Katmandú

Entra la Xina i l’Índia hi ha un país que no ha estat mai conquerit. Diuen que quan les dues grans potències passen èpoques de bonança, el Nepal floreix. Per aquest motiu, els habitants de Kàtmandu, la capital de la nació, veuen amb optimisme les previsions que fan dels seus veïns les dues principals economies destacades del món a partir de la segona meitat del segle XXI.

Ara per ara, la ciutat és una caòtica urbanització en reconstrucció després del terratrèmol del 2015. El Nepal va entomar el desastre natural com una oportunitat per a repensar-se. En va sortir més democràtica i amb una mirada molt més moderna. Tot plegat fa que ara sigui un moment únic per a conèixer Kàtmandu, que lluita per avançar i convertir-se en una gran ciutat asiàtica.

Dones guarnides amb el vestit tradicional (saree) fan petar la xerrada.

El parany dels turistes

Kàtmandu és la porta d’entrada de tots els visitants estrangers al Nepal. Si pernocten a la ciutat, és quasi segur que tindran allotjament a la zona de Thamel. La història del barri es remunta tan sols cinquanta anys enrere, quan centenars d’artistes i viatgers de tot el món visitaven al Nepal amb l’afany de completar un viatge espiritual. Era l’època dels hippies i Kàtmandu va ser un dels destins per excel·lència del moviment.

La tradició mística, l’estil de vida relaxat, les excursions a l’Himàlaia i, també cal dir-ho, la presència en abundància de cànnabis, legal al país fins el 1973, van atreure la mirada de molts occidentals de cabells llargs, pantalons acampanats i ulleres a l’estil de John Lennon.

Sobre aquest fonament es va bastir Thamel, l’epicentre de tota activitat turística, comercial i d’entreteniment de la capital. Avui és un enfilall de botigues de records, restaurants de cuines de tot el món –tret de la nepalesa–, bars musicals amb grans descomptes, discoteques, agències de turisme i centres de massatges. Tot allò que necessiti el turista, ho trobarà a Thamel.

El turisme és la principal activitat del barri de Thamel.

La veritat és que és dels pocs llocs de la ciutat on es pot caminar més o menys tranquil·lament. El caos de les carreteres, que la major part de vegades no tenen ni voreres, ací s’ha esvaït. L’administració ha optat per prohibir el trànsit als carrers principals de Thamel, perquè sigui més agradable al visitant. De totes maneres, és una tranquil·litat relativa. Cada pocs passos, algun venedor s’acosta a oferir un producte o servei, segons el perfil del potencial client. Si és una família amb nens, serà un taxi; si és una parella gran, serà una sessió de spa; si és un grup de joves, serà haixix.

La vida a Thamel és còmoda, entretinguda i agradable, però lluny de ser una experiència autèntica. L’únic rastre de cultura local és als aparadors de records, on reposen objectes que no fa servir cap nepalès i que es repeteixen amb exactitud mil·limètrica de fàbrica a tots els establiments del voltant.

Una dona fa una ofrena al temple de Seto Machhendranath.

Descobrir l’autèntica Kàtmandu

Per sort, no cal pas anar gaire lluny de Thamel per barrejar-se amb nepalesos i fer un agradable tast de la vida veritable de la ciutat. Al sud del barri, seguint el carrer de Jagatsundar Marg, s’arriba fins a una cruïlla de camins que és alhora una àgora. És el punt anomenat Asan Tole. Ací s’alça un temple de Ganeixa, sempre transitat. A l’interior hi ha una estàtua de la divinitat, normalment representat amb un cos d’home i un gran cap d’elefant. L’escultura és decorada permanentment amb les acolorides ofrenes que els veïns dipositen un dia sí, un altre també. Entorn de l’espai d’oració, hi descansen desenes de venedors de fruita, verdura, flautes de fusta i fruita seca. Junts formen un mercat d’aspecte improvisat. Però la veritat és que estan molt organitzats: no fallen ni un dia i tothom té sempre el mateix lloc reservat.

Una de les artesanies més elaborades en l’arquitectura nepalesa són els detalls de fusta de les portes i finestres.

A partir d’aquest punt es pot explorar l’entorn de la ciutat vella. Dels carrers empedrats, en surten afluents més estrets que sempre condueixen a algun lloc interessant. És especialment recomanable de deixar-se impregnar pel ritme apaivagat de les placetes interiors que s’amaguen al final d’algun d’aquests carrerons. Normalment, són zones obertes que tenen almenys un centre de culte que actua d’eix vertebrador de la vida social de la comunitat.

Un d’aquests espais és l’espectacular temple Seto Machhendranath, venerat tant per hinduistes com per budistes, les dues religions que es barregen sense vergonya a la vall de Kàtmandu. Segons el moment del dia, hi ha molta gent que ve a fer girar les rodes de pregària i a recitar mantres com el clàssic ‘om mani padme hum’ que se sent per tot el país.

Igualment recomanable és anar a l’stupa de Kathesimbhu. Per arribar-hi, s’ha de travessar un carrer encantador completament cobert de banderes d’oració tibetanes. Una volta a la plaça, l’stupa s’alça al bell mig. Combina el blanc de la cúpula amb el daurat dels ornaments i els colors vius de les banderetes budistes. En una cantonada hi ha un temple amb, altra vegada, rodes de pregàries i molta activitat.

Una dona fa una ofrena al temple de Seto Machhendranath.

Abans d’anar-se’n de la ciutat vella de Kàtmandu, convé gaudir dels establiments locals, impossibles de trobar a Europa. Hi ha moltes botigues de sarees, el vestit tradicional que llueixen les dones del subcontinent indi, com també productes i ornaments per a casa, alguns dels quals d’allò més exòtics. A més a més, és en aquests carrers on es pot provar l’autèntic menjar nepalès. El plat estrella és el thali, una barreja d’arròs, sopa de llentilles, verdura, carn, algun vegetal envinagrat i iogurt. També s’hi poden trobar momos, una espècie de ravioli gran, i algun plat de curri. En una cantonada de la plaça, on hi ha el temple d’Aakash Bairav, es pot tastar el millor –i més barat– lassi, un iogurt líquid amb fruita seca que, a vegades, es pot combinar amb fruita tropical. En aquest racó de la ciutat s’acumulen un grapat de venedors d’aquest producte lacti refrescant. Amb tanta competència, no és estrany que tant la qualitat com el preu siguin imbatibles.

Per arribar a l’stupa de Kathesimbhu s’ha de travessar un carreró cobert de banderes budistes.

La ciutat dels set patrimonis de la humanitat

El 1482 la vall de Kàtmandu va restar dividida en tres regnes, Kàtmandu, Patan i Bakhtapur, cadascun amb un rei i una identitat política propis. Les tres cases tenien disputes contínuament per petits territoris. Però curiosament els monarques estaven més o menys lligats amb vincles familiars, i sovint assistien a les cerimònies de coronació o als matrimonis que se celebraven als altres regnes.

Una font en el palau reial de la plaça Durbar de Patan.
Una font al palau reial de la plaça Durbar de Patan.

Cada capital es va construir una plaça principal, anomenada Durbar, on s’acumulaven els edificis més importants dels diminuts reialmes: el palau reial, grans temples, patis oberts i immenses fonts públiques. En l’actualitat es poden visitar les tres places Durbar; la de Kàtmandu, la de Patan i la de Bakhtapur. Totes han estat catalogades com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

És en aquests llocs on encara ara viuen les kumaris, unes nenes considerades deesses vivents per la cultura nepalesa. La de Kàtmandu, coneguda com a kumari reial, no es pot visitar, i veure-la quan treu el cap per la finestra del seu palau es considera un senyal de bona fortuna.

La capital té un total de set monuments reconeguts com a patrimoni de la humanitat. A part el temple de Pashupati, el santuari dedicat a Xiva més important del món, i del de Changu Narayan, el temple més antic del Nepal, es destaquen especialment dos stupes.

L’stupa de Boudhanath té una gran importància per als tibetans.

El de Boudhanath és un dels principals punts de pelegrinatge dels budistes tibetans. Cada dia, milers de fidels envolten la construcció gegantina tot recitant mantres. De fet, els nepalesos asseguren que aquest espai de culte, construït en algun moment entre els segles V i VI, és l’stupa més gran del món. Però és una afirmació que s’ha d’agafar amb pinces, perquè per exemple a Yangôn hi ha la pagoda de Shwe Dagon que té un stupa daurat molt més gran. Es pot dir, això sí, que el de Boudhanath és un dels stupes esfèrics d’estructura única més grans del món.

No fa gaires dècades, al voltant de la construcció hi havia només cases de pagès i camps de conreu. Però ara, completament immergida en la urbanització de Kàtmandu, la plaça que acull Boudhanath és un circuit ininterromput de botigues de records, restaurants i cafeteries. Els ulls de Buda que presideixen la cúpula blanca fitant els quatre punts cardinals semblen mirar-s’ho amb recel.

Els ulls dels stupes simbolitzen la mirada de Buda.

Els mateixos ulls es troben a l’stupa de Swayambhunath, la segona més important de la ciutat després de Boudhanath. Situat al cim d’un turó, en realitat és un complex religiós visible pràcticament de tota la ciutat. És conegut popularment amb el nom de ‘temple dels micos’ perquè hi ha una bona comunitat de primats que habiten en una zona boscosa situada al nord-oest. Els animalons conviuen amb turistes i fidels, que els alimenten tot i les contraindicacions. Per arribar-hi s’ha de pujar per una columna d’escales que espanta fins i tot els més valents. A més de l’stupa, també hi ha santuaris, temples, un monestir i unes quantes cases.

Aquest és un dels indrets de Kàtmandu més afectats pel terratrèmol del 2015, que va causar la mort de nou mil persones a tot el país. Encara ara es pot veure la reconstrucció dels habitatges, alguns dels quals no s’han ensorrat únicament perquè han estat apuntalats.

Uns micos esperen menjar d’algun turista al temple de Swayambhunath.

Un ressorgiment optimista

El període dels tres regnes es va acabar amb la violenta unificació del Nepal a la segona meitat del segle XVIII conduïda pels Gorkha, uns braus guerrers sense pietat reconeguts mundialment pels seus mèrits al camp de batalla. De llavors ençà, els nepalesos han anat encadenant dictadures i conflictes armats fins fa ben poc, el 2008, quan es va abolir la monarquia poc després de deu anys de guerra civil, nascuda d’un intent de revolució maoista.

Per primera vegada des que el Nepal és el Nepal, sembla que el país respira tranquil, però no pas sense abans haver patit la força mortífera de la natura. Amb passos agegantats es recupera d’un sisme que hauria originat una crisi política i humanitària a qualsevol altre país en via de desenvolupament. En compte d’això, el país ha ressorgit amb més força, com un fènix que reneix de les seves cendres.

Les places de Durbar, com la de Bakhtapur, encara deixen veure monuments en reconstrucció després del sisme del 2015.

Kàtmandu, sota l’atenta mirada dels Himàlaies, visibles des de la ciutat, n’és l’escamot capdavanter. En pocs anys ha millorat enormement unes infrastructures i uns edificis totalment obsolets. El terratrèmol senzillament ho va posar de manifest, i el poble va reaccionar amb un clam democràtic. El país avança decidit i amb orgull. Qui visiti Kàtmandu ara, d’ací un temps podrà dir allò tan bohemi de ‘Jo vaig estar-hi fa uns quants anys, i és increïble com ha canviat la ciutat’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb