Israel aprofita la caiguda d’Assad per ocupar sigil·losament el sud de Síria

  • Els residents del sud del país temen que Israel ocupi de manera permanent la zona, rica en recursos hídrics

VilaWeb
Detall d'un tanc israelià en una carretera de la zona tampó del sud de Síria que Israel ha ocupat d'ençà de desembre (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post).
03.02.2025 - 21:40
Actualització: 03.02.2025 - 21:43

The Washington Post · Loveday Morris, Zakaria Zakaria i Meg Kelly

Jubata Al-Khaixab, Síria. Quan l’exèrcit israelià va irrompre en un seguit de pobles sirians, ara fa gairebé dos mesos, els soldats van assegurar als residents que no s’hi estarien gaire de temps, i que tan sols volien vetllar per la seguretat de la zona després de la caiguda del règim de Baixar al-Assad.

Però les excavadores que van començar a veure’s a la zona després de l’arribada dels soldats suggereixen que la presència d’Israel podria ser més permanent que no pas diu l’exèrcit.

“Construeixen bases militars. Com pot ser que això sigui temporal?”, es demana Mohammed Muraiwid, el batlle de Jubata Al-Khaixab.

Les imatges per satèl·lit examinades per The Washington Post mostren més de mitja dotzena d’estructures i vehicles que franquegen la nova base, replicada vuit quilòmetres més al sud. Una carretera de nova construcció connecta ambdues estructures amb els Alts del Golan, una part de Síria que Israel va ocupar durant la guerra del 1967. Uns quilòmetres més al sud es pot veure una gran excavació que podria correspondre’s a les obres de construcció d’una tercera base.

Quan feia unes hores que el règim d’Assad havia caigut, el desembre passat, els tancs israelians van travessar la “línia Alfa” que havia delimitat la frontera entre Israel i Síria els darrers cinquanta anys, i es van endinsar en la zona tampó custodiada per l’ONU en territori sirià.

Una base de l’ONU al sud de Síria, aquest gener (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post).

Durant aquests darrers dos mesos, les tropes israelianes han entrat i sortit a plaer de la zona tampó, teòricament desmilitaritzada en virtut de l’alto-el-foc signat l’any 1974 per Israel i Síria. El govern de Netanyahu, per la seva banda, ha explicat que considerava que l’acord havia deixat de ser vigent d’ençà de la caiguda del règim d’Assad. En alguns punts, les tropes israelianes han avançat fins i tot més enllà dels límits de la zona tampó, segons que expliquen representants del govern sirià.

En declaracions a The Washington Post, el ministre de Defensa sirià, Murhaf Abu Qasra, descriu l’avenç israelià com”una violació de la sobirania del poble sirià”.

“Aquesta incursió no té cap justificació”, diu, i explica que un dels grans pretexts d’Israel per a intervenir a Síria –la presència de forces controlades per l’Iran al país– ha desaparegut d’ençà de la caiguda del règim d’Assad, aliat estret de Teheran. “Ells tenien un problema amb l’Iran, i nosaltres els l’hem resolt”, explica el ministre.

Meitat superior: comparació entre les imatges de satèl·lit al novembre, un mes abans de la caiguda del règim d’Assad, i a final de gener, en què s’aprecia la construcció d’una base israeliana a Jubata al-Khaixab. Meitat inferior: comparació entre les imatges de satèl·lit de final de desembre i final de gener en un altre poble de la zona, que mostren la construcció d’una segona base israeliana (fotografia: Planet Labs/The Washington Post).

Les dues noves construccions, situades en un territori controlat per Síria fins fa poc, sembla que són bases d’observació avançada, similars a les que Israel ha construït als Alts del Golan. Les imatges de satèl·lit mostren també la construcció d’una nova carretera que s’estén des de la línia de la frontera fins al cim d’un pujol a prop de la vila de Kodana, un emplaçament que podria proporcionar a les forces israelianes un nou punt de vigilància.

Comparació entre les imatges de satèl·lit de mitjan desembre i final de gener prop del poble de Kodana, al sud de Síria, en què s’aprecia la construcció d’una carretera de terra que connecta el cim d’un pujol amb els camins circumdants (fotografia: Planet Labs/The Washington Post).

Per construir la base de Jubata Al-Khaixab, Síria, Muraiwid explica que les excavadores israelianes han arrencat arbres fruiters que formen part d’una reserva natural protegida. “Els hem dit que ho considerem una ocupació”, diu el batlle.

D’ençà que van penetrar a la zona tampó, els soldats israelians també han clausurat carreteres, assaltat edificis privats, desplaçat residents i, fins i tot, obert foc contra manifestants que en protestaven la presència, segons que expliquen el resident de la zona.

“Ningú no sap què fan, i ningú no s’atreveix a preguntar”, diu Budour Hassan, de 55 anys, mentre recull fulles per al te a pocs metres d’un control israelià.

Hassan deixa momentàniament de feinejar al jardí després de sentir que s’hi acosta un tanc israelià (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post).

En resposta a les preguntes sobre la naturalesa i durada de les seves activitats a Síria, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) es limiten a dir: “Els efectius de les FDI operen al sud de Síria, tant a la zona tampó com en altres punts estratègics, per protegir els residents del nord d’Israel.” El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha explicat que la presència de tropes a la zona seria indefinida, tot al·legant qüestions de seguretat nacional. El nou govern sirià ha reiterat que es comprometia a respectar l’acord del 1974, en què es va establir la zona tampó que separa Israel de Síria.

Quant a les informacions que diuen que els soldats israelians han obert foc contra els manifestants sirians, les FDI asseguren que han actuat “d’acord amb els procediments operatius habituals” i expliquen que, abans de disparar, havien demanat als manifestants que s’allunyessin dels soldats.

La incursió en territori sirià arriba en un moment en què les FDI ocupen uns quants territoris situats més enllà de les fronteres d’Israel. A Gaza, l’exèrcit israelià ha destruït milers d’edificis en uns 800 metres de la frontera amb el pretext d’establir una “zona especial de seguretat”. Durant la guerra contra l’Hesbol·là al Líban, l’exèrcit israelià ha arrasat de manera sistemàtica els pobles de prop de la frontera que separa ambdós països.

“Potser [els representants del nou govern de Síria] tenen un tracte amb Israel del qual no sabem res”, explica Hayel al-Abdul·là, el cap tribal d’una petita vila de la zona. Abdul·là explica que les tropes israelianes van blocar fa poc una carretera que menava a casa seva. “Els vaig dir que això no era Gaza, que no ens podien anar recloent així com així.”

Els néts de Hayel al-Abdul·là caminen per una carretera als afores del seu poble (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post).

El ministre de Defensa sirià explica que el seu exèrcit està preparat per tornar a les zones del sud del país que les forces d’Assad van evacuar durant la caiguda del règim, algunes de les quals han estat ocupades d’aleshores ençà per Israel. Damasc ha encetat negociacions amb Israel, mitjançant la intervenció de l’ONU i els Estats Units, per a arribar a un acord, segons que explica Abu Qasra.

Les FDI diuen que un dels seus objectius a la zona tampó és confiscar tantes armes com sigui possible per evitar atacs contra els pobles de la frontera nord d’Israel. Però Muraiwid explica que a Jubata Al-Khaixab ja no queda cap arma, atès que els residents van accedir a lliurar-les voluntàriament els primers dies de l’ocupació per evitar els assalts que l’exèrcit israelià havia comès en altres pobles de la zona.

Però, després d’aquell lliurament, els soldats israelians van tornar dues vegades més al poble. “La tercera els vaig dir que, en cas que continuéssim tenint armes, les lliuraríem al nou govern sirià, no pas a Israel”, diu Muraiwid.

Tot i les objeccions internacionals, Israel va annexionar l’any 1981 els Alts del Golan, que fins aleshores havia estat territori sirià. En aquell moment, Israel va justificar la decisió com una mesura necessària per a evitar els atacs sirians contra les granges del nord del país. Però l’altiplà és també una zona clau per al subministrament hídric d’Israel, atès que és d’on flueix l’aigua que alimenta la mar de Galilea i el riu Jordà.

Muraiwid assenyala uns terrenys ocupats per Israel de casa seva estant (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post).

La zona tampó inclou una presa que subministra aigua a gran part del sud de Síria. Els residents locals sospiten que Israel vol apoderar-se de l’aigua i de més recursos de la regió. Tot i les operacions militars a la zona, l’exèrcit israelià assegura que no ha pres el control de la presa.

Els sirians que viuen a la zona tampó, entre els quals, el dirigent tribal Abdul·là, no han tingut més remei que acostumar-se a un conflicte que ha anat esclatant de manera puntual aquestes darreres dècades. Alguns edificis continuen tenint marques de bala, producte d’anys de batalles entre el règim sirià, els rebels i l’Hesbol·là.

Molins de vents als Alts del Golan, vists de Jubata al-Khaixab estant (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post).

Ara els residents de la zona temen que l’ocupació israeliana els obligui a desplaçar-se eventualment. La capital regional de Madinat al-Baath, situada a un quilòmetre i mig de la línia Alfa, va ser construïda el 1986 pel règim sirià per acollir els desplaçats sirians provinents dels Alts del Golan. Israel no ha permès mai de tornar a la gran majoria dels 100.000 sirians que es calcula que vivien en el territori abans de l’ocupació.

“No permetrem que la història es repeteixi”, explica Bilal Suleiman, batlle d’un dels municipis de la regió. “La possibilitat que acabem marxant d’ací és una entre un milió”, reitera.

Israel ha permès de tornar a la majoria de sirians, els quals va obligar a abandonar les seves llars durant l’avenç inicial dels seus soldats, el desembre passat. Tanmateix, algunes famílies afirmen que continuen sense poder tornar a casa.

Marques d’un tanc en un carrer malmès durant un assalt nocturn israelià al sud de Síria (fotografia: Salwan Georges/The Washington Post).

“La majoria de gent ha pogut tornar, però a mi m’han dit que ara casa meva formava part d’una zona militar”, diu Jadal·là Hamoud, un ramader de la zona. Explica que s’allotja amb la dona i els vuit fills en un poble de la vora, a casa d’uns amics. Ha aconseguit de convèncer un altre ramader perquè tingui cura de les seves dues vaques i les seves quinze ovelles, però ha hagut de desempallegar-se dels gossos i les gallines perquè no tenia lloc on guardar-los.

Les FDI, per part seva, neguen que hi hagi famílies desplaçades a la zona.

En un intent de distanciar-se del govern d’Assad, la ciutat va canviar formalment de nom al desembre, poc després de la caiguda del règim. Ara es diu Madinat al-Salaam, que vol dir “Vila de la pau”.”Potser no van captar el missatge”, explica un resident mentre assenyala un tanc israelià situat a pocs metres.

Kelly informa de Washington estant.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor