Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La setmana passada un centenar de premis Nobel de diverses especialitats –consulteu-los ací– van signar una carta oberta que criticava durament  Greenpeace pel rebuig dels aliments transgènics. El text acusava l’ONG d’haver tergiversat els riscs, beneficis i impactes d’aquests aliments i li demanava que acabés la campanya que fa, especialment contra l’arròs daurat, que salva milers de vides cada any. Per parlar d’aquesta polèmica entrevistem Juli Peretó, bioquímic de la Universitat de València, que té una posició molt clara sobre els transgènics. En defensa l’ús, no únicament per al consum animal sinó també humà. Coincideix amb la carta i acusa Greenpeace de fer servir falsos arguments.

Greenpeace diu que no s’ha pas comprovat que els transgènics no afectin els nostres organismes a llarg termini. Què hi dieu?
—Greenpeace ha anat canviant l’estratègia perquè en un moment determinat deien que hi havia dades que demostraven que eren nocius per a la salut. No hi són, aquestes dades. Per tant, això que diu ara Greenpeace és que no s’ha comprovat que afecte els éssers humans. Això és perquè no poden demostrar que els afecte. Però, per exemple, posem una analogia: s’ha demostrat que puga afectar la meua salut volar amb un avió? S’ha comprovat que no afecta la meua salut a llarg termini parlar per telèfon mòbil? S’ha comprovat que estar davant la pantalla de l’ordinador deu hores seguides no afectarà la meua salut? Podria evitar tot allò que pot afectar la meua salut o que comporta un risc, però al final no faria absolutament res. Dels transgènics, tampoc no sabem si ens afecten a llarg termini, però tampoc no ho sabem del menjar convencional que comprem al supermercat. No hi ha cap demostració que la carn, el peix i la verdura que compre al mercat no tinguen un efecte. Però amb l’agreujant que cada vegada que s’ha autoritzat la comercialització, no a Europa però sí als EUA, d’un aliment transgènic per al consum humà, té al darrere anys i anys d’anàlisis i proves que demostren que no és tòxic. Com es diu a la carta dels Nobel, i això és rigorosament cert, els aliments transgènics són tan segurs com els aliments convencionals o més.

Per què la UE no permet el cultiu de plantes transgèniques per al consum humà?
—Sobretot per la pressió de grups ecologistes i partits polítics. Però això és una cosa prou evident perquè fa molts anys que estem amb aquesta història. La pressió que hi ha hagut sobre els estats és molt alta. En els papers de WikiLeaks es va demostrar com Greenpeace negociava amb el govern francès per rebaixar la pressió sobre les nuclears i, en canvi, no es deixava passar ni un transgènic. És clar que hi ha molta política darrere això. I darrere d’aquesta acció política, més o menys legítima, no hi ha dades científiques. Hi ha ideologia.

Així, tot plegat s’ha convertit més en un debat social que no pas científic.
—Sí, sí. Si tu mires la pàgina web de l’arròs daurat, mostra la llista de les acadèmies i centres científics de tot el món que han fet informes sobre la seua innocuïtat. En aquest cas, no és un benefici per al productor. És un benefici per al consumidor. I la carta dels premis Nobel hi apunta directament, perquè ja fa més de quinze anys que es desenvolupa i encara no ha penetrat en els països que ho necessiten.

El benefici de l’arròs daurat és que ha estat modificat per a tenir més vitamina A. En canvi, Greenpeace respon a la carta dels premis Nobel dient que es pot substituir aquest dèficit amb uns altres aliments i no modificant l’arròs.
—Si tu vius en un país on la producció majoritària agrícola és l’arròs i formes part d’aquests milions de persones del sud-est asiàtic i altres països on el 99,9% de la dieta és arròs, no pots pensar en una dieta variada. No la tenen.

Així doncs, per quin motiu creieu que Greenpeace duu a terme aquesta campanya contra els transgènics?
—Realment, ells diuen que són partidaris dels transgènics quan no són per al consum humà. Com per exemple la insulina. El 100% és transgènica i salva milions de vides humanes cada dia. Greenpeace no n’ha fet mai oposició perquè seria un suïcidi.

I per què ho fan amb els aliments?
—Bona pregunta i no sabria contestar-la. Clarament els arguments que fan servir són estrictament ideològics. No hi ha raons científiques d’oposició a això. Acostumen a fer servir l’argument que això afavoriria el domini de les grans multinacionals… Però bé, jo ara mateix tinc davant meu un ordinador Mac.

Però certament, gairebé la totalitat dels cultius transgènics són controlats per només sis multinacionals: Monsanto, Dow, Syngenta, Bayer, Dupont i BASF.
—Però el cultiu convencional i ecològic també! Les llavors per al cultiu ecològic també són controlades per aquestes empreses. És clar, com s’entén aquest argument? I en el cas de l’arròs daurat, que fou inventat en un centre públic de Suïssa, totes les patents associades, incloent-hi algunes que van ser desenvolupades per una d’aquestes empreses diabòliques, que és Syngenta, totes són cedides a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). És a dir, la producció de l’arròs daurat és lliure de pagament de royalties per raons humanitàries.

Però diuen que ‘no està disponible i que no s’ha demostrat que sigui viable’.
—Aquesta crítica és un poc cínica. Primer perquè ells han orquestrat campanyes, sobretot a Europa, de boicot. Han assaltat i destruït camps d’experimentació sistemàticament. Diuen que no s’ha demostrat, però no deixen fer els experiments. El seu risc no es pot deduir teòricament, s’ha de fer experimentalment. De fet, a Europa hi ha hagut moltes situacions d’acció violenta i de destrucció d’experiments, molts dels quals són fets per institucions públiques, no per multinacionals. I certament estan encaminats, efectivament, a comprovar en quines condicions s’ha de conrear uns cultius d’aquestes característiques perquè tinguen un impacte ambiental mínim. Sobre si està disponible, s’ha de veure com adaptar-lo a les condicions de les varietats locals. Però això també s’ha de fer amb projectes d’experimentació que també reben aquesta pressió. Per això el projecte no avança, per la pressió de Greenpeace. Hi ha un cas recent d’un científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que ha rebut un paquet bomba. Tu no pots dir que no s’ha demostrat la viabilitat i al mateix temps no deixar investigar.

I l’agricultura transgènica no es pot substituir amb la tradicional?
—No. No és pensada perquè l’una substituesca l’altra, sinó per a complementar-se. L’agricultura transgènica és pensada per a resoldre problemes concrets. Per exemple: evitar grans plagues sense haver d’utilitzar de manera massiva pesticides d’origen químic. Es fa amb plantes que tenen una resistència interna, no adquirida de manera natural sinó introduïda artificialment. De manera que tu pots minimitzar l’impacte ambiental estalviant-te els pesticides i les plantes, elles mateixes, són resistents a l’atac d’un insecte. O plantes modificades genèticament per a resistir a determinades malalties, per exemple de tipus víric, contra les quals no tens manera de lluitar, que et destruiran les collites i no tens un medicament per a fer-hi front. Aquesta és una opció que beneficia els productors perquè redueix el risc de perdre collites. També poden ser plantes dissenyades per a unes determinades condicions naturals adverses. Per exemple, plantes que poden aguantar sequeres o sobreviure en llocs on l’aigua comença a tenir una concentració de sal molt elevada.

Llavors, és una tècnica per a millorar certes mancances.
—Són tecnologies que actuen al nivell del genoma per a introduir en les plantes característiques que no podries arribar a tenir mai per encreuament sexual i per tècniques tradicionals d’encreuament de plantes.

Però moltes característiques es poden aconseguir amb encreuaments naturals.
—En alguns casos mai. Per exemple, una cosa que ja s’ha aconseguit i que no aconseguiries mai per tècniques tradicionals: hi ha una tècnica tradicional de lluita contra les plagues que consisteix a utilitzar una toxina que és com un bacteri. Es diu bacillus thuringiensis i la toxina es diu BT. Hi haurà qui ha vist una avioneta que va fumigant sobre els camps. Doncs aquesta fumigació no és d’un producte químic artificial sinó que és una substància aconseguida per uns bacteris naturals i que són tòxics per als insectes. Doncs els agricultors utilitzen aquesta toxina bacteriana per a protegir els seus cultius dels insectes.

I això no es podria aconseguir mai de manera natural?
—Tu no podries fer mai que una planta tingués aquesta propietat perquè prové d’un bacteri. L’única manera és agafar la informació genètica al bacteri i introduir-la en la informació genètica de la planta. Així s’aconsegueixen plantes com la de blat de moro, que produeixen elles mateixes aquesta toxina i els insectes no se les mengen.

Un altre dels debats és que alliberar transgènics en el medi pot ser contraproduent per a les espècies genuïnes. Això és així?
—No, no hi ha dades que demostren que això siga així. De fet, on s’han pogut fer experiments de camp controlats d’aquestes espècies modificades, la conclusió és que no representen un risc superior per a les espècies habituals.

I no hi pot haver mutacions?
—Mutacions n’hi ha sempre a tot arreu, perquè és un fenomen natural. Us en posaré un exemple molt valencià. En els camps de tarongers hi ha moltes abelles que fan pol·linitzacions als arbres, i a vegades entre varietats de tarongers diferents, de manera que quan passa aquest fenomen, les flors que han estat pol·linitzades amb un pol·len d’una altra varietat poden produir taronges que porten llavors, quan haurien de produir taronges sense llavors. Cal dir que una taronja sense llavors no és natural, diguem-ne que s’ha seleccionat al llarg dels segles amb tècniques tradicionals. Però aquesta pol·linització anòmala produeix una taronja amb llavors i això se’n diu ‘la pinyolà’. Aquestes taronges òbviament no tenen tant valor.

Voleu dir que la mutació és quelcom normal?
—Ací hi ha una transferència de gens entre varietats que no són transgèniques. Vull dir, ací tenim un problema de contaminació genètica entre plantes agrícoles i sense transgènics entremig. Per tant, aquest problema que s’atribueix als transgènics ja existeix en les plantes tradicionals.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.