Molts pensàvem que no viuríem res més impressionant que els fets del primer i el 3 d’octubre de 2017. Ens equivocàvem. Tota la reacció que ha desencadenat la sentència del Suprem espanyol contra el govern, la presidenta del parlament i els dirigents socials ho supera. La vaga general d’ahir, convocada per la Intersindical-CSC, i acompanyada per la impressionant arribada a Barcelona de les Marxes per la Llibertat, ens ha portat a una altra fita històrica, davant una altra gran oportunitat, que no podem tornar a desaprofitar.

Ara no es pot rebaixar l’objectiu. A partir del mateix moment que es va saber el contingut de la sentència, el Principat s’ha posat dempeus, exigent, per respondre a l’autoritarisme espanyol de la manera que es mereix. Després de dos anys de suportar humiliacions i arbitrarietats constants, la generació més jove del país ha pres el relleu, s’ha posat al capdavant de les mobilitzacions i ha començat un moviment de resistència que ahir es va complementar a la perfecció amb el model clàssic i conegut que els catalans han treballat tan bé aquests darrers deu anys. Són els nostres joves, que fan d’aquests dies el combat de les seues vides, els qui han ajudat a capgirar l’atmosfera de dilluns ençà, des que l’ocupació de l’aeroport de Barcelona va donar el primer avís que entràvem en un nou cicle polític, desconegut.

Per això no es pot rebaixar l’objectiu de cap manera. Aquesta mobilització no ha de ser reconduïda cap a objectius electorals ni partidistes, cap al joc parlamentari ni de partit, cap al driblatge curt. Això seria imperdonable. Aquest impuls immens, el retorn dels somriures de confiança després de dos anys de dol, només es pot posar al servei d’un nou envit per la república independent. És cert que el govern i el parlament no dirigeixen, no aporten solucions i ni tan sols són capaços de sumar amb la ciutadania. Però, segurament, la qüestió més important ja no és aquesta. La cosa més important de tot això que passa és que ha tornat a haver-hi un desplaçament del pivot central del procés d’independència, un pivot que torna ràpidament al carrer després d’haver confiat durant anys en les institucions.

I, en vista de tot això que hem vist, impressiona molt pensar que si el govern hagués tirat endavant la DUI l’octubre del 2017, la defensa de les institucions per part del carrer hauria estat aferrissada. No ho oblidem. Aprenguem-ne, dels errors.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb