El llibre d’estil de l’agència de notícies Associated Press (AP) és considerat per la gran majoria dels mitjans de comunicació nord-americans, des de fa un segle, una veritable bíblia en qüestions de lèxic i ortotipografia. Els criteris que s’hi estableixen solen convertir-se en norma periodística i, sovint, també esdevenen una important influència per als diccionaris de la llengua anglesa. Per això cada primer de juny, quan l’Associated Press Stylebook s’actualitza amb desenes de nous termes i modificacions, hi ha en el sector de la informació i la comunicació una certa expectació. Però poques vegades se’n genera tanta com enguany. La raó? Entre els dues-centes quaranta novetats del 2016 hi ha una decisió majúscula: després de quatre dècades d’ús, la paraula internet passa a escriure’s amb minúscula inicial.

Segons els encarregats del llibre d’estil d’AP, el terme que designa la xarxa de xarxes des del 1975 ha deixat de ser un nom propi i ha esdevingut comú, lexicalitzat, que no requereix ja la majúscula inicial. Cal tenir en compte que als EUA, on va originar-se internet, la majoria de diccionaris d’anglès, llibres d’estil i mitjans de comunicació hi mantenen actualment la majúscula. Així ho fan el diccionari Merriam-Webster, el també referencial The Chicago Manual of Style i les principals revistes i diaris del país, amb excepcions puntuals com la de la publicació tecnològica Wired, que el 2004 ja va donar arguments en favor de l’ús de la minúscula.

Sense deixar l’anglès, a l’altra riba de l’Atlàntic, a la Gran Bretanya, la tendència és més aviat just la contrària. Mitjans de referència com la BBC, The Guardian, The Economist i el Financial Times han optat per fer servir internet amb minúscula, malgrat que l’Enciclopèdia Britànica i el diccionari d’Oxford recomanin encara la forma Internet. Però en un apuntament recent al bloc oficial d’aquest prestigiós diccionari d’Oxford, ja es deixava entenent que aquesta majúscula inicial podia tenir els dies comptats en anglès… i, de retruc, en la resta d’idiomes.

Internet
Percentatge d’ús dels termes ‘Internet’ i ‘internet’, segons els diccionaris d’Oxford.

I en català?
De fet, en la nostra llengua el pas ferm cap a la minúscula també sembla imparable: la gran majoria de mitjans escrits ja consideren internet un terme comú i prescindeixen de la majúscula inicial. I això que els diccionaris, en general, no hi acompanyen, encara: tant el de l’Institut d’Estudis Catalans com el de la Gran Enciclopèdia Catalana fan servir invariablement la majúscula, seguint el criteri que va adoptar el 1998 el centre de terminologia Termcat quan va normalitzar el terme en català. Però amb el pas del temps i la percepció creixent d’internet com un nom comú, el consell supervisor del mateix Termcat ha acabat acceptant tant l’ús d’Internet com d’internet, atorgant-los significats lleument distints: la grafia Internet faria referència a la xarxa com a objecte únic, d’acord amb el tractament dels noms propis; i la grafia internet es deuria a la consideració de la xarxa com a mitjà, paral·lelament a televisió, telèfon i ràdio. És amb minúscula, de fet, com ja apareix la paraula, de manera preferent, al jove Diccionari Normatiu de l’AVL i a la versió en línia, i permanentment actualitzada, de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.