La defensa de Tamara Carrasco reitera a l’Audiència espanyola que els CDR no són terroristes

L’advocat de l’activista Tamara Carrasco ha reiterat a l’Audiència espanyola que els Comitès de Defensa de la República no són ‘bandes terroristes’, sinó grups organitzats per reivindicar la República catalana i protestar per l’actuació de l’estat espanyol, sempre en el marc de la llibertat d’expressió i de reunió i de forma pacífica. En el seu escrit, demana que el tribunal desestimi el recurs de la fiscalia, que pretén seguir investigant l’activista per terrorisme i rebel·lió, i sol·licita que la causa per desordres públics es traslladi als jutjats ordinaris de Gavà (Baix Llobregat).

En un escrit de resposta al recurs de la fiscalia, al qual ha tingut accés l’ACN, el lletrat de Tamara, Benet Salellas, intenta rebatre els arguments del ministeri públic recordant que el dret penal s’ha d’aplicar amb restriccions a l’hora de limitar drets fonamentals. Per això, diu que no es pot comparar l’activitat dels CDR amb la ‘kale borroka’, perquè no existeix una organització ‘motriu’ com ETA, i cita jurisprudència del propi Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, la mateixa Audiència espanyola i la Unió Europea per assegurar que les accions dels CDR no posen en risc el sistema constitucional i ni tant sols causen temor o terror a la ciutadania.

En un sentit similar, diu que a Catalunya no hi ha hagut cap cop d’estat i que els béns afectats per les mobilitzacions, com el trànsit rodat o les empreses concessionàries d’autopistes no són institucions de l’estat. De fet, utilitza arguments del Tribunal Regional Superior de Slesvig-Holstein per denegar l’extradició de Carles Puigdemont en considerar que un suposat ‘excés’ de la llibertat de reunió o d’expressió no pot suposar un delicte de rebel·lió o altra traïció.

Sobre els tres fets concrets que se li atribueixen a Carrasco, entre el 26 de març i el 2 d’abril, a més d’un missatge de veu enregistrat, l’escrit assegura que el tall de l’autovia A-2 a Soses (Segrià) va tenir molt poca afectació viària, l’encerclament de l’estació de tren de Sants va ser ‘simbòlic’ i l’aixecament de barreres de peatges no va causar cap dany o deteriorament de les instal·lacions.

A més, l’escrit de fiscalia parla d’altres fets que no han estat reivindicats per cap CDR, o fins i tot se n’han desvinculat, com els ninots penjats d’un pont de la C-17 a Malla (Osona), l’intent de crema de Balsareny (Bages) encara no aclarit, les pintades contra Llarena a Das (Cerdanya) que van ser reivindicades per Arran o l’explosió davant d’un concessionari de cotxes a Barcelona. Per això, l’advocat assegura que no és possible atribuir als CDR els actes no reivindicats i adjunta algunes notícies per demostrar-ho. Per tot això, acusa la fiscalia de fer ‘un cop més, un intent bast de manipulació i tergiversació de la realitat catalana mitjançant la intoxicació contra els CDR’.

Sobre l’àudio on se sent Carrasco explicant algunes possibles accions de protesta, el seu advocat diu que de les declaracions no se’n pot deduir cap mena de lideratge ni promoció de cap acte de protesta. De fet, segons l’advocat, l’àudio evidencia que la seva clienta trasllada una informació d’una reunió a la qual va assistir sobre accions d’altres CDR i algunes propostes de futur si hi hagués una vaga general. ‘Es tracta, pràcticament, d’una posada en comú de propostes, la majoria de les quals no han estat ni tant sols elaborades per ser posades en pràctica, i en tot cas es mantenen sempre en el marc de l’exercici pacífic dels drets de reunió i d’expressió’, diu l’escrit. Per això, afegeix que no es pot penalitzar el que podria succeir en el futur, sinó només el que ja ha passat.

En el seu recurs, la fiscalia també demanava endurir les mesures cautelars contra Carrasco per qui demanava presó provisional o una fiança. L’advocat demana que es mantinguin les mesures cautelars, perquè no té diners per fugar-se de l’estat i, a més, vol que s’ampliï l’àrea per on es pot moure l’investigada, que ara només ho pot fer per Viladecans, on viu. Així, demana que pugui anar a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), on viuen els seus pares, i Girona, on l’advocat té el despatx.