cambres de comerç
Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona és una corporació de dret públic de més de cent trenta anys d’antiguitat i que té arrels i orígens (com més cambres) en institucions medievals reconegudes.

La major part d’empresaris del nostre país ignora absolutament què és la Cambra, quines activitats fa, quines funcions té i quins serveis presta (o podria arribar a prestar). Encara més, la immensa majoria no sap ni que n’és membre, ni que pot votar el seu representant.

D’ençà que va deixar de ser obligatori el pagament de la quota cameral, és Hisenda que dóna d’alta directament a la Cambra totes aquelles persones, físiques o jurídiques, que tenen una activitat econòmica, sense que elles ho arribin a saber.

Només a la Cambra de Barcelona hi ha aproximadament uns 425.000 empresaris censats. Dels quals, aproximadament un 56% són autònoms o microempreses. Un 40% són empreses de menys de 10 treballadors; i la resta representen únicament el 4%. Si parlem de ‘grans empreses’, sols n’hi ha unes 800.

Tanmateix, és precisament aquesta minoria, la de les grans empreses (vinculades a l’Íbex, al BOE, a la ‘llotja del Bernabéu’ i al sector més conservador i espanyolista de Catalunya), que controla la Cambra de Barcelona i l’espai de poder i de lobby que representa. Val la pena de recordar que la Cambra té un paper important a l’hora de nomenar les autoritats que governen institucions tan transcendents per a l’economia del país com el Port de Barcelona o la Fira.

La Cambra ha viscut sempre, doncs, d’esquena a la massa crítica (o immensa majoria) de l’empresariat català i de la societat catalana. No ha treballat mai de manera oberta, transparent i transversal en benefici dels autònoms, les microempreses, les petites i mitjanes o grans empreses no vinculades al poder de l’estat espanyol. Al contrari. Treballa només en benefici propi i li interessa que voti molt poca gent. És la clau de volta per a mantenir aquest status quo privilegiat.

Pensem, per exemple, que a les últimes eleccions a la Cambra hi van votar poc més de l’1% del cens electoral. Democràticament, tan ridícul com interessat.

Però, encara més, de les 60 cadires que té el ple de la Cambra només en surten a votació, directa i democràtica, 40. És a dir, dos terços. L’altre terç es reparteix de la manera més antidemocràtica que hom es pugui arribar a imaginar: 6 places, les vota directament el plenari entre els candidats designats exclusivament per Foment i per la PIMEC. I les altres 14 surten a subhasta per un mínim de 75.000 euros anuals. Literalment. Tal com sona.

No cal dir que aquestes 14 cadires se les queden les ‘grans empreses’ que, al mateix temps, són les que han mirat sempre de garantir la molt baixa participació per tal d’assegurar-se el control total de la situació. I a fe de Déu que han reeixit.

D’aquesta manera, tenim –per exemple– que el representant de la immensa xarxa de petits comerciants de Catalunya és –ni més ni menys– ‘un petit comerciant’ com El Corte Inglés, que és, en definitiva, qui teòricament ‘defensa’ els seus interessos. Tan patètic com extravagant.

Ens trobem, per tant, davant una estructura profundament antidemocràtica, envellida, anquilosada i endogàmica. Una estructura que no vol participació, ni representativitat veritable. Una estructura que ha viscut enterament submisa al poder de l’estat espanyol i que ha perdut miserablement el temps (pel que fa als interessos dels empresaris catalans i de Catalunya), si més no durant aquests últims vuitanta anys. Només cal recordar –com a exemple paradigmàtic de tot plegat– què s’ha fet i s’ha aconseguit en relació amb el mal anomenat ‘corredor mediterrani’. Res –en absolut– de productiu, malgrat la imperiosa necessitat, l’unànime clam popular, els ajuts rebuts de la UE i la preeminència de l’economia catalana. Res de res.

La Cambra és un lobby (molt mal utilitzat de qualsevol punt de vista, atesos els resultats) i una veritable estructura d’estat que –de moment– només ha mirat l’àmbit empresarial català des de la perspectiva d’Espanya i de la ‘gran empresa’, exclusivament. Amb la mentalitat i l’imaginari espanyol inserits al moll de l’os, tot menystenint –expressament i voluntària– el gran canvi de paradigma de la major part de la societat catalana i de la massa crítica de l’empresariat durant aquests últims anys: el sobiranisme, l’independentisme i la República Catalana.

És per tot plegat que la candidatura Cambres: Eines de País creu que cal un veritable reset de la institució. Que ens cal, com a país, governar una estructura d’estat des de l’independentisme. Una estructura que esdevingui, gràcies al vot dels sobiranistes, un pilar fonamental de la República Catalana. És una oportunitat històrica que no es pot deixar escapar per cap motiu.

En definitiva, cal convertir la Cambra en una estructura d’estat al servei de Catalunya i dels empresaris (autònoms, microempreses, petites, mitjanes i grans empreses, no sotmeses als interessos de l’Íbex, de l’unionisme i del 155).

Cal una Cambra que sigui representativa, democràtica i participativa. Una Cambra amb valors republicans, on l’empresariat sigui el protagonista de debò. Que assumeixi el desafiament de crear conjuntament el futur, tot posant damunt la taula necessitats, objectius i esforç.

La candidatura Cambres: Eines de País no ha presentat cap candidat a ‘president’ perquè no és presidencialista. No se’n pot ser si, de veritat, es vol la implicació de tothom i el protagonisme real de l’empresariat. La candidatura no vol presidir, sinó governar. Governar amb els empresaris. Aquesta és la clau. Encara més, és l’única candidatura que, ara mateix, pot nomenar indistintament una dona o un home com a potencial president i repartir o compartir el mandat. Tot és obert.

Un compromís irrenunciable de la candidatura és, també, la voluntat de ser ‘facilitadors’. Gent que s’ha posat entre cella i cella facilitar instruments a l’empresariat perquè les coses passin.

Gent que vol que l’empresariat se senti partícip, representat i servit. Amb valors com l’agilitat, la intel·ligència digital, l’adaptació als nous entorns, l’obertura a noves perspectives i mirades, la creativitat, l’ètica i –en qualsevol cas– amb un compromís irrenunciable amb els interessos i la construcció de la República Catalana.

I en aquesta perspectiva treballarem per facilitar a tot l’empresariat elements com la formació, la internacionalització, la innovació tecnològica, el finançament, l’assessorament i la recerca d’oportunitats. Reivindicarem –sense submissions– les millors infrastructures sense excepcions, amb garanties d’equilibri econòmic, social i ambiental. I, naturalment, mirarem el món de Catalunya estant.

Perquè és així com s’ha de canviar un imaginari exclusivament ‘espanyol’ i ‘espanyolista’. Mirant a Brussel·les, a la Unió Europea i al món sencer. Exigint i donant allò que, com a catalans i europeus, ens correspon. Ja n’hi ha prou de servilisme i de col·laboracionisme interessat amb l’estat espanyol. Prou d’amagar la veritable voluntat de la majoria de l’empresariat català. Prou d’humiliar-nos, tot acceptant, amb submissió complaent, allò que l’estat i la Corona exigeixen. Omplirem de dades objectives Brussel·les i el món. Pressionarem i reivindicarem allà on toca i no allà on tan sols s’ha volgut sistemàticament abaixar el cap. És l’única manera de fer sentir la nostra veu i els nostres interessos com a empresaris i com a poble.

La responsabilitat és ara vostra, com a electors. Us recomano que comproveu si sou censats, tot entrant a la pàgina web de la Cambra. Tindreu sorpreses. Moltes. Gent que hi hauria de ser, dissortadament no hi és. Però molta gent (molta) que ni us imagineu que hi sou us hi trobareu i podreu exercir el vostre dret de votar. Podreu decidir, avui, una cosa molt important per al nostre futur. Consulteu també, si us plau, la pàgina web tuvotestucomptes.cat. Hi trobareu tot allò que heu de fer, tant si sou persona física com jurídica.

Aquestes eleccions són una gran oportunitat per al país en un moment transcendental. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Si voteu, el país us ho agrairà. Si no ho feu, haureu d’assumir que no voleu estructures d’estat al servei de Catalunya. Us desitjo la millor elecció.

Podeu votar telemàticament del 2 al 6 de maig i presencialment el dia 8.

Som-hi!

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb