I ara, què? No hi ha una resposta d’aquesta pregunta, després de l’ajornament del ple d’investidura de Carles Puigdemont que Roger Torrent va anunciar dimarts. Però la decisió del president del parlament, justificada per a poder tenir ‘un debat d’investidura efectiu i amb garanties’, posa el ple del parlament en mans del Tribunal Constitucional i el condiciona a la decisió que prengui el tribunal sobre la suspensió de la candidatura de Puigdemont.

Tant Torrent com ERC han anat explicant per quins motius han volgut ajornar el ple, però no han dit què pensaven fer quan el TC acabi acceptant el recurs del govern espanyol contra la candidatura de Puigdemont. Què farà aleshores Torrent? Si ara, amb la candidatura encara sense suspendre (tot i que amb mesures cautelars), ha ajornat la investidura perquè no veia clar que pogués tenir ‘valor real’ ni que fos ‘efectiva’, què podrà fer aleshores? La perspectiva és que a mitjan mes de febrer, quan el TC s’hagi pronunciat, les condicions per a la investidura siguin les mateixes que ara –anant molt bé– o molt pitjors, tenint en compte la previsible suspensió cautelar i la consegüent invalidació de la candidatura de Puigdemont. Però, ara com ara, no se sap que hi hagi cap pla en cas d’arribar a aquesta situació.

En mans del TC
El president del parlament va anunciar que, ‘atenent la petició del president Puigdemont de garantir el seu dret de tenir un debat d’investidura amb garanties i, a la vegada, per donar temps a les al·legacions presentades pel mateix president a través de Junts per Catalunya al TC’, el ple restava ajornat. Poques hores després, el TC ja es pronunciava sobre les al·legacions de JxCat contra les mesures cautelars que el tribunal havia imposat dissabte per a poder fer la investidura, sense haver decidit encara en aquell moment si acceptava de tramitar la impugnació del govern espanyol i si, en conseqüència, suspenia la candidatura del president. La formació del president Puigdemont deia que el tribunal no podia interpretar el reglament del parlament i prohibir la investidura telemàtica i avisava que es vulneraven els drets dels diputats i la inviolabilitat del president i de la mesa, que eren amenaçats, a més de responsabilitats penals en cas de desobeir les mesures cautelars. El TC no en va fer cas, de tots aquests arguments.

Torrent, en el seu discurs, posava les esmentades ‘garanties’ en mans del TC, i deia en la compareixença de dimarts al matí: ‘Insto el TC a resoldre en la major brevetat possible les al·legacions per desfer el nyap jurídic que ha perpetrat per no contradir el govern espanyol.’ Va trigar poques hores a pronunciar-se sobre les de JxCat, refusant-les. Ara s’haurà de pronunciar sobre les que presenta el parlament, i és previsible que els arguments i el sentit de la decisió siguin els mateixos. Una vegada resoltes les al·legacions, el tribunal es pronunciarà sobre l’admissió del recurs del govern espanyol: si l’accepta, la candidatura de Puigdemont restarà suspesa cautelarment. I amb aquesta suspensió, dins la lògica del TC, l’amenaça d’incompliment que recaurà sobre Torrent serà més forta. I el marge de maniobra, més petit.

És poc probable que el TC no l’accepti, el recurs. D’entrada, perquè hi ha una majoria dita conservadora entre els magistrats del TC. I, a més, segons les informacions sobre la reunió de dissabte que han publicat els diaris de Madrid més ben connectats amb el poder, la decisió excepcional que va prendre el tribunal va voler salvar la unanimitat en relació amb una qüestió relacionada amb el procés independentista. La unanimitat es va salvar momentàniament, però el TC es mostrarà dividit, si cal, abans de prendre cap decisió que doni ales a Puigdemont. Es pronunciarà dividit, però amb una majoria favorable a acceptar a tràmit la impugnació de Rajoy. ‘Per evitar danys d’impossible reparació’, dit en paraules emprades pel tribunal mateix.

Una opció remota
L’opció de no admetre el recurs del govern de Rajoy és remota. I sembla que Torrent ho confiï gairebé tot a això, per a disposar de les ‘garanties’ de què parlava, perquè ‘la investidura sigui plenament vàlida’. Tanmateix, no hi ha res impossible, perquè, contra tot pronòstic, un òrgan tan conservador com el Consell d’Estat espanyol va emetre un dictamen desfavorable contra la impugnació. Però en el cas que s’acceptés la candidatura de Puigdemont i el ple es pogués reactivar, romandrien les mesures cautelars que ja va fixar dissabte el tribunal, com una amenaça permanent sobre Torrent i la mesa.

Unes amenaces que no desapareixeran, perquè el TC ja ha exposat els seus criteris sobre la investidura de Puigdemont: que només pot ser presencial i amb el permís del jutge. Sense la candidatura suspesa, el ple d’investidura es podria fer, si efectivament la mesa interpretés que el reglament no prohibeix una votació delegada o telemàtica, però els criteris sobre els quals decidiria la impugnació posterior que en faria el govern espanyol ja són fixats.

Deu dies o cinc mesos?
La decisió de Torrent el condiciona a no poder mantenir la investidura de Puigdemont, si segueix la lògica del TC, perquè el tribunal no l’avalarà mai, ni si és abans de la votació en el ple ni si és després. És una lògica contraposada a la via de la legitimitat, de fer-la passar per davant de les consideracions  del TC, que Torrent mateix va qualificar de frau de llei. I una legitimitat que li atorguen la majoria parlamentària i els drets que té com a diputat (cosa que ja s’argumenta en les al·legacions).

Fonts de la presidència del parlament consultades per VilaWeb afirmen que s’estudien les maneres per a no ser presoners del calendari que marca el TC. El tribunal pot acabar suspenent cautelarment la candidatura de Puigdemont d’ací a deu dies. Però no s’haurà pronunciat sobre el fons de la impugnació, i ací sí que hi hauria més opcions, segons aquestes mateixes fonts, de tenir una resolució contrària a invalidar la candidatura. Però per a pronunciar-se sobre això el TC disposaria d’un termini màxim de cinc mesos. El ple es podria mantenir ajornat sine die, i l’informe que preparen els lletrats del parlament pot avalar-ho. Vol dir que, com que no hi ha hagut votació, el temps dels dos mesos de límit per a una segona votació d’investidura no ha començat a córrer. L’ajornament es podria allargar fins quan convingués. Cinc mesos, fins i tot? Caldria valorar el desgast que això significaria, amb cinc mesos més de 155…

En aquests moments se sospesen totes les opcions que permetin de no anar a remolc del TC, no restar condicionat al seu calendari. Que també es podria accelerar si els partits trobessin la manera de fer una investidura de Puigdemont ‘amb més garanties’ que no les que hi hauria hagut dimarts. Però aquesta fórmula ningú no l’ha dita, i continuaria en tot cas condicionada a la lògica repressiva que ja ha imposat el TC.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]