La democràcia continua segrestada

  • La decisió de la Junta Electoral espanyola de vetar Puigdemont a les europees confirma que l'estat manté la repressió contra l'independentisme *** Puig assumeix l'entrada de Podem al govern del Botànic *** Més per Mallorca s'agafa al resultat de Compromís a les eleccions valencianes per pronostica una millora el 26-M

VilaWeb
Pere Martí
29.04.2019 - 21:00
Actualització: 29.04.2019 - 21:30

TEMA DEL DIA
Escàndol.
L’endemà del dia que l’independentisme va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya, la Junta Electoral ha tornat a aparèixer per comunicar la decisió d’anul·lar la candidatura del president Carles Puigdemont, i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín. Una decisió clarament antidemocràtica tan escandalosa que fins i tot ha acabat trencant la junta, perquè ni el president, ni el vice-president ni dos vocals no l’han compartida. En el vot particular admeten que la situació d’exiliats dels afectats no n’altera al dret al sufragi passiu, que l’organisme no té competències per a excloure un ciutadà del cens i que no s’havia d’haver acceptat el recurs interposat per Ciutadans i el PP. Però la majoria conservadora de l’organisme, integrat per vuit jutges i cinc catedràtics, s’ha acabat imposant, amb l’argument que per tenir dret de sufragi passiu cal ser resident a l’estat espanyol i que la ‘condició jurídica’ dels tres candidats els converteixen en inelegibles, tot i que ni han estat condemnats ni tan sols els afecta cap ordre de crida i cerca de l’estat espanyol.

És una decisió clarament política i demostra una vegada més la manca de garanties democràtiques de què és víctima l’independentisme, malgrat haver demostrat que és majoritari a les urnes. En aquest cas, l’objectiu és liquidar sense escrúpols Puigdemont i tot allò que representa com a president de la Generalitat a l’exili. La JEC ha esperat fins al darrer minut, calculadament, per deixar Junts per Catalunya sense marge de reacció i haver de substituir, provisionalment, els candidats per l’advocat Gonzalo Boye, per Xavier Trias i per la periodista Beatriz Talegón. Avui a les 18.00 es complia el termini de presentació de llistes a les europees, i la decisió ha estat comunicada a migdia, però els afectats no han rebut l’argumentació fins a les 18.42. Un autèntic disbarat, més propi d’una república bananera que no d’una democràcia europea.

Tothom sap que una decisió d’aquestes característiques hauria alterat el resultat de les eleccions d’ahir si s’hagués sabut abans. Fins ara deien que Puigdemont, Comín i Ponsatí i no podrien prendre possessió de l’acta d’eurodiputat perquè l’havien de recollir en persona davant la Junta Electoral, a Madrid. Fins i tot va sortir un informe ‘jurídic’ del Parlament Europeu sense signar que donava la raó a Espanya en aquesta qüestió. En aquell moment es va atribuir al president de la cambra, el berlusconista Antonio Tajani, que semblava haver cedit a les pressions espanyoles.

Els advocats de Puigdemont sempre han defensat que aquesta hipòtesi era falsa. Ara la decisió de la Junta Electoral espanyola demostra que potser sí que podien agafar l’acta de diputat o que, en tot cas, hi hauria un conflicte jurídic si sortissin escollits. Les defenses presentaran un recurs contra la nova resolució de la Junta a instàncies judicials espanyoles, que no la respondra, però també al Tribunal Europeu de Luxemburg, que podria suspendre les eleccions europees si ho considera una irregularitat. L’argument de la defensa és que si Lluís Puig i Josep Maria Matamala es van poder presentar a les eleccions al senat espanyol, Puigdemont, Comín i Ponsatí també poden presentar-se a les europees.

La JEC ha demostrat durant tota la campanya electoral que és un instrument al servei del PP i Ciutadans, els partits perdedors de les eleccions a Catalunya. Ho va evidenciar amb la polèmica dels llaços grocs, amb la prohibició de l’ús dels termes ‘presos polítics’ i ‘exiliats’ per TV3 i ho ha reblat ara decidint qui pot anar a unes llistes i qui no. La resolució ha suscitat el rebuig unànime de les forces independentistes, per damunt de partidismes, perquè demostra que l’estat continua menystenint el resultat de les urnes. La repressió no ha impedit la victòria de l’independentisme; a l’inrevés: ha crescut en vots i escons en unes eleccions espanyoles. Però la democràcia continua segrestada perquè no es respecten els drets polítics dels dirigents independentistes. Les urnes van demostrar que l’independentisme estava disposat a negociar per solucionar el conflicte, però l’estat continua donant la mateixa resposta de sempre.

MÉS QÜESTIONS
Puig assumeix l’entrada de Podem al govern del Botànic.
L’esquerra valenciana respira alleujada després de revalidar la majoria absoluta a les Corts Valencianes. Els partits que integren el Botànic tenen 52 escons de 99 i un 48,5% dels vots, mentre ara fa quatre anys va aconseguir tres escons més i un 55,5%. Malgrat aquest descens, hi haurà nou govern d’esquerres, però aquesta vegada amb Unides Podem dins l’executiu, que ha entrat a les Corts gràcies al pacte amb Esquerra Unida. El president Ximo Puig ha confirmat la repetició del Botànic i ha admès que tindria ‘tonalitats diferents’, en referència a la formació que encapçala Rubén Martínez Dalmau. Però aquesta incorporació, segons el president, no farà canviar el rumb que va tenir el govern la legislatura passada, tot i que ha admès que encara s’ha de començar a negociar amb els nous socis, a més de Compromís, per fixar les bases de la nova etapa del Botànic. Puig està convençut que no es desaprofitarà l’oportunitat de governar dues legislatures amb un executiu de progrés. Ara, és clar que haurà de gestionar un govern més divers i per això avui ha recordat que l’estabilitat és un valor que s’ha de preservar. Quant a Compromís, ha reiterat que no tenia cap inconvenient que Mónica Oltra tornés a ser vice-presidenta, tot i que és una decisió que haurà de prendre la formació nacionalista. El PSPV va ser la força més votada a les eleccions valencianes i a les espanyoles, després de tres dècades. Puig ha defensat la decisió d’avançar les eleccions per la necessitat de ‘singularitzar’ el País Valencià i que siguin ateses les reivindicacions històriques. El fet és que la decisió ha afavorit el PSPV i ha perjudicat Compromís i Unides Podem, però el president considera que és ‘molt complicat’ de saber quina part de la victòria del seu partit és atribuïble a Pedro Sánchez.

La victòria de Compromís a València reforça les possibilitats de Ribó de tornar a ser batlle. Una de les notícies més positives per a Compromís va ser la victòria a la ciutat de València, on la coalició va ser la força més votada a les eleccions valencianes, amb el 20,88% dels vots, un punt més que el PSPV. El PP va caure fins al quart lloc, superat per Ciutadans. Amb aquestes dades a la mà, el batlle Joan Ribó no ha amagat la satisfacció ni l’esperança de repetir el govern de la Nau encapçalat per Compromís. Aquests resultats demostren, segons Ribó, que ‘la ciutadania sap que Compromís és l’única formació política a València capaç d’assegurar governs de progrés’. Ha dit que maldaria per repetir l’actual fórmula de govern i ha criticat l’efecte d’arrossegament de ‘les grans marques dels partits polítics d’àmbit estatal’, en referència als socialistes valencians, però sense esmentar-los directament. Tanmateix, ha constatat la fortalesa del nacionalisme d’esquerres, que a València ha resistit l’efecte del vot útil i ha guanyat a la majoria de districtes de la ciutat.

Més per Mallorca s’agafa al resultat de Compromís a les eleccions valencianes per a pronosticar una millora el 26-M. El nacionalisme balear ha tornat a  perdre la representació al congrés espanyol, perquè la coalició Veus Progressistes no va obtenir cap diputat. Tant Més per Mallorca com Més per Menorca atribueixen els mals resultats a la polarització i a la concentració del vot útil del PSOE. Tanmateix, totes dues formacions esperen que a les eleccions balears i municipals del 26 de maig els resultats milloraran i podran mantenir la batllia de Palma. La regidora de Més per Mallorca a Palma, Neus Truyol, ha dit que el seu partit aconseguirà més vots perquè la seva formació és un partit ‘molt fort’ tant a Palma com a les Illes. I ha posat d’exemple la situació de Compromís al País Valencià, que ha obtingut més bon resultat a les eleccions valencianes que no a les espanyoles, on ha obtingut un sol diputat, Joan Baldoví.

Els sindicats andorrans convoquen una concentració el Primer de Maig. La Unió Sindical d’Andorra (USdA), juntament amb el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) i el Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (SIPAAG) han convocat una concentració el Primer de Maig, dia del treballador, a què s’ha afegit el Partit Socialdemòcrata i Podem. Es farà davant l’antic magatzem Escale a les 20.30, amb l’objectiu de reclamar ‘els drets socials i laborals, el dret d’un habitatge digne i tants aspectes socials inexistents a Andorra’, segons que ha dit el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, en un comunicat. El text també anima representants de més sindicats i de la societat a afegir-se a la mobilització.

LA XIFRA
231.277 milions és la quantitat que Catalunya aporta al PIB espanyol. Representa el 19,1% del total de l’estat espanyol i confirma que és el territori que més aporta, per damunt de la comunitat de Madrid.

TAL DIA COM AVUI
El 29 d’abril de 1945 l’exèrcit dels EUA allibera el camp de concentració de Dachau, el primer camp creat pel règim nazi. Hi foren assassinades més de 32.000 persones.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any