La nova coalició naval encapçalada pels Estats Units no aturarà els atacs a la mar Roja, diuen els hutis

  • Els combatents hutis van dir ahir que no cessarien les seves "operacions militars" a la mar Roja tot i la formació d'una coalició naval multinacional

VilaWeb
The Washington Post
19.12.2023 - 21:40

The Washington Post · Ali al-Mujahid, Adela Suliman, Sarah Dadouch

Sanà, Iemen. Els militants hutis al Iemen van dir ahir que no cessarien les seves “operacions militars” a la mar Roja. Poc abans, els Estats Units havien anunciat la formació d’una coalició naval multinacional per a protegir la navegació comercial en aquesta zona del planeta.

El grup iemenita, aliat de l’Iran, ha atacat vaixells comercials en protesta per la guerra entre Israel i Gaza i, de retruc, ha interromput una de les rutes marítimes més transitades del món.

“La nostra guerra és una guerra moral i, per tant, tant se val quantes aliances pugui mobilitzar els Estats Units. Les nostres operacions militars no es detindran”, diu Mohàmmed Albukhaiti, membre del consell dirigent del grup, en declaracions a The Washington Post.

“Participar en una coalició per a protegir els autors de crims genocides és una vergonya que restarà gravada en la història dels països participants –afegeix–. Si els Estats Units haguessin seguit el camí correcte ja haurien obligat Israel a aturar crims sense cap necessitat d’ampliar l’abast del conflicte.”

El secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, va anunciar abans-d’ahir el llançament de l’operació Guardià de la Prosperitat durant la seva visita a Israel, Bahrain i Catar programada aquesta setmana.

“Els països que proven de defensar el principi fundacional de la llibertat de navegació han d’unir-se per a fer front al desafiament d’aquest actor no estatal”, digué Austin en un comunicat. “És un desafiament internacional que exigeix acció col·lectiva”, afegí.

Ahir Austin va dir en una reunió que la Task Force 153, amb seu a Bahrain, formada el 2022 per a garantir la seguretat marítima a la mar Roja i el golf d’Aden, seria la “plataforma multilateral existent que podria aprofitar-se per a dissuadir els atacs hutis.”

Durant la reunió, Austin va titllar els atacs hutis de “temeraris” i va dir que, pel cap baix, han afectat una desena de vaixells mercants que transitaven per aigües internacionals.

Dilluns, el gegant petrolier BP fou la darrera companyia a anunciar que interrompria les seves operacions a la mar Roja. Unes quantes navilieres, entre les quals MSC, Maersk, Euronav i Evergreen Group, han anunciat que també evitaran el canal de Suez, atès que els guerrillers tenen com a objectiu els vaixells de càrrega.

Aproximadament un 10% de tot el comerç marítim de petroli passa per la mar Roja, que connecta amb la Mediterrània pel canal de Suez. Sense accés a aquesta ruta, molts vaixells hauran de fer marrada, un viatge molt més llarg i costós al voltant d’Àfrica, per a arribar a la destinació.

Maersk, que va anunciar que d’ara endavant dirigiria els vaixells al voltant del cap de Bona Esperança, a Sud-àfrica, va acollir amb satisfacció la nova coalició en un comunicat. Expressà l’esperança que permeti “tornar a transitar per la zona de la mar Roja, el golf d’Aden i el canal de Suez en un futur pròxim”. Però afegí: “En aquest moment continua essent difícil determinar quan serà exactament.”

La coalició encapçalada pels Estats Units inclourà el Regne Unit, Bahrain, el Canadà, l’estat francès, Itàlia, els Països Baixos, Noruega, les Seychelles i l’estat espanyol.

Israel ha acollit amb satisfacció la creació del grup de treball. El Consell Mundial del Transport Marítim ha dit en un comunicat que la missió és “fonamental per a protegir la gent de mar” i ha instat la comunitat internacional a “continuar fent tots els esforços diplomàtics possibles en suport de la seguretat i la navegació segura en aquesta regió, que és vital per al comerç internacional”.

Els atacs marítims dels hutis han posat en relleu la indignació generalitzada a l’Orient Mitjà per l’assalt israelià a Gaza. L’operació ja ha mort més de 19.600 persones, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza. S’han arrasat barris sencers i s’ha desencadenat un desastre humanitari sense precedents.

En resposta al conflicte, els hutis han dit que atacarien qualsevol vaixell que anés a Israel i no es detingués a Gaza per a lliurar ajuda humanitària. Els vaixells sense vincles amb Israel o que no s’hi adrecin podran passar, segons que ha anunciat el grup.

El 19 d’octubre, els hutis van fer el primer atac: míssils de creuer dirigits a Israel que van ser derrocats per l’USS Carney, un destructor de l’armada dels Estats Units a la mar Roja. El 19 de novembre, van segrestar un vaixell comercial, el Galaxy Leader, a la mar Roja i van prendre com a ostatges vint-i-cinc membres de la tripulació. També es van atribuir atacs navals amb drons contra dos vaixells comercials abans-d’ahir. El portaveu militar dels hutis, Yahya Sarea, digués que els vaixells eren l’MSC Clara i el Swan Atlantic, de propietat noruega.

Els hutis, un grup militant del nord de Iemen, van prendre la capital del país l’any 2014, quan enderrocaren el govern aliat dels Estats Units a Sanà. L’Aràbia Saudita va entrar aleshores en el conflicte, i la guerra que es desfermà ha mort desenes de milers de persones i ha causat una de les crisis humanitàries més greus del món. La guerra civil ha enfrontat els rebels hutis, alineats amb l’Iran i que mantenen un bastió al nord del Iemen, amb les forces governamentals alineades amb l’Aràbia Saudita.

Mohàmmed Abdulsalam, un portaveu dels hutis, va dir en un comunicat ahir que la majoria dels vaixells comercials no serien blanc d’atacs.

“Reiterem la seguretat de les rutes marítimes a la mar Roja i la mar d’Aràbia, i garantim que no hi haurà amenaces per als vaixells de cap nació, tret dels vinculats a l’entitat enemiga o destinats als seus ports”, digué en referència a Israel.

Dadouch de Beirut estant; Suliman, de Londres; Kareem Fahim, de Beirut; Niha Masih, de Seül; i Dan Lamothe, Evan Halper, Cate Brown i Missy Ryan, de Washington, han contribuït en aquest article.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any