Divendres es va aprovar la reforma de la llei de presidència al parlament. La llei permet la investidura del president de la Generalitat a distància. Tanmateix, ha de superar alguns obstacles per a poder entrar en vigor i poder ser utilitzada per a investir Carles Puigdemont, que espera a Berlín la decisió de la justícia alemanya sobre la petició de lliurament del Tribunal Suprem espanyol. L’entrada en vigor de la llei reformada té dos obstacles inicials: la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs anunciat pel govern espanyol.

L’escletxa que controla el govern espanyol
Ahir el Consell d’Estat espanyol va aprovar l’informe favorable a la presentació d’un recurs del govern espanyol al TC contra la llei invocant l’article 161.2 de la constitució, que obliga el tribunal a suspendre cautelarment la llei. Per tant, segons les informacions publicades pels mitjans espanyols, avui es procedirà a presentar el recurs i a suspendre la reforma de la llei. L’única escletxa que hi havia per a investir Puigdemont amb la llei reformada era que hi hagués marge de temps entre la publicació de la reforma al DOGC i la suspensió anunciada. Totes dues accions depenen directament del govern espanyol, que no haurà deixat marge per a una convocatòria de ple sense desobeir la suspensió del TC.

Ahir, Soraya Sáenz de Santamaria –com a delegada per Rajoy en la intervenció amb el 155 de la Generalitat– tenia la reforma de la llei damunt de la taula esperant que la signés per ser publicada al DOGC. Un cop rebut l’aval del consell d’estat, la vice-presidenta espanyola ja pot desencadenar el sabotatge a la llei i, de rebot, a la investidura de Puigdemont. Si no hi ha voluntat de desobeir la suspensió del TC –que no és l’opció que volen JxCat i ERC–, s’obre un període de cinc mesos, pel cap baix, fins que el tribunal espanyol no resolgui el recurs contra la reforma de la llei.

El ‘pla D’ abans del 22 de maig
Què es vol fer mentrestant? Junts per Catalunya i Esquerra estan decidits a activar el ‘pla D’ per evitar eleccions, amb un quart candidat a la investidura que no se sap encara qui serà. Els màxims dirigents de JxCat diuen que de moment tan sols Puigdemont sap els noms dels possibles candidats. Però restaran molt pocs dies per a investir el nou candidat abans no s’arribi al 22 de maig. És la data que precipitaria de manera automàtica una convocatòria electoral si cap candidat no ha superat el ple d’investidura. I és en aquest període entre la suspensió cautelar de la llei i el 22 de maig que tornen a aparèixer amenaces contra la voluntat de formar govern.

Junts per Catalunya va anunciar dissabte que volia que la investidura es fes abans del 14 de maig. És a dir, abans de dilluns vinent. Si el ple es fa dilluns i el candidat és algú diferent de Puigdemont, caldrà fer servir una segona part del ple d’investidura dos dies després perquè la CUP no té previst de votar-hi a favor. La investidura es pot fer amb majoria absoluta (68 o més diputats) en una primera tanda o amb majoria simple (més vots a favor que no pas en contra) en una segona tanda, l’endemà passat. Això situa el moment de la investidura al dia 16 si s’exhaureix aquest termini anunciat per JxCat.

El vot delegat de Comín i la segona tanda
I aquí és on apareix un nou obstacle: Toni Comín té una vista amb la justícia belga el dia 16 on pot canviar la seva situació judicial preventiva. Actualment, Comín té el vot delegat en Sergi Sabrià al parlament en aplicació d’un criteri: qui tingui una situació de manca de llibertat de moviments per decisió d’un tribunal pot delegar el vot. Si el jutge belga que estudia l’euroordre contra Comín decideix d’alliberar-lo de la prohibició d’abandonar Bèlgica, Comín pot perdre la capacitat de delegar el vot. Aleshores, la majoria simple que formen JxCat i ERC desapareixeria en un empat a 65 vots amb el bloc unionista del parlament. També perillaria aquesta majoria si la justícia alemanya resolgués la situació de Puigdemont, però això no és previst que passi abans d’aquesta data de la segona tanda.

El recurs pendent de Ciutadans
En relació amb els vots delegats de Comín i Puigdemont, hi ha un altre obstacle que es pot haver d’esquivar aquests dies. Ciutadans va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra l’acceptació per la mesa del parlament d’aquests vots delegats. L’acceptació d’aquest recurs per part del tribunal encara resta pendent. És molt poc habitual que el tribunal accepti a tràmit un recurs i el resolgui tot seguit. Però no es pot descartar res. Sigui com sigui, tan sols el govern espanyol té capacitat d’invocar l’article que implica una suspensió automàtica de la decisió o la norma impugnada. Amb tot, el tribunal pot prendre qualsevol determinació en aquest sentit si té voluntat d’actuar ràpidament contra la decisió que va prendre la mesa del parlament. Si ho fes, tornaria a perillar la majoria simple per a la segona tanda de la investidura i els dos diputats afectats haurien de decidir si renuncien a l’acta.

Demòcrates també volen decidir
És a dir, si es vol investir un candidat que no pugui rebre el suport de la CUP en una segona tanda el 16 de maig, cal que no canviï la situació judicial dels dos diputats amb vot delegat des de l’exili. Però també s’ha activat una altra variable que pot fer trontollar aquesta possible investidura. Demòcrates de Catalunya, el partit dirigit per Antoni Castellà, té dos diputats dins el grup republicà del parlament (el d’ERC). El partit ha anunciat que, si el candidat no és Carles Puigdemont, sotmetrà a una consulta interna de les bases del partit el vot dels dos diputats (Castellà i Assumpció Laïlla).

La suspensió de cinc diputats?
Encara es pot produir un últim obstacle. Dimecres estan citats al Tribunal Suprem els presos que han presentat un recurs de llibertat: Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. En principi, la sala penal del tribunal ha de resoldre tan sols aquests recursos. Però també podria confirmar les interlocutòries de processament dels tres que són diputats (Romeva, Turull i Rull), a més de les d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez (també diputats). Si s’activa el processament d’aquests cinc, seran suspesos com a parlamentaris i hauran de ser substituïts si la majoria parlamentària vol garantir els 66 vots per a la investidura.

La substitució i la presa de l’acta de diputats dels següents candidats de la llista electoral (2 d’ERC i 3 de Junts per Catalunya, per Barcelona) és un tràmit que depèn de la mesa del parlament i que no ha de ser un problema insalvable abans de la investidura. Però és un obstacle més que pot posar la justícia espanyola per entrebancar la investidura del nou candidat.

Si el bloc republicà aconsegueix salvar tots aquests obstacles abans del 22 de maig, es podran evitar unes noves eleccions. Però els terminis són molt ajustats i si apareix cap imprevist (una decisió judicial avançada o algun nou recurs del bloc unionista) pot perillar la investidura i la formació d’un govern que recuperi la Generalitat del 155.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb