Era el 19 de desembre quan Jordi Puig, un dels noms de referència de l’independentisme dels anys vuitanta, va decidir que no podia continuar aturat veient les injustícies que es cometien a Catalunya. Necessitava fer alguna cosa.

El detonant va ser la vaga de fam dels presos polítics. ‘Vivint a Mallorca, què pots fer per ells? Assistir a algun sopar groc o anar a Palma, a la plaça de Cort, ajuntar-te amb el grup de gent que, plogui o nevi, canta pels presos. I això està molt bé, s’ha de fer. Però quan veig que fan vaga de fam, em dic a mi mateix que he de fer alguna cosa en positiu’, explica Puig. I va decidir de mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics i a favor de la República catalana d’una manera particular.

Volia fer de la seva limitació física un estímul per a dur el missatge independentista arreu del país. Per això va emprendre una ruta sobre la seva cadira de rodes per tots els Països Catalans. Va començar a Cas Concos, a Mallorca, i va anar cap a Menorca i Eivissa. La intenció és arribar a Salses i, d’aquesta manera, haver travessat tot el país, en una ruta que calcula que és d’uns tres mesos.

Ara ja fa gairebé dos mesos que roda, i ha fet molts quilòmetres. De les Illes va anar cap a Crevillent (Baix Vinalopó) i ha anat pujant. Ja ha travessat tot el País Valencià i ara és al Principat. Ahir va arribar a Calaf.

La ruta la fa pel voral de les carreteres. Sempre amb la col·laboració dels veïns dels pobles que visita, que l’acompanyen en els trams més complicats. ‘He d’esquivar algun camió que ve de cara. Sempre hi ha algun ensurt. Però vaja, la vida és un risc. I tenim gent a la presó i a l’exili, de manera que tampoc no és gaire espectacular’, deia Puig en una entrevista a VilaWeb.

Diu que amb aquesta acció no vol tan sols mostrar la solidaritat amb els presos i exiliats, sinó també reivindicar que la nació va molt més enllà de les quatre províncies de Catalunya. ‘Per mi, els Països Catalans no són un mapa ni un concepte ideològic, sinó un mapa de gent, de cares, de persones que fa quaranta anys que conec i que he conegut ara. I vull reivindicar que el Principat no oblidi les Illes Balears ni el País Valencià. Hi som i hi som des de fa molt de temps, aguantant i lluitant en unes condicions duríssimes. Vull reivindicar tota aquesta gent.’

Precisament, aquesta és la gent que l’ha anat acollint durant la ruta i que tan orgullós l’ha fet sentir. Són molts els qui li han obert casa seva hi dormís. Uns altres li han donat menjar i l’han acompanyat uns quants quilòmetres amb el cotxe per evitar els punts més perillosos de la ruta. I és que, malgrat que és una acció personal, Puig no ho podria fer tot sol. Li calia la col·laboració de la gent, i l’ha tinguda. Gent que ha estat al peu del canó mostrant la solidaritat amb Jordi Puig i també amb els presos polítics i exiliats.

Puig sap de primera mà què és la presó. Arran de la seva militància, va estar empresonat 1.663 dies, és a dir, quatre anys i mig. Va ser condemnat per un tribunal militar a vuit anys de presó dictada per l’assalt frustrat a la caserna de Berga, que va ser atribuït a ETA político-militar. Va sortir en llibertat condicional el 1985. Molts anys més tard, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’estat espanyol per no haver-li respectat la presumpció d’innocència.

El 21 de març de 1990, li esclatà un artefacte que manipulava al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners. Va ser arran d’aquells fets que li van haver d’amputar les dues cames i des d’aleshores va en cadira de rodes.

Jordi Puig continua en ruta i cada dia explica la gesta al compte de Twitter @Cami_Republica. Ací podeu seguir els seus actes arreu del territori. Molt sovint, fa parada als actes grocs que es fan als pobles per on passen, alguns dels quals els hem recollit a la sèrie ‘No esteu sols’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb