Avui comença a Madrid, formalment, la part oral del judici contra el Parlament de Catalunya i el govern i contra els dos dirigents socials de l’independentisme, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. El judici comença amb la vista de les qüestions prèvies, la part diguem-ne més burocràtica, i amb l’absència dels presos, que continuen tancats als Lledoners, al Mas d’Enric i al Puig de les Basses.

Aquest judici és una autèntica vergonya. S’han inventat els fets, els han manipulats de cap a cap, han falsejat testimonis, han menystingut tot allò que no han volgut veure. La justícia espanyola, fins i tot, s’ha desentès de les demolidores conclusions d’algunes altres justícies europees, especialment l’alemanya. Simplement, han apartat els exiliats pensant-se que així la causa no quedaria contaminada. D’irregularitats, n’hi ha tantes i tan enormes, del punt de vista estrictament tècnic i tot, que ningú no creu que el veredicte puga aguantar la prova del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Tothom dóna per fet que d’ací a sis anys o set Estrasburg condemnarà Espanya per aquest judici que avui obre la fase oral i obligarà a alliberar els presos. Però la qüestió és que això a Espanya tant li fa.

Espanya no vol guanyar aquest judici, Espanya només vol guanyar temps. Pensen que en sis anys seran capaços no solament d’impedir la plasmació legal de la República proclamada l’octubre de l’any passat, sinó de destruir l’independentisme com a moviment polític. Això no ho tenen garantit, evidentment, però de moment, atacant la ciutadania a colps de porra i decapitant l’independentisme a força de presó i exili, ja han aconseguit de frenar durant més d’un any l’efectivitat de la proclamació republicana.

És clar que, a llarg termini, tot això que fan els valdrà de poc. Ja he explicat unes quantes vegades que l’estat espanyol està acorralat en una situació gairebé impossible. Amb la repressió no aconseguirà pas d’anul·lar el moviment independentista sinó que més aviat l’encoratjarà. I per això s’ho juguen tot a la divisió i que els independentistes cometem algun error insalvable. Error, tanmateix, que també poden cometre ells, més fàcilment i tot. No tenen cap aposta segura a les mans.

Però, a curt termini, proven una tàctica de dilació, a veure si així troben l’eixida política al conflicte on s’han ficat ells tots sols. I és per aquesta raó, perquè la justícia no els és cap prioritat, que renuncien a fer justícia i fan política. Aquesta és la clau de la situació, i no l’hauríem d’oblidar ni un segon. Ni que siga perquè explica per quina raó Espanya no vol guanyar aquest judici, ni ho necessita… quan arribe a Estrasburg.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb