran d’aquests fets denunciats a la plataforma, el PP ha traslladat la carta als serveis jurídics perquè valorin si hi ha alguna responsabilitat per haver fet servir els serveis públics per fer campanya electoral’.

Partits, entitats i sindicats planten cara a les agressions feixistes del 9-O. Diverses organitzacions integrants de la Comissió 9 d’Octubre, entre les quals els sindicats CCOO i Intersindical i els partits PSPV, Compromís, Podem, EUPV i ERPV i entitats com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, la Plataforma pel Dret a Decidir i la Societat Coral el Micalet, s’han personat com a acusació popular en la causa oberta al jutjat d’instrucció número 15 de València per les agressions feixistes registrades moments abans de la manifestació del passat 9 d’Octubre. El motiu de la personació és ‘la defensa dels drets elementals de manifestació i lliure expressió, que van ser vulnerats aquell dia’, segons que ha explicat Acció Cultural del País Valencià en un comunicat. Les agressions de grups d’ultradreta contra periodistes i participants en la marxa, convocada en defensa de la llengua i la cultura valenciana, es van saldar amb la imputació de disset individus, la majoria dels quals ja han declarat davant del jutge que instrueix la causa.

Manifestació conjunta de les plataformes valenciana i balear pel finançament. Els representants de les plataformes Per la Reforma del Sistema de Finançament, de les Illes, i Per un Finançament Just, del País Valencià, s’han reunit avui a Palma i han acordat de promoure per a la tardor una gran manifestació per a denunciar l’espoliació fiscal. La manifestació es farà a final d’octubre o a principi de novembre i volen que sigui multitudinària. La reunió ha servit per intercanviar experiències i opinions amb l’objectiu de treballar en la ‘sensibilització i conscienciació de la ciutadania’ sobre la situació del finançament autonòmic i exigir al govern espanyol ‘un canvi radical de la seua postura’. Les dues plataformes han decidit d’unir forces per pressionar el govern espanyol, que ‘té la clau de la caixa’. Miquel Rosselló, de la Fundació Darder-Mascaró i del grup promotor de la campanya ‘Uneix-te per un bon finançament’, que forma part d’una plataforma més àmplia amb 65 entitats adherides, ha animat a ‘crear consciència social’ per a ‘pressionar’ l’executiu de Mariano Rajoy. Per la seva banda, Ismael Saez, dirigent de la UGT del País Valencià i membre de la plataforma Per un Finançament Just, ha dit que no volien ‘competir amb ningú tret del govern central’, remarcant que això no és cap disputa entre territoris sinó l’exigència d’ampliar els fons que reparteix l’estat.

Dolors Montserrat elimina López Casasnovas com a assessor de Sanitat. L’economista menorquí Guillem López Casasnovas ha deixat de ser membre del consell assessor de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. L’acadèmic havia estat designat pel ministre José Manuel Romay Beccaria durant el govern de José María Aznar. López Casasnovas va continuar al consell –els membres del qual no cobren– amb tots els ministres de Sanitat, tant del PP com del PSOE. Ara, després de vint anys, han prescindit dels seus serveis. L’economista lamenta que no s’hagi posat ningú al seu lloc.

LA DATA

El 17 i el 18 de setembre es farà el debat d’orientació política andorrà, que serà l’últim de la legislatura, ja que el cap de govern, Antoni Martí, vol fer eleccions abans no acabi l’any. Precisament pot ser que anunciï la data durant aquest debat.

TAL DIA COM AVUI

El 4 de maig de 1864 neix a Campanet (Mallorca) l’escriptor, assagista i poeta Miquel dels Sants Oliver, membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans i director de La Vanguardia.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.