L’IRB descobreix com les mateixes mutacions genètiques cel·lulars causen leucèmies diferents

Un estudi de l’IRB Barcelona ha revelat que les mateixes mutacions genètiques poden donar lloc a leucèmies molt diferents, cosa que també fa diferent la progressió de la malaltia i la resposta a la teràpia. Aquestes diferències poden explicar per què no totes les cèl·lules mare de la sang responen de la mateixa manera quan adquireixen una mutació i que l’estat previ de la cèl·lula influeix en el desenvolupament del càncer. L’estudi, finançat per la Fundació Cris contra el càncer i encapçalat per l’investigador ICREA Alejo Rodríguez-Fraticelli, s’ha publicat a la revista Cell Stem Cell.

Les leucèmies mieloides es troben entre els càncers de la sang més agressius i presenten taxes de supervivència baixes. Avui dia, als pacients amb leucèmia se’ls fa una anàlisi genètica per saber quines mutacions tenen i així poder escollir el millor tractament per a ells. Tot i això, fins i tot entre aquells pacients que presenten la mateixa mutació, la progressió de la malaltia i la resposta a la teràpia poden ser molt diferents. En concret, els científics han identificat dos tipus cel·lulars, un més “fort” i uns altres més “sensibles” als estímuls inflamatoris. Aquesta característica prèvia influeix en la forma en què evoluciona la malaltia després d’adquirir les mutacions als oncogens. “En incorporar mutacions, ambdós estats cel·lulars poden derivar en leucèmia, però amb propietats biològiques diferents, que responen de manera diferent a la teràpia”, explica Rodríguez-Fraticelli.

El descobriment suposa un pas endavant en la comprensió de la gran varietat que hi ha en aquest tipus de càncers i subratlla la importància d’analitzar l’estat cel·lular previ a la mutació. Per poder fer aquesta investigació, l’equip va desenvolupar una tècnica anomenada STRACK (de l’anglès Simultaneous Tracking of Recombinase Activation and Clonal Kinetics). Amb la tècnica STRACK es fan servir codis de barres genètics per rastrejar cada cèl·lula i registrar-ne el comportament abans i després de la mutació. “Aquesta estratègia ha permès, per primera vegada, vincular l’estat inicial de cada cèl·lula amb les característiques canceroses posteriors”, expliquen Indranil Singh i el Daniel Fernández Pérez, primers autors de l’estudi.

A més, l’ús de models d’estudi de ratolí ha permès estudiar aquest procés en un entorn fisiològic complet, i amb característiques genètiques controlades, cosa que reforça la rellevància de les descobertes.

Avançant cap a teràpies més personalitzades

Les conclusions d’aquest treball suggereixen que, almenys en el cas de les leucèmies, no n’hi ha prou amb identificar la mutació genètica per decidir el millor tractament. L’estat previ de les cèl·lules, que pot incloure la seva reacció davant inflamacions repetides o canvis epigenètics, resulta determinant a l’hora de predir el tipus de tumor i la seva reacció als fàrmacs. Això podria estendre’s a altres càncers, ja que les cèl·lules a diferents teixits també acumulen “records” d’inflamació o altres danys, cosa que afectaria el seu comportament. Conèixer aquests factors, a més de la mutació, ajudaria a desenvolupar tractaments encara més personalitzats i estratègies preventives que se centrin a evitar hàbits que predisposin al desenvolupament de les variants més agressives de la malaltia.