Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

De fotografies a pintades a les parets i de les falles als còmics, passant per cartells, música, cinema i literatura, a la València dels anys setanta i vuitanta es va cultivar tot un món cultural al marge de l’ortodòxia de l’època. La contracultura valenciana de la transició va mostrar que hi havia un món possible més lluminós i que la vida quotidiana podia canviar. Per a reivindicar-ne el valor artístic i cultural, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha inaugurat l’exposició ‘Contracultura: resistència, utopia i provocació a València‘, que es podrà veure fins el 17 de maig.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

La mostra, comissariada per Alberto Mira, destaca els trets distintius de la contracultura valenciana enfront d’altres manifestacions culturals semblants arreu, amb senyals d’identitat pròpia, com ara l’horta, les falles i l’estatut. Aquelles expressions artístiques, segons que explica Mira, van ensenyar a pensar de manera diferent. El llegat, diu, és que ‘som una mica més oberts i dialogants, és saber assimilar allò que tenim al voltant sense posar barreres’. 

La mostra té dues línies artístiques: una d’estètica, en què es vol fer reflexionar l’espectador sobre què és l’art i com poden contribuir-hi les expressions artístiques contraculturals; i una altra d’historicista en què es convida el públic a dialogar amb el moment històric que abraça del 1968 fins al 1990, gairebé.

El recorregut comença amb imatges dels anys setanta en què la contracultura s’enriqueix amb les col·laboracions entre cinema, art gràfic i literatura, amb obres de Rafa Gassent i Lluís Fernàndez. ‘Contracultura’ té una secció dedicada a les falles, que des de mitjan anys setanta van revitalitzar-se amb iniciatives que volien un model festiu diferent. La mirada contracultural intentava de recuperar aspectes de la festa que la cultura oficial havia arraconat. 

La mostra també parla del feminisme, que mitjançant l’estètica va lluitar per qüestionar els estereotips que limitaven i deformaven imatges de la dona. A més, València també va ser un lloc de convergència de contracultures, com el punk i els locals on es començava a desenvolupar la teoria queer i el missatge de ‘som allò que volem ser’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.