21.07.2024 - 23:32
|
Actualització: 22.07.2024 - 11:16
The Washington Post, per Maegan Vazquez
Kamala Harris és d’ahir ençà la possible candidata del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units. Si hi arribés, seria la primera dona presidenta, però no seria la primera vegada en què trencaria barreres.
Infància
Harris va néixer a Oakland, Califòrnia, el 1964. Els seus pares –Shyamala Gopalan, una investigadora de càncer nascuda a l’Índia, i Donald Harris, un economista de Jamaica– van immigrar als Estats Units i es van conèixer mentre estudiaven a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Harris té una germana, Maya.
Els seus pares eren activistes i portaven Harris a marxes pels drets civils quan encara anava amb cotxet. Es van divorciar quan ella tenia set anys. “La meva mare entenia molt bé que criava dues filles negres –va escriure Harris en la seva autobiografia del 2019– i estava decidida a assegurar-se que ens convertíssim en dones negres segures i orgulloses.”
Universitat i primera carrera
Harris es va traslladar al Canadà amb la seva mare i la germana quan tenia dotze anys i, després de fer la secundària al Quebec, va tornar als Estats Units per estudiar a la Universitat de Howard.
Es va especialitzar en ciències polítiques i economia. I mentrestant va passar molts caps de setmana protestant contra l’apartheid a Sud-àfrica al National Mall. També va participar en una tancada d’un edifici d’administració el 1983 per protestar contra l’expulsió de l’editor del diari estudiantil.
Després de graduar-se a Howard, va obtenir un títol de dret el 1989 a la Universitat de Califòrnia, a Hastings.
Va ser admesa al Col·legi d’Advocats de Califòrnia el 1990, i es va unir a l’oficina del fiscal del comtat d’Alameda a Oakland com a fiscal adjunta especialitzada en la persecució de casos d’assalt sexual infantil. Després va passar a servir a l’Oficina del Fiscal del Districte de San Francisco, on va perseguir delinqüents de crims greus. Més tard, va encapçalar la Divisió de Famílies i Infants de l’Advocacia de la Ciutat de San Francisco.
Harris es va presentar a fiscal del districte de San Francisco el 2003. Va guanyar la cursa i va esdevenir la primera dona afroamericana i sud-asiàtica americana a Califòrnia a ocupar el càrrec. Set anys més tard, en el segon mandat com a fiscal del districte, va ser la primera afroamericana a ser elegida fiscal general de Califòrnia.
El mandat de Harris com a fiscal del districte la va ajudar en la seva candidatura estatal per a fiscal general i, posteriorment, en la seva candidatura per al senat, però una part del seu historial ha estat controvertit.
Per exemple, en la cursa presidencial del 2020, la decisió com a fiscal general d’amenaçar amb càrrecs penals els pares d’estudiants absentistes va ser criticada, perquè en algunes jurisdiccions es van enviar pares a la presó en aplicació d’aquesta política. Harris va dir que aquests empresonaments havien estat “conseqüències no desitjades”.
Fiscal general de Califòrnia
El 2010, Harris va guanyar la cursa de fiscal general de Califòrnia. Com a fiscal general, l’historial de Harris en justícia penal també va ser controvertit.
Mentre era fiscal general de Califòrnia, el 2014, es va casar amb Doug Emhoff, un advocat de Los Angeles, en una petita cerimònia oficiada per la seva germana, Maya. Els dos fills d’Emhoff d’un matrimoni anterior – Ella i Cole– van anomenar Harris amb el sobrenom “Momala”.
Senat dels Estats Units
El 2016, Harris es va presentar al senat dels Estats Units amb el suport del president Obama i del vice-president Biden. Va ser la segona dona negra de tota la història a formar part del senat.
Al senat, Harris va posar a prova els nomenats i designats de Trump durant les audiències dels comitès. Per exemple, va pressionar Brett M. Kavanaugh, nomenat al Tribunal Suprem dels Estats Units, per demanar-li si sabia de cap llei que digués a un home què fer amb el seu cos, com ho fan les lleis d’avortament amb les dones, cosa que el va desconcertar i va fer que digués que no.
I el maig del 2019, el fiscal general, William P. Barr, va comparèixer davant el comitè judicial, i Harris li va demanar si Trump –o algú de la Casa Blanca– havia suggerit mai que obrís una investigació sobre algú. Barr va vacil·lar i després va demanar que repetís la pregunta. Mentre cercava una resposta, Harris va comentar: “Sembla que la recordaríeu, una cosa com aquesta.” Finalment, Barr va dir que no podia respondre la pregunta, i els demòcrates van aplaudir l’intercanvi, perquè van considerar que revelava preocupacions ètiques potencials i una proximitat inapropiada de Barr amb la Casa Blanca.
Cursa presidencial del 2020
El 2019 Harris va anunciar la candidatura per a presidenta. I durant el primer debat de les primàries presidencials demòcrates, el moment destacat de Harris va arribar precisament quan va atacar Biden.
Harris, l’única candidata negra a l’escenari, va criticar Biden per uns comentaris que havia fet, “dolorosos d’escoltar”, sobre la segregació dels afroamericans. Harris es va retirar de la cursa presidencial el desembre del 2019.
Vice-presidència
L’estiu del 2020, Biden va anunciar que l’havia seleccionada com a candidata a vice-president, complint la promesa de posar-hi una dona.
Quan Biden va confirmar la seva victòria, el novembre del 2020, Harris es va convertir en la primera vice-presidenta electa en la història recent a pronunciar un discurs de victòria, juntament amb el president electe. Vestida de blanc, en homenatge a les sufragistes, Harris va reconèixer que feia una cosa que ningú com ella no havia fet mai.
La decisió del Tribunal Suprem, el 2022, d’anul·lar el dret fonamental d’avortament establert el 1973 a Roe v. Wade va ser un punt d’inflexió per a Harris. Havia estat la veu de l’administració en salut materna i després es va expandir encara més en drets reproductius. Harris ha parlat en termes molt més explícits sobre les restriccions a l’accés a l’avortament que Biden. I va fer història enguany, quan va visitar un centre de salut que facilitava avortaments –la primera vegada que un president o vice-president americà ha visitat una instal·lació així durant l’exercici del càrrec.
