Klotho, la proteïna que allarga la vida i millora la salut en l’envelliment

  • Investigadors de la UAB demostren que la Klotho millora les capacitats físiques i cognitives i protegeix contra l’osteoporosi

VilaWeb
07.05.2025 - 15:48
Actualització: 07.05.2025 - 17:37

Un equip internacional encapçalat per l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que augmentar els nivells de la proteïna Klotho perllonga l’esperança de vida i afavoreix un envelliment saludable. Els resultats, publicats a la revista Molecular Therapy, obren la porta a noves teràpies per a millorar la salut muscular, òssia i cognitiva en la vellesa.

El projecte l’ha encapçalat el professor Miguel Chillón, investigador d’ICREA i de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), i ha consistit a incrementar la producció de la forma secretada de la proteïna, coneguda com a s-KL, mitjançant una teràpia gènica aplicada a ratolins joves. A l’equivalent humà dels setanta anys, els animals tractats amb s-KL mostraven millores notables: una salut muscular més robusta, millor capacitat de regeneració, menys fibrosi i un rendiment físic superior. A més, les femelles van presentar una major preservació de l’estructura interna dels ossos –les trabècules–, fet que podria actuar com a protecció contra l’osteoporosi.

Els investigadors també han detectat beneficis al cervell: el tractament va estimular la generació de neurones noves i va augmentar l’activitat immunitària a l’hipocamp, una zona clau per a la memòria. Tot plegat apunta a un efecte positiu de s-KL sobre les capacitats cognitives. Els ratolins tractats amb aquesta teràpia van viure entre un 15% i un 20% més que els del grup de control.

Per aconseguir-ho, es van administrar vectors virals amb còpies del gen de la proteïna Klotho per via intravenosa i cerebral, de manera que les cèl·lules de tot el cos –també les del cervell– comencessin a fabricar-ne. Avui ja existeixen vectors que travessen la barrera hematoencefàlica amb una simple injecció intravenosa, cosa que podria facilitar la translació de la teràpia als humans. Una altra via seria administrar directament la proteïna com si fos un fàrmac convencional. “Encara cal trobar la manera més eficient de fer arribar el tractament als òrgans diana”, explica Joan Roig-Soriano, investigador de l’INc-UAB i coautor de l’estudi.

El grup de recerca ja havia patentat l’ús de la Klotho per tractar dèficits cognitius. Arran d’aquesta recerca, han registrat tres patents més que en protegeixen l’ús per millorar la salut òssia i muscular i per desenvolupar tractaments que allarguin la vida. Els investigadors insisteixen que no es tracta sols de viure més, sinó de fer-ho amb millor qualitat de vida. Amb l’edat, és habitual que els humans perdin massa muscular i òssia, cosa que afavoreix la feblesa, les caigudes i les lesions greus. Neurològicament, la degeneració neuronal i la pèrdua de connexions sinàptiques van acompanyades de malalties com ara l’Alzheimer i el Parkinson.

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor