La ciència ciutadana desmunta les mentides de Mazón

L’espiral de mentides exculpatòries que han creat el president Mazón i els seus sequaços ha pretès implicar també les instàncies científiques, amb un especial esment de l’AEMET.

Que els meteoròlegs de l’organisme estatal han fet bé la seua faena –principalment, preparar les prediccions de l’oratge i emetre els avisos de risc d’acord amb l’evolució d’aquelles–, ha quedat fora de tot dubte des del primer moment. L’avís roig es llançà amb prou antelació, i precedit dies abans per unes prediccions a mitjà termini ja molt indicatives de cap a on podia derivar la situació. D’antuvi, doncs, s’estanya la rajada de falsedats i falòries que pretén sostenir la idea que la decisió governamental d’immobilitzar i confinar en llocs segurs la població no s’hauria pogut prendre a les primeres hores del dia 29 d’octubre, sinó molt més avançada la jornada.

Per a justificar la seua inacció criminal, Mazón s’ha inventat, fins i tot, el concepte de “revolució meteorològica”, un fenomen monstruós de precipitacions violentíssimes que, segons les seues declaracions a la COPE, es va produir quasi a poqueta nit, provocà la pujada sobtada i quasi impossible de preveure dels cabals d’aigua i obstaculitzà les tasques dels equips humans d’intervenció i rescat.

El ben cert és que els meteoròlegs no gasten eixe concepte. Ells en gasten de clàssics, com els d’anticicló, borrasca, front, massa d’aire, cèl·lula de circulació, etc. , i han anat incorporant neologismes, com ara la famosa DANA, tan mal entès i emprat, per cert, per molts mitjans de comunicació de fa un temps ençà, i també en ocasió del temporal que ha assolat una part considerable de les terres valencianes. Si algú pot fer ús d’això de la “revolució meteorològica” és la gent del meu gremi, els historiadors de la ciència, que fem servir el concepte de “revolució”, aplicat a la ciència en general o a alguna de les seues branques, per tractar d’explicar els processos que menen cap a un canvi teòric o metodològic d’ampli abast. I, per cert, que és un concepte molt discutit i, fins i tot, criticat al si de la meua disciplina.

En tot cas, les mentides de Mazón es desmunten de soca-rel si consultem els recursos que posa a l’abast del públic –i del despatx de presidència del Palau– la benemèrita iniciativa de ciència ciutadana que, sota la sigla AVAMET (Associació Valenciana de Meteorologia Josep Peinado), ofereix les dades meteorològiques a temps real d’unes set-centes estacions escampades per totes les comarques del País Valencià, i instal·lades i mantingudes per particulars, ajuntaments, universitats, cooperatives agrícoles i, fins i tot, entitats dependents de la Generalitat com ara moltes escoles públiques, instituts d’ensenyament secundari i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. Vull aclarir que jo no sóc soci d’AVAMET; sí que soc, tanmateix, un usuari quotidià del seu web, que consulte quasi cada dia per informar-me de l’evolució de l’oratge.

A les primeres hores del matí, moltes estacions de la Ribera Alta ja oferien dades molt notables d’intensitat i d’acumulació de pluja, especialment a la zona de la confluència del riu Magre amb el Xúquer. Aigües amunt de l’esmentat afluent, i quasi a la capçalera, les informacions que arribaven cap a les onze del matí de les setze estacions de la Plana d’Utiel-Requena eren molt preocupants, i poca estona després alarmants. No cal ser un expert per a entendre que el registre de l’estació de l’aldea de la Torre, per on discorre una de les rambles més importants que originen el Magre, que ultrapassava en eixe moment amb escreix el centenar de litres per metre quadrat (a la fi del dia, n’assolí 247,6), ja anunciava una crescuda molt severa. Però també plovia torrencialment a Cabdet –per on discorre el riu Madre, un altre dels cursos principals de la capçalera–, el Rebollar, les ciutats d’Utiel i Requena i uns altres llocs de la comarca, que ben aviat ja van patir les conseqüències de la riuada.

No acabaven ací les notícies a la conca del Magre, tanmateix. Els registres astoradors a les estacions de la Vall dels Alcalans (Torís-Canyapar 640 l/m², Real 569,2 l/m², Alfarb-el Puntal 382,8 l/m², Montserrat-Casadalt 309,6 l/m²), aigües avall de l’embassament de Forata, començaren a acumular-se des del matí. Comptat i debatut, aquest ciutadà que els escriu, un profà simplement interessat en la meteorologia (i molt preocupat per la branca utielana de la família de la seua esposa), ja sabia al migdia que el riu Magre estava necessàriament fora de mare en quasi tota la seua longitud, amb un potencial d’afectació enorme des d’Utiel fins a Algemesí, i encara aigües avall del Xúquer.

Un poc després, també començaven a fer feredat les pluges que reportaven moltes estacions dels Serrans i el Camp de Túria. No gastaré més espai a consignar les dades de Pedralba-Cueva del Terrero-IVIA, Xelva, Calles-Parc d’Emergències, Sot de Xera, les diverses de Riba-roja de Túria i Vilamarxant, etc., algunes de les quals ja havien superat els 200 l/m², i fins i tot els 300, a mitjan vesprada. Finalment, la situació més tràgica en vides humanes, la que se centrà en eixe sistema endorreic tan difús, complex i pèssimament ordenat que hem acordat d’anomenar rambla de Poio, tampoc no es forjà per cap “revolució meteorològica” esdevinguda perquè el cel s’obrí i precipitaren les aigües del diluvi universal cap a les 19.00, com pretén el president, absent de les seues obligacions. Les nou estacions de la xarxa d’AVAMET a la Foia de Bunyol, més una de molt interessant per a entendre els perills del Poio, la del poble nou de Loriguilla, ja havien enregistrat barbaritats d’aigua a primeres hores de la vesprada.

Qui açò escriu consultava en tots aquells moments les dades amb un ordinador portàtil ben fluixet i un telèfon mòbil que ja té uns quants anys. Això mateix podia haver fet al seu despatx el Sr. Mazón o algun dels seus col·laboradors de gabinet.

Certament, el president de la Generalitat ha d’estar informat d’ofici per les entitats públiques que són competents en aquestes qüestions, que van complir aquest deure amb diligència, per molt que alguns hagen volgut intoxicar, confondre i desinformar; però això no li impedeix, a l’esmentat senyor (?), que suplemente motu proprio la informació amb una xarxa de ciència ciutadana com la que proveeix AVAMET. La consulte o no (ningú no l’hi pot obligar), el que és ben clar és que les dades de les estacions d’AVAMET són una de les proves més rotundes de la seua negligència a l’hora d’haver protegit els ciutadans des de les primeres hores del matí del 29 d’octubre de 2024, i de les mentides que ha proferit per protegir-se políticament. Una negligència extensiva, és clar, a la resta de càrrecs implicats, i que espere que tinga conseqüències penals per l’homicidi imprudent de més de dues-centes persones. En eixa possible causa judicial, la ciència ciutadana podrà, doncs, aportar el rigor de les dades objectives, i no la fantasia anticientífica d’una “revolució meteorològica” que només busca presentar un fenomen natural extraordinari, però gens desconegut a la nostra història llunyana i recent, com a cosa insòlita i imprevisible.

Jesús I. Català Gorgues és professor d’història de la ciència a la Universitat d’Alcalá (UAH)