Ibrahim i Charaf, els dos joves jutjats per les protestes a Girona contra la sentència durant la nit del 16 al 17 d’octubre han negat haver llançat pedres contra una furgoneta de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra com els acusa la fiscaliai la Generalitat. Segons que han dit, no van participar en cap de les mobilitzacions de rebuig a la condemna dels líders independentistes i es van trobar enmig dels aldarulls. ‘Sóc d’origen estranger, el blanc perfecte quan la policia està enfadada’, ha dit un dels acusats. També han declarat els dos mossos que van patir lesions quan una va trencar un vidre de la furgoneta i els agents de paisà que van identificar els joves com a autors del llançament.

Amenaça de presó i de deportació en el primer judici per les protestes contra la sentència
La fiscalia els acusa de delictes de desordres públics, atemptat a agents de l’autoritat, danys i lesions lleus, pel que demana nou anys de presó per a cadascun, 7.200 euros de multa i 900 euros en una indemnització conjunta per responsabilitat civil. La Generalitat és acusació particular en tots dos casos, en què ha comparegut en nom dels agents, i demana tres anys de presó.

Els dos joves, que només han respost a les preguntes del seu advocat Benet Salellas, han negat haver participat en les mobilitzacions i han dit que eren prop de la plaça de Sant Pere per aprofitar una connexió wifi i parlar amb familiars i amics quan es van veure sorpresos per l’arribada de manifestants. ‘Vam veure arribar gent cridant i barallant-se amb la policia, vam tenir por i vam marxar d’allà’, ha explicat un dels encausats. Els dos joves, que estan privats de llibertat des de la detenció, han explicat el recorregut que van fer per la ciutat per esquivar els aldarulls que, segons han relatat, hi havia a diferents punts de Girona.

Durant aquest recorregut van arribar al Pont de Pedra, en ple barri vell, on una patrulla dels Mossos d’Esquadra els van aturar perquè coincidien amb la descripció que havien passat agents de paisà de dos joves que havien llançat pedres contra la furgoneta de l’ARRO prop de la plaça Sant Pere. ‘No tinc ni idea de per què vaig ingressar a presó perquè no tinc res a veure amb aquestes manifestacions ni sé què signifiquen’, ha declarat un dels encausats.

La pedra que trenca el vidre

Avui també han declarat els dos mossos que van patir lesions quan una pedra va trencar el vidre de la furgoneta. Segons han explicat, van anar fins a la zona de la plaça de Sant Pere quan van rebre una petició de reforços per impedir que els manifestants avancessin fins a la comissaria de la policia espanyola. Quan van arribar a la zona, han dit, van fer recular el grup de manifestants fent avançar la furgoneta i posant les sirenes. A l’alçada del carrer d’en Jaume Pons Martí, han explicat els mossos, hi havia contenidors bolcats per formar barricades. ‘Quan intentàvem avançar, vam rebre un impacte molt fort des de la part esquerra que va trencar el vidre’, ha exposat el sergent de l’ARRO.

‘No vam veure d’on va sortir ni la persona que la va llançar, només que una pedra de grans dimensions va entrar per la finestra més petita de la part esquerra’, han declarat. Segons que han relatat, la pedra va rebentar un dels vidres que no tenen protecció, va impactar contra l’avantbraç del conductor, al cap del copilot i va anar a petar contra el davantal del vehicle, trencant el vidre frontal per l’interior.

Dos agents de paisà que eren a la zona van dir haver vist el llançament de pedres i en van donar la descripció que va servir per a detenir Ibrahim i Charaf. En la declaració han dit que van veure dos joves encaputxats que duien almenys una pedra cadascú a l’entorn de la plaça de Sant Pere i que després els van tornar a veure llançant pedres alhora i almenys una va ser la que va trencar el vidre del vehicle policíac. Aquests mossos van passar la descripció dels autors del llançament per emissora perquè, segons han subratllat, en aquell moment d’aldarulls no es podia fer la detenció. Al judici han concretat que la descripció era la de dos nois molt joves, que duien roba esportiva de color fosc amb línies, que anaven encaputxats i d’aparença magrebina.

Les patrulles dels Mossos d’Esquadra uniformats que estaven en diferents punts de la ciutat van anar aturant diversos grups de joves amb descripcions que coincidien amb la dels que havien llançat la pedra. Segons han explicat, quan aturaven sospitosos, els agents de paisà que els havien vist es desplaçaven fins al lloc per mirar d’identificar-los.

Dels tres mossos que han declarat al judici, dos han dit que els van identificar per la roba i només un ha assegurat que els hi va poder veure la cara. De fet, a preguntes de la fiscalia, ha tornat a reconèixer els dos encausats a la sala de vistes. A preguntes de la defensa, els Mossos d’Esquadra que els van aturar a l’alçada del Pont de Pedra una hora i mitja després del llançament de la pedra han dit que la descripció era ‘mínima’, que hi havia molts manifestants que duien una indumentària semblant però que els agents de paisà els van reconèixer ‘sense cap dubte’.

Salellas ha qüestionat per què no es va recollir la pedra i la roba dels dos joves quan són ‘l’única’ prova que apunta cap als dos encausats com a autors del llançament de la pedra. Una pregunta que, aquest dimarts, no ha obtingut resposta. Els dos nois neguen que aquella nit duguessin les dessuadores descrites. També han declarat els policies que van fer un atestat ampliatori revisant les fotografies i vídeos dels aldarulls i han dit que no van poder localitzar els dos acusats a les imatges.

9 anys de presó

L’escrit d’acusació de la fiscalia comença amb un relat del clima ‘de protesta’ que hi va haver arreu del país a partir del 14 d’octubre, quan es va fer pública la denominada ‘sentència del procés’. En aquest context, continua relatant la fiscalia, hi van haver protestes a Girona que es van estendre durant la setmana del 14 al 20 d’octubre passat. L’acusació pública concreta que la manifestació de la nit del 16 d’octubre va arrancar amb una concentració a la plaça del Vi convocada a través de xarxes socials pels CDR, el SEPC i La Forja. La mobilització va aplegar entre 15.000 i 20.000 persones.

Segons les acusacions, un cop acabada la manifestació, un grup d’unes 5.000 persones es van reunir davant la seu de la subdelegació del govern espanyol a Girona on hi van haver ‘diversos aldarulls’ amb llançament de ‘pedres de grans dimensions, rodaments metàl·lics, llambordes, ampolles de vidre, claus angleses, pilotes de golf, petards i pintura’, que van ‘motivar la intervenció de les forces de seguretat cap a dos quarts de dotze de la matinada. El fiscal exposa que els manifestants es van dispersar per carrers adjacents ‘continuant els disturbis en grups organitzats de persones en diferents llocs de la ciutat, mitjançant la crema de contenidors, formació de barricades o múltiples llançaments d’objectes’.

Fins a aquest punt, però, els escrits no precisen quina participació van tenir els dos encausats en els fets. La fiscalia els situa en el grup d’unes 250 persones que, ja cap a un quart d’una de la matinada del 17 d’octubre, van continuar causant aldarulls pels carrers de Girona.

El tribunal ha centrat les preguntes de les acusacions i la defensa al moment dels aldarulls prop de la comissaria de la policia espanyola i del llançament de la pedra, que són els fets concrets que s’imputen als processats.

La fiscalia i la Generalitat acusen els dos joves de desordres públics, atemptat a agents de l’autoritat, danys i dos delictes lleus de lesions. La fiscalia sol·licita una pena de 9 anys de presó i multes per valor de 7.200 euros. La Generalitat, en canvi, demana 3 anys i mig perquè considera que existeix concurs ideal de delictes. En concepte de responsabilitat civil, el fiscal demana 895,74 euros per les lesions i els danys. En el tràmit de qüestions prèvies, Salellas ha concretat que els encausats han consignat els diners sol·licitats com a indemnització.

Racisme institucional

Un centenar de persones s’han concentrat davant el Palau de Justícia per donar suport als dos joves encausats. Han desplegat una pancarta amb el lema ‘Llibertat Charaf i Ibrahim’ i n’han reclamat l’absolució. Òmnium, l’ANC, la plataforma que dona suport als encausats i la CUP han criticat ‘el racisme institucional’ que han patit els dos encausats, dient que porten ja nou mesos en presó provisional ‘injustificada i arbitrària’ simplement ‘per la seva nacionalitat’. A més, creuen que el judici és un nou capítol ‘de persecució contra la dissidència i el dret a manifestar-se’.

A la concentració hi han participat la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, qui ha llegit una carta del president de l’entitat, Jordi Cuixart. ‘La repressió busca dividir els que lluiten, però la força de la solidaritat també és llavor d’esperança’, ha escrit.

Al judici, els dos joves han explicat que van arribar al país sent menors d’edat i que tenen intenció de quedar-se a Catalunya. ‘Em vull quedar aquí on puc tenir un futur millor i tinc gent que em dona suport perquè treballi i estudiï més’, ha dit en Charaf. ‘He patit molt per arribar al país i tinc gent que m’ajuda’, ha afegit l’Ibrahim.

La fiscalia també demana al seu escrit que, en cas de condemna, els expulsin del país un cop complertes dues terceres parts de la condemna i que els hi prohibeixin l’entrada durant 8 anys. El judici continuarà demà amb la declaració de més testimonis i les pericials. Després, hi haurà el tràmit de conclusions i els informes i quedarà vist per a sentència.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.