Jordi Casassas: “A la Universitat Catalana d’Estiu convidem tothom, però hi ha determinats partits polítics que deixen de venir”

Entrevista al rector de la Universitat Catalana d'Estiu, que avui comença a Prada de Conflent

VilaWeb
Redacció
16.08.2022 - 21:40
Actualització: 16.08.2022 - 21:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui comença a Prada de Conflent la cinquanta-quatrena Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Tradicionalment, ha estat emprada pels diversos polítics que hi participaven com el lloc on donar per acabades les vacances d’estiu i llançar algunes idees que voldrien que marquessin el curs polític a punt de començar. Enguany, al Principat, el curs va acabar de manera convulsa amb la destitució de Laura Borràs com a presidenta del Parlament de Catalunya. I Borràs serà l’encarregada de clausurar els cursos de l’UCE, potser en la seva primera compareixença pública després d’aquells dies. Per la seva banda, el president Pere Aragonès ha delegat la inauguració en el representant de la Generalitat a Perpinyà.

De tot això i del paper que ha de tenir la Universitat Catalana d’Estiu de Prada en parlem amb el rector, l’historiador Jordi Casassas, tot just unes hores abans de la inauguració oficial. Casassas parla de presències i absències destacades i reivindica el paper de l’UCE com a espai acadèmic que abraça el país sencer que es projecta al món.

El lema triat enguany, “Països Catalans, Europa, Espanya: Conflictes, aspiracions, possibilitats”, a què respon?
—Respon a una anàlisi de la realitat dels Països Catalans en el context en què es mou, que és, sobretot, Catalunya, Europa i Espanya, i l’anàlisi d’on som en aquest moment. I quan dic on som, no em refereixo políticament i prou, sinó que també són les perspectives culturals, lingüístiques, socials, econòmiques, energètiques, de despoblament, etc. Tot aquest conjunt. Som una universitat i abordem aquestes qüestions de manera sistemàtica i universitària.

El premi Canigó és atorgat a Martí Boada, un científic ambiental amb un discurs propi en una època en què es viu una crisi de sostenibilitat molt important.
—Una crisi ambiental molt important, certament. És un reconeixement a la seva llarga trajectòria a la nostra universitat, i a la presència de treball i de compromís amb el país.

Políticament, el Principat és en un moment de cruïlla. El curs polític es va acabar amb la destitució de Laura Borràs de la presidència del parlament i Borràs serà la responsable de clausurar l’UCE enguany.
—Nosaltres teníem previst, i així ho vam demanar, que el president de la Generalitat de Catalunya inaugurés el curs i que la presidenta del parlament el clausurés. La presidenta aleshores va dir que sí, però el president va delegar-ho en el responsable de l’oficina de la Generalitat a Perpinyà. Aquest senyor vindrà i parlarà, esperem, en nom del president. Després va passar allò de la destitució, expulsió, digues-li com vulguis, que, com a opinió personal, diré que em sembla una mala cosa per al país. Com que s’hi havia compromès, vindrà. I ara la convidada a fer la clausura serà una ex-presidenta del parlament i una intel·lectual destacada del país i una catalanista i independentista reconeguda i de pes.

Considereu un menysteniment cap a l’UCE que el president Aragonès hagi excusat la seva presència?
—No. No ho crec. Prefereixo pensar que té una agenda i uns compromisos molt importants que no li permeten de venir. Dit d’una altra manera, nosaltres no som una universitat de partit. Som una universitat amb un compromís amb un col·lectiu humà i social, econòmic, polític, ambiental dels Països Catalans, però no de cap partit polític. Passa que últimament alguns partits, o polítics d’un partit determinat, vénen una mica menys i els altres continuen venint tant com venien. Per tant, no hi veig cap problema, quant a la universitat.


—Una altra qüestió és que, normalment, a l’època del franquisme, la Universitat Catalana d’Estiu de Prada complia un paper, i després ha anat complint-ne un altre. Normalment, en aquesta setmana, ja avançat l’agost, molts polítics pujaven a Prada per comentar en públic i també amb la premsa les línies bàsiques dels projectes, els programes, i les iniciatives que volien emprendre i desenvolupar durant el curs següent. Ara, amb la complexitat institucional i tot plegat, això no és tan habitual, tot i que darrerament sí que s’ha fet servir per llançar globus sonda per veure com reaccionava l’opinió pública respecte d’alguns temes. Això, a vegades, ha fet que saltés a mitjans de comunicació espanyols, i no sé si això es recollia com un símptoma o el que fos. De tota manera, he d’agrair a tot el col·lectiu de la premsa tot el seguiment que fan de tot allò que passa a Prada. Imagino que la Universitat continua complint un paper determinat en tot això.

Aquest paper de llançar idees i programes per al curs que comença, dieu que l’ha perdut una mica. Quin diríeu que és ara el paper de la Universitat Catalana d’Estiu?
—És una universitat i, per tant, té estudiants de diferents tipologies. Ara n’hi ha pocs, perquè, arran del xoc de la pandèmia, també es fa de manera virtual. En conseqüència, defenso a mort que això és una universitat. I és catalana i té una història darrere que la fa molt especialment catalana, dels Països Catalans. Malgrat que s’ha convidat diferents forces polítiques, la participació ara ha variat. Poso com a exemple la presència del president Maragall o del conseller Nadal. Personatges destacats del món socialista català que han tingut un paper molt important a Prada.

Ara han deixat de venir.
—De mica en mica, hi ha partits que no s’hi han sentit identificats, o no han pogut venir, o no han volgut venir. A mi m’estranyen, per exemple, negatives de la CUP a venir, però mira, això és un poc igual, no? Nosaltres fem l’oferiment. Això no obstant, repeteixo que és una universitat no de partit. És una universitat polititzada perquè la realitat catalana és una realitat polititzada.

Parleu d’una universitat del país sencer, però la participació de membres dels governs valencià i de les Illes és la que voldríeu?
—No. La presència de les Illes és més important. La participació institucional del País Valencià és molt menys de la que nosaltres voldríem. Hi ha alguna universitat, com ara la d’Alacant, i algunes personalitats d’allà que normalment tenen bona disposició. Però penso que hi ha molta prudència a l’hora de venir.

A què ho atribuïu?
—Jo interpreto que hi ha problemes d’equilibris polítics i d’opinió pública al País Valencià que fan que hi hagi aquesta prudència, però, en tot cas, les invitacions s’han fet, és clar.

Enguany, que es commemora l’Any Fuster i que és present al programa de l’UCE, s’ha convidat la consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana?
—Sí. S’ha convidat la gent. A la taula rodona hi ha representació valenciana, per descomptat. Però les coses són com són.

Parlant ara de presències, quines en destacaríeu del programa d’enguany?
—N’hi ha unes quantes. Cada any fem un acte de política internacional i enguany vindrà Alex Salmond. Em sembla un fet molt destacable de l’acollida que té aquesta universitat entre els ambients independentistes europeus. Que una personalitat d’aquesta magnitud vulgui venir ens omple de satisfacció. També em sembla molt interessant un acte que fem per segon any consecutiu, que és convidar les universitats de la Xarxa Vives a debatre el model universitari dels Països Catalans, i entre aquestes, l’UCE. També vindrà el conseller Argimon. Em sembla un acte valent d’aquest conseller, que vengui a parlar d’un sistema sanitari tensat com és el català. Això és només una mostra. Hi ha uns actes molt singulars que sobresurten del programa ràpidament.

Fem aquesta entrevista just vint-i-quatre hores abans de la inauració. Quins són els vostres desigs per a enguany?
—Normalitat i força!

Després de la pandèmia, enguany encara no és un certamen amb presència normal.
—No encara. Seguim el mateix model que l’any passat perquè encara no podem anar a l’institut Reonouvier, que és on podem oferir totes les possibilitats d’acollida adequades. Ara encara hem de fer un model híbrid entre l’assistència presencial, amb limitació de cabuda, i l’emissió en línia.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes