The Washington Post · Golnar Motevalli i Arsalan Shahla

L’economia iraniana ja penjava d’un fil abans de l’esclat del conflicte contra els Estats Units i Israel, amb una taxa de creixement negativa, una inflació galopant i un risc omnipresent de crisi canviària. A tots aquests problemes, ara s’hi afegeix l’onada d’atacs contra la infrastructura civil i industrial del país, a més del blocatge naval imposat pels Estats Units als ports iranians.

Però, després de mesos de conflicte i malgrat el blocatge naval i les sancions, l’economia iraniana continua dempeus. No és casualitat: fa anys que Teheran és objecte de sancions econòmiques d’Occident, una experiència que ha fet el règim molt més resistent a conflictes i vicissituds econòmiques d’aquesta mena.

Mentre l’acord de pau amb els Estats Units sembla allunyar-se i les hostilitats amb Israel s’intensifiquen, l’Iran continua posant a prova la resiliència de l’economia mundial a còpia de mantenir tancat l’estret d’Ormuz, que en cas d’allargar-se el conflicte podria tenir un impacte catastròfic per al mercat mundial de l’energia i de certes matèries primeres clau.

Plou sobre mullat

Fa anys que l’economia iraniana brega amb una inflació elevada que ha fet que els aliments bàsics –com ara els ous, les patates, l’arròs i la carn– siguin com més va més inassequibles. Això ha empès molts ciutadans iranians a canviar el patró de consum. Alguns, fins i tot, han començat a substituir la carn vermella i el pollastre per alternatives més barates, com ara els processats a base de soja.

La caiguda dràstica de les exportacions de l’Iran –i, per tant, de les reserves de divises estrangeres del país– d’ençà del primer govern Trump, que va reprendre les sancions contra el país, no ha sinó agreujat el problema de la inflació. L’escassetat de dòlars ha enfonsat encara més el valor del rial, la divisa iraniana, i ha encarit les importacions.

Els intents del govern iranià de controlar els preus per la força han afegit encara més llenya al foc: alguns analistes també han acusat Teheran de mantenir un sistema de tipus de canvi propens a l’especulació i la ineficiència.

El desembre de l’any passat, el valor del rial va caure de manera dràstica, cosa que va desencadenar una onada de protestes en massa que l’estat va reprimir amb una letalitat extrema. En resposta, el govern va provar d’impulsar tot un seguit de reformes per a alleujar la crisi del cost de vida, com ara l’augment del sou dels treballadors públics i avançaments en el pagament de subsidis i salaris públics. La precarietat de les finances estatals, tanmateix, limita dràsticament l’abast dels ajuts estatals.

El PIB iranià va caure d’un 1,5% l’any passat, segons el Fons Monetari Internacional, a causa de l’impacte continu de les sancions occidentals i de les repercussions de la guerra dels dotze dies entre Israel i l’Iran, el juny de l’any passat.

Centenars de milers de milions de dòlars en danys

Els bombardaments nord-americans i israelians a l’Iran han causat milers de morts i han malmès infrastructures a tot el país, d’equipaments civils –com ara complexos residencials, hospitals i escoles– a instal·lacions industrials, entre les quals hi ha jaciments de gas, dipòsits de combustible i plantes siderúrgiques.

Les sis setmanes d’atacs prèvies a l’alto-el-foc acordat a l’abril van causar danys econòmics per valor d’uns 270.000 milions de dòlars, segons càlculs del govern iranià. La xifra pràcticament equival al PIB de l’Iran d’enguany, que l’FMI estima que arribarà a uns 300.000 milions de dòlars.

Els atacs van obligar milers d’empreses a tancar i moltes ja no han reobert. La vida quotidiana va quedar gairebé paralitzada durant el període culminant de les hostilitats, cosa que es va traduir en una forta caiguda de l’activitat econòmica. L’FMI preveu que el PIB del país caurà d’un 6,1% enguany, la pitjor contracció en dècades.

El valor del rial, mentrestant, ha continuat caient, cosa que ha agreujat la inflació: com més baix sigui el valor de la divisa local, més cares seran les importacions en termes relatius. El valor de la divisa va caure a un mínim històric aquest maig, un mes en què la inflació interanual es va disparar fins a un 77%, segons el banc central de l’Iran.

La guerra també ha desencadenat una crisi al mercat laboral: el vice-ministre de Treball i Benestar Social, Gholamhossein Mohammadi, calcula que l’economia iraniana ha perdut un milió de llocs de feina, pel cap baix, d’ençà de l’esclat del conflicte; la xifra d’iranians que demanen la prestació d’atur també s’ha disparat en aquest mateix període.

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament calcula que el conflicte podria arrossegar fins a 4,1 milions més d’iranians a viure per sota del llindar internacional de la pobresa, cosa que equival a gairebé un 5% de la població del país.

El blocatge naval nord-americà afegeix pressió

A mitjan abril, l’armada dels Estats Units va imposar un blocatge naval als ports iranians per a provar d’empènyer el règim a reobrir l’estret d’Ormuz. El blocatge ha tallat de soca-rel el principal canal d’exportació de la República Islàmica al golf Pèrsic, que de la nit al dia va quedar privada dels ingressos derivats de la venda de petroli, productes petroquímics i productes industrials com ara l’acer.

El blocatge nord-americà ha posat en perill la capacitat de producció de petroli de l’Iran: cada dia que passa, acumula més i més reserves, que es troben a prop de la capacitat plena. Al maig, la producció al país va caure al nivell més baix en cinc anys, segons dades de Bloomberg.

La caiguda de les exportacions de petroli de l’Iran ha reduït encara més les reserves de divises del país, clau per a poder importar mercaderies. A final d’abril, la consultora Capital Economics va dir que l’Iran tan sols tenia reserves per a cobrir uns tres mesos d’importacions.

El blocatge naval nord-americà també obstaculitza les importacions de béns i matèries primeres a l’Iran: les importacions de cereals, per exemple, s’han desplomat, i les empreses del país han informat de l’escassetat de certs materials clau.

El tall d’internet agreuja la situació

El blocatge d’internet imposat pel règim d’ençà de l’esclat del conflicte –el més llarg de la història, tant a l’Iran com en qualsevol altre país– ha fet caure encara més l’activitat econòmica del país, que ja va tallar l’accés dels ciutadans a les xarxes a començament d’any en resposta a l’onada de protestes populars.

Durant els tres primers mesos de conflicte, la majoria de ciutadans es van haver de conformar a accedir exclusivament a pàgines web i portals registrats a l’Iran i gestionats per l’estat. Es calcula que el blocatge d’internet ha costat entre 30 milions de dòlars i 40 cada dia a l’economia iraniana.

A final de maig, el règim va restablir la connectivitat a gran part de la població, tot i que l’accés a internet continua sota el control estricte de l’estat.

Resistir contra tot pronòstic

L’Iran té dècades d’experiència a l’hora de gestionar les repercussions econòmiques dels embargaments comercials, les sancions i el conflicte armat. Teheran ha adoptat unes quantes estratègies per eludir les sancions occidentals, com per exemple capes d’empreses fictícies per a amagar transaccions comercials o bé poder exportar petroli.

El blocatge naval dels EUA, tanmateix, representa una nova font de problemes per a l’economia iraniana, que exporta la majoria del petroli a la Xina per via marítima. L’efecte del blocatge, amb tot, trigarà a repercutir en l’economia iraniana: la República Islàmica va exportar tant de petroli com va poder durant les setmanes anteriors al conflicte i el repunt del preu del cru durant la primera fase de la guerra, abans que el blocatge naval nord-americà no entrés en vigor, també li ha servit de matalàs econòmic.

De portes endins, el govern ha aplicat mesures proteccionistes per garantir el subministrament de béns al país. Teheran ha prohibit l’exportació de molts articles essencials, com ara aliments bàsics i més productes agrícoles, a més d’alguns productes petroquímics i derivats de l’acer.

El país, mentrestant, ha impulsat rutes comercials que no depenen de l’estret d’Ormuz: per exemple, ha reforçat l’exportació de mercaderies per via ferroviària a països veïns com ara el Paquistan i l’Afganistan; també ha reforçat les importacions per via terrestre del mercat xinès. El règim també ha impulsat l’activitat als seus ports de la mar Càspia, al nord del país, que tradicionalment han facilitat el comerç amb Rússia.

Una recuperació llarga i costosa

Reconstruir l’economia iraniana serà un procés costós i llarg. Una de les grans exigències de l’Iran en les negociacions de pau amb els Estats Units és rebre indemnitzacions pels costs materials i financers del conflicte.

Resulta improbable que Washington accepti d’indemnitzar Teheran de manera directa pels costs materials i financers de la guerra. Així i tot, un primer esborrany de l’acord de pau inclou la creació d’un “fons d’inversió internacional de postguerra”, impulsat pels Estats Units, que podria arribar a 300.000 milions de dòlars, segons que ha informat The New York Times.

L’Iran també ha pressionat perquè els EUA i els seus socis occidentals alleugereixin el règim de sancions contra el país, cosa que n’impulsaria la recuperació econòmica i en reduiria l’aïllament internacional. Poder comerciar més lliurement amb la resta del món permetria a l’Iran de reduir la dependència dels seus socis regionals, la relació amb els quals –sobretot amb els Emirats Àrabs Units– s’ha deteriorat considerablement arran del conflicte.

El risc que les dificultats econòmiques del país desencadenin un nou cicle de protestes en massa continua essent elevat, segons un informe publicat fa poc per Bloomberg. Així i tot, la possibilitat d’un canvi de règim al país és encara baixa: el conflicte, de fet, ha reforçat el poder de la totpoderosa Guàrdia Revolucionària iraniana i l’abast de la destrucció causada pels Estats Units i Israel ha beneficiat enormement la popularitat del règim.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb