cambres republica

El 2 de maig, comencen les eleccions a les cambres de comerç de Catalunya, entitats públiques i actors clau de l’economia. Malgrat ser esmentades habitualment als mitjans, la gran majoria de la població –fins i tot, els mateixos membres que en formen part– desconeixen el seu funcionament i quines atribucions tenen.

En total, hi ha tretze cambres a Catalunya que cobreixen tot el territori. A la majoria s’han conformat llistes unitàries de cara a les eleccions, però en quatre, inclosa la de Barcelona, hi haurà una candidatura independentista amb l’objectiu de fer de les cambres ‘una eina de país’.

Un sistema desconegut i amb ombres

El cens de les cambres de comerç és de 682.000 empreses, la gran majoria concentrades en la de Barcelona. La majoria d’empreses, cooperatives de servei i autònoms en formen part de manera automàtica, i sense cap cost, cosa que fa que molts membres no siguin conscients que formen part de l’organització i que hi tenen dret de vot.

El sistema electoral és peculiar. Dos terços dels vocals de la cambra, pel cap baix, són elegits entre tots els electors; un 10% és proposat per les organitzacions empresarials; i la resta són seleccionats per les empreses que fan una aportació voluntària més gran a la cambra.

Entre el 2 i el 7 de maig, tots els electors poden votar de manera telemàtica els vocals de cada cambra, i el dia 8 es pot votar de manera presencial. La introducció del vot electrònic ha estat una de les grans novetats, i pot facilitar la participació i promoure-la. Els vots es divideixen en diferents categories –indústria química, comerç, hostaleria i construcció–, que trien els representants respectius.

Per exemple, el ple de la Cambra de Barcelona és format per seixanta membres, dels quals sis són a proposta de les patronals (PIMEC i Foment/Fepime) i catorze són elegits per grans empreses que aporten, com a mínim, 75.000 euros anuals. Entre més, hi ha Abertis, Banc Sabadell, Banco Mediolanum, Indra, Deloitte, Damm i el RACC.

Cambres de Catalunya ordenades segons el nombre de membres censats.

En les darreres eleccions, les del 2010, el Cercle Català de Negocis ja denunciava que hi havia un entramat que defensava ‘clarament els interessos de les grans empreses, i no els de les PIMES’. La renovació dels càrrecs s’ha mantingut allunyada dels focus mediàtics i sense cap mena de publicitat, cosa que ha beneficiat les grans empreses. El 2010, només hi van participar 7.195 membres (l’1,8% del cens). A més, el vot per correu, que representava el 91% del vot, va ser anul·lat per les pràctiques tèrboles comeses: més de tres quartes parts dels vots es van enviar en dos dies i des de tres úniques adreces. Finalment, només van comptar els 801 vots presencials.

Això comporta que la petita empresa representi un 93,8% del teixit empresarial català i només ocupi el 8,9% dels vocals. A Barcelona –la cambra més gran–, trenta-tres de les seixanta candidatures electes van obtenir vint vots o menys; el vot electrònic i la campanya que hi ha poden ser revolucionaris i capgirar la situació.

Per a què serveixen les cambres de comerç?

Les cambres són institucions públiques que tenen com a objectiu defensar els interessos generals de les empreses, a més d’enfortir el teixit econòmic, fomentar l’ocupació i ajudar a la promoció internacional.

El seu caràcter representatiu fa que estiguin presents a desenes de consells, consorcis i entitats de tota mena, com ara les diverses fires, les autoritats portuàries i aeroportuàries, la Caixa, el Consorci de la Zona Franca, diverses universitats, consorcis de turisme, la comissió mixta de transferències d’administració entre Generalitat i estat espanyol, etc.

La Cambra de Barcelona té un pressupost de vora vint milions d’euros i la resta de cambres tenen també un gran pes en els respectius àmbits geogràfics. Com explica Jordi Domingo, candidat de Cambres: eines de país, les cambres estan muntades perquè les grans empreses de l’Íbex i del BOE controlin i representin en exclusiva el ‘món empresarial català’.

Posteriorment, amb aquesta posició, participen en la designació de llocs clau, com ara la presidència de la Fira o del Port; a més, són la veu i la imatge de l’empresariat davant qualsevol institució nacional i internacional.

Una candidatura independentista a les cambres

En la renovació de la majoria de cambres, hi ha una llista unitària (o simplement un únic candidat), de manera que en moltes no hi ha eleccions. En el cas dels representants votats per tots els electors, ja s’han declarat de manera directa a les cambres de Palamós, Reus, Tarragona, Tàrrega, Tortosa i Valls. Cal recordar que en el cas de les del País Valencià i les Illes, les eleccions es van fer ‘any passat.

A les cambres de Girona, Lleida, Manresa, Terrassa, Sabadell i Sant Feliu de Guíxols, els representants es trien només en algunes categories concretes, i en la majoria, ja han estat proclamats. Per exemple, a la Cambra de Girona, només hi ha cinc llocs en disputa, i a la de Sant Feliu, un de sol. En canvi, a la de Barcelona, tots els llocs els disputaran diverses candidatures.

Membres a escollir i candidats de la llista ‘Cambres: eines de país’.

La candidatura Cambres: eines de país, promoguda per l’ANC, el Centre Català de Negocis, Sobirania i Justícia i la Fundació Catalunya Estat, es presenta a quatre cambres: competeix per dos vocals dels vint-i-set que hi ha en joc a Manresa, quatre a Sabadell i la majoria (21) de les de Terrassa.

Una part important dels esforços s’ha centrat en la de Barcelona, on hi ha gairebé dos terços de les empreses catalanes i és la que té un pes polític i econòmic més gran. Més enllà del Barcelonès, la cambra també comprèn les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Maresme, Osona, el Berguedà i el Vallès Oriental.

El programa té dues grans propostes. La primera, posar fi a les pràctiques oligopolístiques i les posicions dominants i d’abús de mercat de les grans corporacions. En definitiva, desvincular l’economia dels poders fàctics centralitzats (simplificats en la llotja del Bernabéu i l’Íbex 35).

La segona proposta és comprometre les cambres amb la implementació de la República catalana i la sobirania fiscal, cosa per la qual preguntaran sobre aquesta qüestió a l’empresariat si guanyen. També tenen altres propostes, com ara redissenyar el sistema d’infrastructures català, que inclou aeroports, ports, trens, generació d’energia i comunicació.

Un dels candidats, l’empresari i membre del Secretariat Nacional de l’ANC Joan Canadell, remarca la importància d’aquestes eleccions, argumentant que tornarà a arribar un ‘nou embat’ unilateral i aleshores caldrà que la cambra sigui una ‘veritable eina de país’. Defensa que una de les millors maneres que tenen els empresaris de contribuir-hi és pagant els impostos a Catalunya, i en aquest aspecte la cambra serà un actor clau.

Aquesta vegada, les eleccions a la Cambra de Barcelona seran especialment disputades, ara que Miquel Valls, president d’ençà del 2002, ha renunciat a presentar-se una altra vegada. En aquesta ocasió hi ha cinc llistes: l’encapçalada per Carles Tusquets (president de la gestora Trea i del Banco Mediolanum España); la conjunta d’Enric Crous (ex-director general de Cacaolat i de la Fira de Barcelona) i José Maria Torres (fundador i president de Numintec); la de l’advocat i economista Ramon Masià; i, finalment, dues candidatures sense un presidenciable definit, com són la de les Cambres: eines de país i la del lobby de dones 50a50, que presenten quinze directives i empresàries.

El resultat és incert, però la candidatura independentista ja ha servit per a donar espai als mitjans a aquestes institucions, fet que comporta una millor rendició de comptes, ajuda a informar la societat i revela a gran part del teixit econòmic del país que té capacitats de votar i triar els representants. L’abast de la participació, el resultat i la capacitat de capgirar el paper de les cambres es comprovarà d’aquí a uns pocs dies.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb