[VÍDEO] Nieto defensa l’actuació policíaca durant l’1-O i nega les càrregues

L’ex-secretari de l’estat espanyol de Seguretat José Antonio Nieto ha carregat contra els Mossos i ha dit que no van actuar per ‘impedir l’1-O sinó que van legitimar un referèndum il·legal posant dos mossos a la porta de cada col·legi sense fer res’. ‘Amb sis mil efectius que treballaven aquell dia es va aconseguir que el que va passar no fos un referèndum’, ha defensat en referència a l’actuació de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. El número dos del ministeri d’Interior espanyol ha criticat també que no va existir ni ‘unitat ni objectiu comú’ per treballar conjuntament i que per això el matí de l’1-O van decidir no actuar de manera conjunta amb els Mossos, tal com estava previst fins hores abans. ‘Es trenca el compromís i la col·laboració amb els Mossos’, ha remarcat. Tanmateix, ha defensat que van continuar ‘prestant auxili’ als mossos. Tanmateix, posteriorment ha admès que només van atendre dotze de les cent dotze peticions d’auxili dels Mossos.

Vegeu el vídeo íntegre de la compareixença de José Antonio Nieto:  

Durant tot l’interrogatori, Nieto ha justificat l’actuació de la policia espanyola i ha criticat la visió que, segons el seu entendre, en volen donar els lletrats de la defensa. ‘Qui pot exercir la força en un país és la policia, vostès volen convèncer que la força exercida per persones que no són policies està bé, i la dels policies està malament i això no ho admetré’, ha remarcat.

També ha dit que l’actuació l’1-O va ser ‘proporcionada’ per ‘evitar que no es vulnerés la llei’ i que és una actuació ‘lògica i correcta’ i ‘normal en qualsevol país del món’. A més, ha remarcat que per sobre de l’eficàcia estava la seguretat i que ‘així es va fer en totes les actuacions’ de la Guàrdia Civil i la policia nacional l’1-O.

Nieto ha dit que no van preveure quanta gent aniria a votar, tot i que en les reunions prèvies el major Trapero havia calculat que serien dos milions de persones. ‘A nosaltres ens era igual el nombre de gent si s’hagués fet bé la feina, ens vam haver d’adaptar a la circumstància i agafar-nos la via que ens quedava per complir el mandat judicial i aturar el referèndum’, ha manifestat. A més, ha afegit que no s’ha pogut ‘certificar’ que votessin dos milions de persones l’1-O.

‘Situació anormal’

Nieto ha qualificat ‘d’anormal’ la situació que es va viure a Catalunya l’1-O. ‘Qualsevol persona que veu presència policial i li demanen que faci una cosa, el normal és que ho faci, el que és anormal és que no fessin cas a la policia com va passar a Cataluanya l’1-O’, ha manifestat. Davant la ‘resistència’ d’un nombre ‘important de gent’, ha tornat a remarcar la ‘proporcionalitat’ de la policia. També ha dit que en les converses prèvies amb la Generalitat i els responsables dels Mossos a la junta de seguretat va ser ‘impossible’ arribar a una solució i que van haver d’actuar per ‘evitar que s’incomplís la llei’. ‘Vam estar dues hores i mitja de diàleg per buscar solució que no fos renunciar a la legítima reivindicació dels representants polítics però que no suposés un incompliment de la llei’, ha explicat.

També ha dit que ‘no li consta’ que alguns agents colpegessin a les parts superiors o donessin cops de puny al cap als votants. A preguntes de la defensa, ha reconegut que li consten imatges de policies trencant vidres i ocasionant danys a béns públics, però ha replicat al lletrat Jordi Pina que ‘no es poden considerar destrosses copioses’.

Topada pel nombre de Mossos

La defensa de Joaquim Forn —exercida per Xavier Melero— i Nieto han topat pel dispositiu dels Mossos per l’1-O. Melero ha recordat que un informe de la policia catalana elaborat durant el 155, signat per Ferran López i enviat a l’Audiència espanyola, es valorava el dispositiu de l’1-O com ‘el més potent’ que havia fet mai el cos, mentre que Nieto ha defensat que el de les eleccions del 21-D va ser més gran, ‘en efectius i en hores’. Nieto ha xifrat en 11.600 els mossos desplegats per les eleccions, davant dels 7.800 del dia del referèndum. Durant la seva declaració, Forn va remarcar que, durant el 21-D, els agents van disposar de 4 hores per anar a votar, a diferència del dia del referèndum, que no tenien aquesta opció perquè va ser declarat ‘il·legal’ pel Tribunal Constitucional espanyol.

En una entrevista publicada un any després del referèndum Nieto va dir que haurien calgut entre 60.000 i 90.000 efectius per a l’1-O. Davant de la pregunta de la defensa, Nieto ha dit que es referia a una xifra per ‘evitar imatges’ de persones anant a votar o obrint col·legis, però que per a acomplir a l’ordre d’impedir el referèndum els 6.000 agents destinats per part de les forces policials espanyols era suficient. ‘Amb 6.000 efectius que treballaven aquell dia es va aconseguir que el que va passar l’1-O no fos un referèndum’, ha manifestat.

Lamenta la investigació a policies

Nieto ha lamentat que ‘diverses de desenes’ d’agents estiguin essent investigats per jutges per l’acció d’aquell dia. ‘Hi ha un nombre important de persones que pateixen aquesta situació, espero que aviat deixin de ser investigats i s’evidenciï que no van tenir cap responsabilitat i que van actuar seguint la llei’, ha reblat. Tot i reconèixer que no s’havien desplegat unitats de mediació, Nieto ha assegurat que sempre hi va haver un ‘requeriment previ’ als ciutadans concentrats abans d’intervenir.

Nieto ha explicat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil no van actuar el 20-S perquè de fer-ho ‘hauríem tingut un problema competencial’. De fet, ha dit que també hi podria haver hagut ‘un problema de seguretat per als efectius i persones que estaven allà’ perquè la ‘no presència’ d’agents dels mossos ‘havia permès una sensació que no hi havia límits que va portar a la destrossa absoluta de vehicles de la Guàrdia Civil’. Nieto, però, ha admès que aquell dia no hi va haver cap detenció.

En resposta a l’advocat Andreu Van den Eynde, Nieto ha insistit a defensar que hi va haver actes de violència durant el 20-S a les portes del departament d’Economia ‘amb una proporció evident i elevada’, posant com a exemple els danys als vehicles i en el fet que es mantingués ‘aïllada’ a la comitiva judicial. ‘És una mostra important de violència’, ha defensat.

Sobre el registre que van intentar fer a la seu de la CUP i que no es va produir, ha dit que formava part d’un ‘mandat judicial per requisar material del referèndum’, tot i no reconèixer que els agents van intentar fer el registre sense una ordre directa del jutjat que els permetés entrar.

Armes als vehicles

L’ex-secretari d’estat de Seguretat ha explicat que no va ser fins més tard hi havia armes dins dels vehicles de la Guàrdia Civil, ‘com és habitual’. Tanmateix ha insistit que aquella actuació era sota mandat judicial i que a ell no l’havien d’informar. ‘Existia una custòdia que es va mantenir fins que el nombre de persones que hi havia a l’entorn va desaconsellar la permanència a l’entorn’, ha argumentat, ‘posteriorment se’m va informar del que va passar amb les armes, no en el moment que estava passant’.

A preguntes del lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha dit que no li ‘consta’ que s’hagi obert una investigació sobre la custòdia d’aquestes armes però que no ‘descarta’ que s’hagi fet.

Calendari del judici contra el procés

Les declaracions dels testimonis continuaran demà amb Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policíac de l’1-O; Sebastián Trapote, ex-cap superior de policia de Catalunya; Ángel Gozalo Pascual, ex-cap de la Guàrdia Civil a Catalunya; Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos; Emilio Quevedo, comissari dels Mossos d’Esquadra; Cristina Manresa, cap de la regió metropolitana nord de Barcelona dels Mossos d’Esquadra.

Dimecres serà el torn de Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona; del propietari de l’hotel Gaudí de Reus; del propietari de l’hotel Travé de Figueres; Pedro Buil Armengol, capità de la marina mercant que va enviar una carta al jutge Pablo Llarena arran de la negativa de la Generalitat perquè el vaixell conegut per ‘Piolín’ atraqués al port de Barcelona; de Vicent Nos, vinculat a un sistema de votació telemàtica per l’1-O; de Quim Franquesa, soci de Vicente Nos; de Teresa Guix Requejo, presumpta perceptora de fons; d’Olga Solanas García, de Focus Media SL; de Ferran Burriel, de Nothingad Comunicación SL; de Núria Llorach, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i de Xavier Xirgo, director del diari el Punt-Avui.

L’últim dia amb sessió d’aquesta setmana serà dijous, quan declararan Pablo Raventós, ex-director general d’Unipost; Albert Jaime Planas, d’Unipost; Francisco Juan Fuentes, d’Unipost; Antonio Manuel Santos Falcón, d’Unipost; David Palanqués, responsable de transformació digital del Departament de Treball; José Oriol González, gerent de l’empresa Buzoneo Directo SL; Rosa María Sans, del servei de Programació d’Activitats de la Generalitat; Enric Vidal, coordinador d’Acció Política d’ERC; i Enrique Mary Iriarte, treballador d’Artyplan SL de Vic.