El vice-president de la Generalitat Oriol Junqueras, el conseller Raül Romeva, l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell i l’ex-diputada Anna Simó han presentat davant la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem els seus respectius recursos de reforma contra la interlocutòria de processament del magistrat instructor Pablo Llarena. En els seus escrits, carreguen durament contra la instrucció de la causa, i acusen Llarena de vulnerar greument el seu dret de defensa, així com de tenir un clar ‘biaix’ en contra seva, actuant amb ‘oportunisme polític’. Per això, han demanat arxivar la causa, davant la falta d’indicis incriminatoris que al·leguen, o traspassar-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és, segons ells, el tribunal a qui correspondria jutjar el cas.

En tres recursos als quals ha tingut accés l’ACN, els polítics d’ERC asseguren que el Suprem no és el tribunal competent per instruir aquesta causa, ja que pertocaria al TSJC. Així, recorden que tots els actes suposadament delictius s’han produït exclusivament a Catalunya, i que els seus suposats efectes a l’exterior no han de predeterminar el jutjat investigador. En el mateix sentit, insisteixen que el propi Suprem, la fiscalia i el TSJC han assumit reiteradament en anteriors ocasions que el delicte de rebel·lió s’ha de jutjar al tribunal català, com en el cas del 9-N. També es queixen que el fet de ser jutjats pel TS impedeix que hi hagi una segona instància de recurs de la possible sentència.

Però on més crítics són amb Llarena és per la suposada vulneració del seu dret de defensa, que Junqueras i Romeva qualifiquen d”atac’. Així, recriminen a Llarena els seus ‘prejudicis’ contra els investigats, ja que molts dels indicis s’interpreten sempre en contra d’ells, cosa que el dret penal prohibeix.

També recriminen que la causa estigui dividida entre el Suprem, l’Audiència espanyola i el jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, tot i que no totes les parts estan personades en els tres òrgans judicials. De fet, critiquen que es facin servir indicis aconseguits en altres jutjats per incriminar els investigats al Suprem, com declaracions d’encausats i testimonis o informes de la Guàrdia Civil, sense que ells no puguin preguntar res. En el mateix sentit, critiquen que es faci una investigació ‘extrajudicial’ per part de la Guàrdia Civil sense presència de les defenses.

Així mateix protesten pel fet que Llarena utilitzi contra els investigats les seves al·legacions d’innocència, cosa prohibida per la legislació internacional, i també ha al·legat que el magistrat posi ‘trampes de caça’ als polítics exiliats a l’estranger.

Tot això, segons ells, demostra que Llarena es mou més per criteris d”oportunitat política’ que per l’aplicació rigorosa de la legislació.

Pel que fa als delictes de rebel·lió i sedició, tots reiteren els arguments ja utilitzats sobre l’absència de violència en el procés sobiranista català, excepte ‘incidents anecdòtics’. En aquest sentit, també citen jurisprudència internacional i de la justícia alemanya.

Forcadell i Simó, a més, al·leguen que la seva actuació a la Mesa del Parlament va ser sempre seguint el reglament de la cambra, que no pot vetar iniciatives formalment relacionades amb els debats ni impedir la modificació de l’ordre del dia per part del mateix ple del Parlament.

Igualment, es defensen amb el principi d’inviolabilitat parlamentària per utilitzar la seva llibertat d’expressió i d’ideologia política.

Forcadell, a més, es defensa davant l’acusació de Llarena d’haver rebut els dies previs a l’1-O els observadors internacionals del referèndum. L’ex-presidenta del parlament explica que mentre va tenir el càrrec va fer més d’un miler d’actes públics, 62 dels quals van ser visites de polítics estrangers. En aquell cas, ella va rebre els observadors com a eurodiputats.

D’altra banda, Forcadell també ha presentat un recurs a banda contra la decisió de Llarena d’obrir peces separades pels polítics exiliats. Això, segons ella, trenca la ‘continència de la causa’ i podria obrir la possibilitat de diferències entre les resolucions judicials successives.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb