Jordi Borràs: “M’ha censurat un dels festivals de periodisme més importants del món”

“Que em censurin imatges al Visa Pour l’Image denota la manca de saber fer de la direcció del festival.” El fotoperiodista Jordi Borràs, col·laborador entre més mitjans de l’ACN, es manifesta així de contundent per la decisió del certamen d’eliminar les fotografies de Marine Le Pen que formaven part del seu projecte Tots els colors del negre, que retrata l’ascens de l’extrema dreta a Europa. Les fotografies es van projectar el 5 de setembre al Campo Santo de Perpinyà davant un auditori de dos mil cinc-cents espectadors, i Borràs va comprovar amb sorpresa que les instantànies de Le Pen no hi eren. “M’ha censurat un dels festivals de periodisme més importants del món”, denuncia Borràs, que creu que tardarà temps a tornar a ser seleccionat.

“El director del festival em va dir que trobava fluixes les fotografies de Le Pen en comparació amb les de neonazis tatuats, però el projecte inclou també imatges de dirigent polítics europeus, com ara Viktor Orbán, dels demòcrates suecs i d’Andrzej Duda”, explica Borràs a l’ACN.

“Són polítics que no són neonazis tatuats, sinó membres de la dreta radical conservadora, o en el cas de Le Pen, de la dreta radical populista, que avui dia dirigeixen països europeus. Ella no en dirigeix cap, però és una figura clau en tot això. Jo creia més que justificada la seva presència”, afegeix.

Tenint en compte les explicacions que li ha donat el festival, Borràs conclou que això que ha passat és un acte de censura de caràcter polític. Un fet que lamenta, atès que en un principi havia celebrat la decisió del festival d’exposar el seu projecte, i més encara tenint en compte que el batlle de Perpinyà és Louis Aliot, ex-parella de Marine Le Pen.

Borràs va denunciar els fets amb un article a la premsa que, segons que diu, ha tingut ressò a diferents mitjans francesos. És conscient que això ha causat maldecaps a la direcció del festival, però ho considera un acte de justícia i d’autodefensa, perquè es vegi clar que no hi ha hagut una qüestió d’autocensura, sinó de censura i prou.

“Sóc molt feliç d’haver pogut exhibir el projecte al Visa Pour l’Image, però em queda el regust amarg tant de la censura com del fet que es parli més d’això que d’una feina que fa catorze anys que faig”, explica Borràs amb relació a la tasca de retratar l’auge de l’extrema dreta a Europa.

“És molt possible que aquest rebombori causi prou malestar a la direcció del Visa per no seleccionar-me més. Espero que el temps no em doni la raó i que si presento un altre projecte, s’actuï de manera deontològica, però malauradament veient les pràctiques i les excuses del festival molt em temo que tardaré molt temps a tornar-hi a ser presentat, i això no seria just”, rebla.