El pas dels detinguts a l’Audiència espanyola ha anat seguit, com ja podíem esperar, d’un esclat de filtracions sobre les declaracions. Lamentablement, aquest és el comportament habitual, però mentrestant tots continuem intentant reconstruir el trencaclosques d’aquests atemptats i mirant d’entendre millor què ha passat. Ahir ja vaig explicar que no veia cap raó per a creure que havia estat un atemptat de bandera falsa. Avui trobe important de cridar l’atenció sobre l’autonomia, la soledat, del grup que el va executar.

De les coses que ens van explicar ahir que havien dit els detinguts, se’n desprèn una lògica que ja palesaven alguns experts i que apunta a una desconnexió entre l’anomenat Estat Islàmic i aquest grup, el de Ripoll, que potser va aparèixer espontàniament. I que per això es va comportar d’una manera diferent.

Hi ha dos arguments que cal valorar.

El primer és que evidentment es van equivocar molt en la fabricació de l’explosiu. El tri-peròxid d’acetona és un explosiu que es pot fer d’una manera relativament senzilla, amb materials fàcils de trobar al mercat, però que demana una manipulació molt delicada i que requereix molt de fred –potser el butà era per a refrigerar; de fet, no el necessitaven per a l’explosió. Tothom convé que va esclatar perquè el van manipular malament. I la pregunta lògica que se’n deriva és per què el fabricaven si no en sabien prou. Hi ha molts vídeos de l’anomenat Estat Islàmic explicant com es fabrica aquest explosiu, però si realment aquesta organització hi fos al darrere, no és lògic de pensar que hauria enviat algú amb coneixements a preparar-lo?

El segon argument és el format de l’atac de Cambrils. Els joves s’hi van presentar amb ganivets i una destral que acabaven de comprar i amb unes falses corretges d’explosius. Tots tenim al cap l’atemptat al Charlie Hebdo, a París, i el comportament dels seus autors: amb fusells i disparant fredament, de manera professional. La distància entre l’una actuació i l’altra és abismal. Si haguessen estat en contacte amb l’anomenat Estat Islàmic no haurien tingut una pistola, si més no?

Hi ha encara coses importants per saber i caldrà estar-hi molt atents. Una pista important se sabrà quan s’haja comprovat si a Alcanar tenien detonadors o no; i si en tenien, com els havien aconseguits –que això sí que no és fàcil. També caldrà aclarir la composició i l’origen de la corretja d’explosius real trobada ara. I, evidentment, serà molt important de resseguir pam a pam els trajectes dels viatges dels integrants del grup i el paper que hi fa l’imam. Si el cap i l’organitzador era ell o bé si l’hi van arrossegar els joves, que també podria ser. Mentrestant, la idea que tot això podria ser obra d’un grup radicalitzat de joves i amb pocs contactes reals fora del grup em sembla una hipòtesi que hauria de ser considerada i que no es pot descartar.

(PD. Que l’anomenat Estat Islàmic se n’aprofite per a fer-se propaganda no ens ha d’estranyar. Però això no significa gran cosa.)

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb