Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Catalunya Sí que es Pot va posar ahir una nova condició al seu suport al referèndum en cas que el govern espanyol es negués a pactar-lo: que tingués l’aval de la Comissió de Venècia, nom amb què és coneguda la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret, òrgan del Consell d’Europa. El cas, però, és que l’aval de la Comissió de Venècia tan sols el pot demanar l’estat espanyol, per mitjà del parlament (el congrés), el govern o el rei Felipe VI. Així mateix, alguns organismes internacionals també poden demanar reports de la Comissió de Venècia en matèria de referèndums o qualsevol de les altres qüestions de què s’ocupa (reformes constitucionals, governs d’emergència, serveis de seguretat interna i forces armades, protecció de drets fonamentals, etc.).

La Comissió de Venècia fa informes de recomanacions per a l’organització de referèndums des d’un punt de vista genèric o sobre qüestions molt específiques. Per exemple, la Comissió es va implicar en el referèndum d’independència de Montenegro i, més recentment, en la província autònoma de Trento, a Itàlia. Vegem tot seguit quines recomanacions bàsiques fa per a un referèndum.

Quines són les seves recomanacions?
El codi de bones pràctiques sobre referèndums elaborat ara fa deu anys per la Comissió de Venècia és citat sovint com un document de referència, també en el cas del referèndum català. El president de la Generalitat mateix, Carles Puigdemont, l’ha esmentat qui-sap-les vegades per indicar que, entre aquestes recomanacions, hi ha la de no fixar un mínim de participació perquè la votació sigui vàlida, fet que evitaria que tingués cap efecte un possible boicot d’una de les parts.

El quòrum
És recomanable de no estipular cap percentatge mínim de participació ni d’aprovació, perquè pot fer que els opositors a la proposta que se sotmet a referèndum s’abstinguin en compte de votar-hi contra. L’estudi cita un exemple per fer-ho més clar: ‘Si el 48% és favorable, el 5% contrari i el 47% s’absté, el percentatge opositor podria deixar de participar per imposar el seu punt de vista, encara que sigui una minoria’. A més, la seva absència en la campanya tendeix a fer créixer l’abstenció. Fomentar tant l’abstenció com la imposició del punt de vista d’una minoria no és saludable en una democràcia. D’una altra banda, si el referèndum guanya per una majoria insuficient per a arribar al percentatge requerit, se suscita una situació política estranya, ja que la majoria sentirà que ha estat privada de la victòria sense cap raó justa.

Els electors
El sufragi ha de ser universal, i l’edat mínima per a poder votar ha de ser la de la majoria d’edat. A més, és aconsellable que es permeti de participar els estrangers ‘després d’un cert període de residència’.

Hi ha d’haver un registre d’electors prèviament elaborat, és a dir, que no es pot fer el mateix dia de la votació abans d’exercir el vot. Aquest cens s’ha d’actualitzar regularment, almenys una vegada l’any.

Neutralitat de les autoritats administratives
Les autoritats administratives han de mantenir una actitud neutral durant la campanya electoral en els mitjans de comunicació –i particularment en els mitjans públics–, en el finançament de les campanyes, en l’ús de l’espai públic, i en la propaganda i publicitat que es pugui fer en aquest període.

La pregunta
Cal que la pregunta no indueixi a error ni suggereixi cap resposta. Ha de ser binària, és a dir, que es respongui amb sí, no o vot en blanc. Reclamen, a més, que la data de la votació se sàpiga amb prou antelació i que la informació sigui disponible en tots els idiomes oficials i de les minories nacionals.

L’organització
El referèndum ha de ser organitzat per un òrgan imparcial que hauria d’incloure com a mínim un membre del poder judicial, o algun expert legal independent, i representants dels partits integrants del parlament o que hagin obtingut un cert percentatge de vots.

S’ha de constituir un òrgan d’apel·lació que sigui una comissió electoral o un tribunal jurisdiccional al qual sigui possible d’impugnar la decisió. El procés ha de ser simple i ha de permetre l’admissió d’impugnacions. Aquest òrgan ha de tenir la facultat d’anul·lar el referèndum en cas d’irregularitats que hagin condicionat el resultat de la votació.

El referèndum ha de ser emparat per una constitució o ‘una norma superior a la llei ordinària’. I aquesta llei, o norma, no es pot reformar durant l’any anterior al referèndum.

Hi ha d’haver observadors internacionals. I la seva tasca no s’ha de limitar al dia de la votació: ha d’incloure també la campanya, el període d’inscripció dels votants, els períodes de recol·lecció de signatures i l’observació durant el recompte de vots.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.