Aquest setembre ens convida a imaginar-nos com serem quan el Parlament de Catalunya iniciï el procés de secessió. A mesura que ens acostem a la data de tenir un estat propi, una república, aquesta visió guanya precisió.

Ja fa temps que les empreses catalanes i la indústria en general –patronals incloses– tenen un discurs allunyat de l’unionisme. Fins i tot, algunes patronals com la CECOT han exercit un paper valent per a defensar, també, la secessió des del món empresarial.

L’economia catalana, primer el comerç i després la indústria, ha tingut una tradició internacional. El port i la ciutat de Barcelona han fet de node des de fa segles perquè tot el rerepaís tingués una passarel·la al Mediterrani i al món. Durant el segle XX, amb les exportacions de manufactura tèxtil de la Primera Guerra Mundial, Catalunya va fer un salt tecnològic que li permet de ser avui dia a primera divisió. A més a més de les indústries tradicionals tèxtils i metal·lúrgiques, s’hi han afegit al tombant de segle les indústries farmacèutica i biomèdica amb tots els serveis associats.

D’una altra banda, la internacionalització ha anat acompanyada d’una expansió important dels programes d’intercanvi Erasmus, primer a les universitats però també ara a la formació professional superior. Gran part de l’èxit i la facilitat d’implementació d’aquests programes es deu a la capacitat d’atracció de la ciutat de Barcelona. No passem per alt que es basen en l’intercanvi bilateral i Barcelona continua essent una destinació preferent de joves de tot el món.

Arran de la darrera crisi, les empreses del país han fet un esforç extraordinari en molts sentits: productivitat, innovació en producte, accés a nous mercats; però sobretot en l’obertura a mercats exteriors, amb la dificultat de localització i homologació de productes que implica. Avui ja no parlem d’exportació. La paraula clau per a la competitivitat és internacionalització. Ens referim a internacionalització quan tenim una visió més àmplia que la de les vendes estrictes i també hi incloem l’aprovisionament de matèries, components i molt especialment de mà d’obra. En aquest sentit, estem molt ben situats i les empreses catalanes ho han sabut aprofitar.

En alguns sectors –especialment els més avançats– el nostre mercat més important ja no és l’espanyol, sinó la resta del món. En el moment que els indicadors internacionals reconeguin el nou estat, podrem comprovar com juguem la lliga dels guanyadors. Les dades de l’Idescat dels darrers anys només poden comptabilitzar una exportació del 30%. En la llista d’exportació industrial som al costat de països com ara Anglaterra o França. Ara, en el moment de la secessió i del reconeixement internacional, el tant per cent d’exportació es dispara al 70. Aquest indicador és molt alt, més que el d’Alemanya. Som al costat de països petits, moderns, avançats i especialitzats com els Països Baixos.

La consecució d’un nou estat té molta càrrega simbòlica per a tots nosaltres i a curt termini la realitat industrial serà molt semblant a l’actual, però la confiança i el prestigi industrials també depenen del país on s’opera. No és igual exportar un 30% que un 70% als ulls del món. De la mateixa manera que no és igual vendre ‘made in Spain’ que a través de marques que haurem de treballar, com ara ‘catalan industry’ o ‘made in Catalonia-Barcelona’.

Així que tinguem l’estat, hem de ser prou hàbils per a aprofitar el posicionament global de la capital. Manuel Castells ja ens explicava que el fenomen de la internacionalització, a banda d’anat lligat als estats, és molt afectat per la xarxa nodal de grans metròpolis. Quan apareguem amb tota la nostra potència a les llistes d’indicadors internacionals –on avui som transparents– tindrem l’oportunitat de fer de Barcelona alguna cosa més que una destinació turística i convertir-la en una gran marca per als nostres productes industrials i tecnològics.

Tenim tota una indústria metal·lúrgica, alimentària i farmacèutica que a termini mitjà pot fer d’aquest procés d’internacionalització el gran motor de l’economia al país i de l’expansió de la societat del benestar. Aviat tindrem els instruments i la visibilitat internacional per a fer-ho amb plenitud. Ja només dependrà de nosaltres.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb