Els 17.300 militants del PSC són cridats a unes primàries aquest dissabte per a elegir qui dirigirà el partit, si Miquel Iceta, l’actual primer secretari, o la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Aquestes primàries arriben en un moment de màxima tensió entre el PSC i el PSOE arran de la dimissió de Pedro Sánchez i la creació d’una gestora que molt probablement donarà la consigna de permetre la investidura de Rajoy. Sobre aquesta qüestió, la posició de Parlón i d’Iceta és la mateixa: ordenaran als set diputats del PSC al congrés espanyol que votin no. En canvi, la posició sobre el referèndum no és del tot coincident.

D’entrada, hi ha una diferència sobre la imatge que projecta l’un candidat i l’altra; si Iceta representa el continuisme i és identificat com el candidat de l’aparell del partit, Parlon es presenta com la renovadora, amb un discurs que sovint ha picat l’ullet a l’entorn polític de Podem i dels comuns.

La ‘via canadenca’ d’Iceta
Quant al dret de Catalunya de decidir sobre la independència, hi ha diferències importants. La posició d’Iceta, reflectida en la ponència estratègica (pdf) que se sotmetrà a votació en el congrés del mes vinent, diu que a Espanya hi hauria d’haver una reforma constitucional de tipus federal, i que s’hauria de sotmetre a votació a tot l’estat. Aquesta reforma implicaria el reconeixement de Catalunya com a nació. Diu el text: ”Reclamem, en el marc d’una reforma constitucional espanyola de caràcter federal, el ple reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, dels seus drets històrics i de la singularitat del seu autogovern. Aquesta reforma constitucional ha d’oferir el marc d’un acord bilateral entre Catalunya i la resta d’Espanya que sigui referendat pel poble de Catalunya, que així decidirà lliurement la seva relació amb l’estat, com ja s’ha fet, d’altra banda, amb el referèndum dels Estatuts de 1979 i 2006 en què el poble de Catalunya va decidir ratificar els acords assolits pels seus representants.’

En cas que en aquest hipotètic referèndum Catalunya rebutgés aquesta reforma, s’obriria l’anomenada ‘via canadenca’, és a dir, l’acord entre el govern espanyol i el de la Generalitat per a fer un referèndum ‘sobre la secessió’. La ponència diu així: ‘En cas que la ciutadania catalana decidís rebutjar el pacte assolit pels seus representants, aleshores sí, els socialistes catalans proposaríem al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (per exemple, una Llei de la claredat com la canadenca) que establissin les condicions per a, si s’escau, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió.’

L’esmena de Parlon
Però Parlon no està d’acord amb aquest enfocament. Entre les esmenes que ha presentat a la ponència, n’hi ha una en què substitueix l’apartat que inclou la via canadenca per un nou redactat on propugna d’establir un nou contracte amb l’estat ‘que pugui ser referendat pels catalans a les urnes dins d’un procés amb totes les garanties democràtiques’. Aquest acord, diu, ha d’incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d’Espanya, però no apunta què passaria si els catalans no referendessin aquest pacte.

En el nou redactat proposa una solució ‘democràtica, legal, dialogada i acordada’ en una reforma constitucional de caràcter federal. ‘I volem fer aquest camí amb total respecte i lleialtat a les institucions espanyoles, al costat de la resta dels socialistes espanyols, però amb la màxima determinació i legitimitat en l’articulació dels nostres plantejaments nacionals’, diu.

‘Espanya és un estat plurinacional que, de forma natural, ha d’evolucionar cap a un estat completament federal, que reconegui i promogui la seva pluralitat lingüística i cultural, projectant-la a nivell europeu’, subratlla el text proposat per Parlon.

Considera que tots els esforços del socialisme català ‘s’han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal’.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.