19.05.2025 - 20:20
|
Actualització: 20.05.2025 - 01:11
Les eleccions a l’Assemblea de Portugal han tingut uns quants fets destacats, com ara la victòria de Luís Montenegro o l’augment de l’extrema dreta, però, el més disruptiu ha estat l’entrada per primera vegada d’una força regionalista: Junts pel Poble (JPP).
Aquest partit, fundat a l’arxipèlag de Madeira, ha promès de prioritzar qüestions d’autogovern i la defensa dels interessos dels habitants de les diferents illes que hi ha a Portugal, amb propostes com ara impulsar un ferri que connecti Madeira i el continent o una reforma dels subsidis de transport. El partit ja va ser la segona força a les eleccions regionals del proppassat mes de març i, en referència al poble d’Astèrix, són anomenats “bojos gals”.
El nou diputat és Filipe Sousa, batlle fins ara de Santa Cruz, la segona localitat més gran de l’arxipèlag. JPP no es defineix ni d’esquerres ni de dretes, opta per una autonomia més gran de Madeira i té un acord de col·laboració amb Coalició Canària, que es defineix com a nacionalista i forma part del Partit Demòcrata Europeu, i inclou també el PNB.
Tot i que el seu àmbit és Madeira, s’ha hagut de constituir com una formació d’àmbit estatal i evitar qualsevol referència a Madeira en el seu nom, perquè la mateixa constitució portuguesa especifica que “no es poden formar partits que, pel seu nom o pels seus objectius programàtics, tinguin naturalesa o abast regional”. Sobre això, el 2015 el Tribunal Constitucional va el va legalitzar com a partit polític. Un “partit nacional”, subratllen, però “autonomista”.
Una reivindicació que ve de lluny
Les demandes d’autogovern a Madeira venen de lluny, i de fet, en els anys setanta hi va haver un fort moviment independentista a l’arxipèlag, el Front d’Alliberament de l’Arxipèlag de Madeira, similar al que hi havia a les Açores i que va dur a terme centenars d’accions armades.
Dècades més tard, el 2014, el president del govern autònom de 1978 al 2015, Alberto Joao Jardim, va demanar un nou model d’autogovern: “No consisteix en la pretensió d’independència, però sí en un nou model d’autonomia en on quedin definides les competències de la República Portuguesa: drets, llibertats i garanties; defensa, seguretat; política exterior; tribunals administratius i sistema de seguretat social”. “La qüestió rau en si l’estat portuguès serà prou democràtic i civilitzat per consensuar aquest contenciós, fins i tot per la via del referèndum, o si seguirà dominat pels autoritarismes i traumes de l’imperi, que tants mals van comportar”, deia aleshores el president.
Madeira es troba a quatre-cents quilòmetres de Tenerife i a gairebé mil de Lisboa, i depèn totalment del pressupost que li arriba de l’estat, i ara sembla haver entrat en una nova etapa amb un diputat regionalista que per primera vegada la representa al continent.
