Armengol

Amb motiu dels vint anys de la capçalera Diari de Balears, es va publicar una edició especial en què una sèrie d’intel·lectuals feien una prospecció de la manera com seran les Balears els vint anys vinents. El sempre brillant Damià Pons i Pons escrivia un article titulat ‘Vint anys més d’anar fent’ en què deia: «Estic ben segur que aquests propers vint anys les Balears continuaran ‘anar fent’. I d’aquest anar fent se’n derivaran resultats parcials per se positius. Ara bé, per creure’m que aquesta vegada sí que resoldrem de veritat els problemes endèmics que arrossegam, ja necessitaria prendre’m una sobredosi de voluntarisme.»

Per definir l’any 2019 políticament, no trobam cap expressió millor que aquesta, un any més ‘d’anar fent’. ‘Anar fent’ sense un horitzó clar i sense resoldre els ‘problemes endèmics’ als quals es referia Damià Pons. ‘Anar fent’, idò, sense resoldre l’espoliació fiscal a què ens sotmet l’estat (devers un 14% del PIB); un model econòmic caracteritzat per la hipertròfia de dos sectors –el turisme de masses i la construcció–, que produeixen una riquesa més d’aparença que real; un creixement demogràfic descontrolat; uns serveis públics quotidianament saturats; una societat no tan cohesionada com seria desitjable; un territori que continua essent la moneda de canvi del creixement econòmic; i una llengua pròpia, la llengua catalana, que després de tres dècades encara no ha assolit la normalització plena…

‘Anar fent’ d’encefalograma gairebé pla, malgrat les pulsions de ser l’any en què els illencs ens hem topat amb més conteses electorals i amb més urnes: dos cops les del congrés de diputats, dos les del senat i un cop les del municipi, del consell, del parlament i del Parlament Europeu. I, per ventura, la notícia més rellevant de l’any, políticament parlant, sigui que es consolida el lleu tomb cap a l’esquerra dels electors de les Balears.

Per primera vegada en la història recent, tendrem dues legislatures seguides amb un govern d’esquerres. No sabria dir amb exactitud si el centre s’ha mogut cap a l’esquerra o l’esquerra s’ha mogut cap al centre, però a les Balears és una fita històrica que les esquerres puguin governar vuit anys seguits.

Algun mèrit hi deu tenir la praxi d’aquestes formacions, però la divisió dels partits de dretes i l’ombra tenebrosa de la legislatura en la qual José Ramón Bauzá va ser president hi han estat clau.

Sumem-hi el fet que la presidenta Francina Armengol es revela com una autèntica mestra d’això de ‘anar fent’ i d’allò de ‘qui dia passa, any empeny’. Moltes vegades ens referim a la cadira presidencial com a poltrona, però en el cas de les Illes Balears seria més just i ajustat de referir-s’hi com un bou mecànic d’aquells de fira. Els que s’hi asseuen acaben tenint com a objectiu gairebé únic continuar-hi asseguts i Armengol duu pel camí d’igualar (o superar) el campió de la modalitat fins ara: Gabriel Cañellas. I, de moment, amb les mateixes habilitats, ‘anar fent’.

I mentre els polítics professionals s’estimen més de continuar instal·lats en això d’anar fent i repetir els mateixos debats de sempre, els problemes endèmics treuen el cap, ara i adés, amb formes noves per als vells problemes: serveis deficients en la Sanitat (que redunden directament en l’esperança de vida dels ciutadans de les Balears) i l’Educació (el territori de l’estat amb més abandonament i més fracàs escolar); manca d’habitatge a un preu assequible per a la població treballadora; l’autopista de Llucmajor a Campos que consumeix 190.000 metres quadrats més de territori; brots de catalanofòbia (l’any 2019 han sortit a la llum desenes de casos documentats de discriminació contra persones que trien usar la llengua catalana, el més greu dels quals ha estat el de Paula Rotger, primer insultada i sancionada per haver parlat en català a un control de l’aeroport i després multada i agredida) i desobediència al decret d’usos lingüístics per part de diversos consellers i directors generals del govern Armengol.

Així les coses, la societat civil organitzada és sempre un punt de referència i un motor d’acceleració perquè això d’anar fent no es converteixi en laissez passer. El GOB i l’Obra Cultural Balear, però també els sindicats i més entitats, tenen el repte de marcar un horitzó que sigui alhora engrescador i possible per fer avançar les Illes Balears i salvar-les dels tediosos llimbs d’anar fent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.